Pisarello demana a Grande-Marlaska que compleixi la llei de memria histrica i pregunta a Manuel Valls si comparteix la "banalització" del franquisme de Mejías
ACN
Barcelona.-Entitats memorialistes, represaliats pel franquisme i persones torturades per la policia espanyola a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona han reivindicat aquest dijous a la tarda el faristol de senyalització situat al costat d'aquest edifici i que aquesta matinada passada ha estat vandalitzat. Desenes de persones han reclamat la reposició del petit monument i que es recordin els maltractaments físics i psicolgics i el tracte humiliant i degradant que moltes persones van viure en aquests calabossos durant la dictadura. El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat que el faristol es tornar a collocar i ha anunciat una moció d'urgncia al ple municipal d'aquest divendres per condemnar l'atac i reivindicar la memria histrica.
En l'acte s'han collocat clavells vermells damunt del faristol, i diversos represaliats han explicat les seves experincies a la comissaria. LAteneu Memria Popular ha manifestat la seva condemna i total rebuig a la vandalització del faristol. Les entitats i persones que formen part de lAteneu Memria Popular, moltes delles testimonis directes i supervivents dels maltractaments i abusos policials comesos durant la dictadura en aquest espai, no poden "restar impassibles davant la banalització, expressada per alguns representants polítics, de la violncia destat exercida pels agents de la policia franquista. I, encara menys, callar i claudicar davant els que pretenen silenciar les nostres veus i amagar la histria daquest sinistre espai de repressió".La installació dun faristol de senyalització de lespai de Via Laietana 43 ha estat una llarga reivindicació de les entitats memorials i no volen permetre que "els intolerants malmetin aquest element i la memria que reivindica". "En uns moments en que lamenaa del neofeixisme és tan present, el coneixement del passat esdevé més necessari que mai. Només assumint collectivament i denunciant aquest aspecte de la nostra histria podrem enfrontar-nos com a societat a aquells que volen acabar amb els pilars bsics de la convivncia democrtica. No ho permetrem. Sense passat no hi ha futur", conclou el manifest.
