La llei estableix que les víctimes no identificades ni reclamades han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobats
ACN
Figuerola d'Orcau.-El juny del 2017 s'exhumava la primera fossa en el marc del Pla de fosses de la Generalitat a tocar del cementiri de Figuerola d'Orcau. En total es van localitzar 17 individus de l'exrcit franquista. Posteriorment, al turó de Gavet de la Conca se'n van recuperar 3 de l'exrcit republic. Tots ells morts l'any 1938 durant els combats del front del Pallars durant la Guerra Civil. Transcorreguts dos anys, aquest dimarts s'han enterrat al cementiri de Figuerola d'Orcau i Sant Salvador de Toló, respectivament. Recuperades les restes, els esquelets es van traslladar a la Universitat Autnoma de Barcelona per fer-ne l'anlisi antropolgica i l'extracció d'ADN. Els soldats, per, no han pogut ser identificats. La llei estableix que les víctimes no identificades ni reclamades han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobats.
A la fossa de Figuerola d'Orcau, al Pallars Juss, els arquelegs van trobar els 17 soldats franquistes. Són soldats entre 18 i 40 anys que devien formar part de les divisions 63, 150 i 152 de l'exrcit rebel. Haurien mort entre l'abril i el maig de 1938, durant l'aven franquista per la comarca.Els cossos van ser enterrats de manera ordenada, collocats l'un al costat de l'altre. Els vens del poble eren coneixedors d'aquesta fossa que va estar senyalitzada durant els anys quaranta amb una xarxa de fil ferro i la presncia de creus. Als anys 50 el camp ja es va llaurar i va desaparixer qualsevol mena de senyalització. Aquests soldats van aparixer amb la vestimenta, les botes posades i en alguns casos encara els cinturons amb la munició posat.Al municipi de Gavet es va excavar al turó del Cingle Alt, una posició defensiva republicana durant la Guerra Civil. Els arquelegs hi van trobar 3 soldats de la 26 Divisió de l'exrcit republic. En aquest cas, els ossos no estaven enterrats, sinó que van ser localitzats a la superfície. Els tres homes haurien mort el desembre del 1938, durant l'ocupació franquista del turó després de tres dies de combats.La directora general de Memria Democrtica, Gemma Domnech, present a l'acte d'enterrament dels soldats de Figuerola d'Orcau ha fet una crida a les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d'ADN que s'inscriguin al Cens de persones desaparegudes. Domnech ha explicat que l'Hospital Universitari Vall d'Hebron es fa crrec de l'estudi gentic a partir de mostres de frotis bucal. Actualment, el Cens de persones desaparegudes té gairebé 6.000 casos inscrits. D'aquests, uns 2.000 han donat una mostra gentica.La directora general ha assenyalat que la donació de mostres d'ADN és gratuta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.El Pla de fosses ha obert l'esperana de molts familiars de morts i desapareguts durant la Guerra Civil i vol 'rescabalar la dignitat de les persones que van morir durat aquest període de la histria', ha afegit.A l'acte de Figuerola d'Orcau també hi ha participat l'alcaldessa del municipi d'Isona i Conca Dell, Rosa Amors, que s'ha encarregat de la gestió de l'enterrament de 17 soldats a dos nínxols de Figuerola d'Orcau, i l'alcalde de Gavet de la Conca, Xavier Badia, que s'ha fet crrec de les restes de tres soldats que seran enterrats a un nínxol de Sant Salvador de Toló. Per Badia, es tracta d'un "acte de justícia histrica", i ha afegit que amb aquest enterrament tindran un "descans digne".
