La companyia ha dut a terme per primera vegada un estudi per la conservació d'una de les espècies d'au rapinyaire més vulnerables a Catalunya
ACN
Lleida.-El projecte de conservació i protecció de l'esparver cendrós (Circus pygargus) que Endesa té –dins del seu Pla de Conservació de la Biodiversitat- a l'entorn de les línies de mitjana i baixa tensió de la plana de Lleida, entre les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra i l'Urgell, ha finalitzat aquest any amb uns resultats altament exitosos i esperançadors per al futur de l'espècie. Durant el període de cria s'han pres mesures per prevenir la depredació que pateixen els ous i els polls, ja que l'espècie col·loca els nius arran de terra. També s'han alliberat exemplars utilitzant la tècnica del hacking i com novetat s'ha monitoritzat tot el projecte amb gravacions des d'un drone.
L'actuació d'aquest 2015 s'ha centrat en dos àmbits. Per una banda en la incorporació de mesures innovadores per evitar la depredació de les cries -s'han protegit 16 nius amb una tanca i s'han aplicat mesures fisicoquímiques dissuasives per incrementar la defensa davant dels depredadors- i, per altra, la mateixa reintroducció –fins a 18 polls d'esparver cendrós que han estat criats en captivitat-. Amb la tècnica del hacking, a més, s'ha pogut observar el procés des de l'aire amb les càmeres que gravaven des d'un drone per tal de no interferir en el desenvolupament dels ocells. En concret, als 16 nius seleccionats es va realitzar un tancat hexagonal, ben ancorat al terra, de 1,2 metres d'alçada, per evitar l'entrada dels depredadors -guineus, porcs senglars, serps i gats i gossos assilvestrats-. Així mateix, l'alçada permet tant l'entrada com la sortida dels adults i les cries quan comencen a alçar el vol. Dins de la tanca, es van col·locar ampolles de plàstic amb un repel·lent (naftalina) per dissuadir, encara més, els depredadors per l'olor que desprèn aquest producte. A més, a 8 dels 16 recintes, es va incorporar un emissor d'ultrasons per observar si s'incrementava el nivell dissuasiu del repel·lent, o en canvi, no tenia major efecte i, per tant, no cal utilitzar-lo els següents anys. Paral·lelament, s'han observat 35 nius sense protecció a la mateixa zona per verificar l'efectivitat de les mesures aplicades. Els resultats observats han superat les expectatives, segons Endesa. Dels 16 nius protegits, només va haver-hi depredació en un i només va afectar a una de les cries. Un total de 29 cries nidificants van aixecar vol. En canvi, dels 35 nius sense protecció, només 28 polls van sobreviure i el 60% de les postes van fracassar, tant per la depredació com per causes humanes. Amb aquestes dades la companyia energètica ratifica l'efectivitat de les mesures preses, ja que s'observa que es necessiten més del doble de parelles nidificants per obtenir, gairebé, el mateix nombre de cries que aixequin el vol. En quant a la diferència dels repel·lents, no es va apreciar cap canvi en els nius que incorporaven l'emissor d'ultrasons amb els que només tenien naftalina, per tant, es considera irrellevant la duplicitat de sistemes dissuasius.Tècnica del hackingUna altra finalitat de l'estudi era augmentar el nombre d'individus mitjançant la tècnica del hacking i per aquest motiu es va construir un recinte de bales de palla, al municipi de Plans de Sió (Segarra), de dimensions suficientment gran per donar cabuda a les 18 cries d'esparver cendrós provinents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent de Lleida. Dins d'aquest recinte, les cries van ser alliberades en quatre fases i han tingut temps suficient per finalitzar la seva maduresa i fer les primeres pràctiques de vol abans d'emprendre el seu primer viatge cap a l'Àfrica. Mitjançant la tècnica del hacking -utilitzada amb altres espècies d'aus des de fa temps en altres projectes d'Endesa- les cries són alimentades manualment fins que creixen el suficient per sortir a fer els primers vols i proveir-se l'aliment. D'aquesta manera els individus introduïts comencen a establir un sentiment de pertinència a la colònia i s'afavoreix el retorn als mateixos nius any rere any. La valoració global dels resultats d'aquesta part del projecte és també molt positiva, amb un 100% d'èxit, segons Endesa. Des de l'inici del projecte, totes aquestes accions han estat observades i seguides pels tècnics, no només amb les metodologies tradicionals sinó també amb gravacions fetes amb drones, els quals han permès captar imatges de les cries des de la posta d'ous i fer seguiment de la seva evolució sense incrementar el nivell d'estrès que poguessin patir per la presència humana. Amb vista al 2016, Endesa presentarà algunes propostes per millorar encara més els resultats, com per exemple poder disminuir l'afectació que les activitats agrícoles produeixen sobre els nius. Entre els objectius principals del projecte, dut a terme per primera vegada aquest 2015, hi havia els de reduir la taxa de fracàs reproductiu, analitzar l'eficiència de les mesures antidepredació i realitzar hacking i seguiment dels individus alliberats. Per assolir-los tant els tècnics de Birding Natura com els del Departament de Territori i Sostenibilitat i els responsables d'Endesa que abanderen el projecte van treballar plegats. De fet els resultats han estat "tan alentidors i extraordinaris" que es van presentar al XIII Congrés d'Esparvers Ibèrics celebrat el passat novembre a Segòvia. El projecte forma part del Pla de Conservació de la Biodiversitat d'Endesa i pretén millorar l'estat de conservació en àrees on les línies elèctriques estan presents i crear un corredor natural perquè aquesta espècie, catalogada com a vulnerable, trobi continuïtat d'hàbitats a tot el territori català. L'any 2014 existien 96 parelles nidificants, 69 de les quals a la plana de Lleida, 21 a la zona del Montsià i 6 a la demarcació de Girona. Esparver cendrósL'esparver cendrós (Circus pygargus) és una au rapinyaire de mida mitjana, essent les femelles notablement més grans que els mascles. Es tracta d'una espècie migratòria transsahariana que passa l'època reproductora en mitjans agrícoles des d'Europa Occidental fins a l'Àsia Central. A Catalunya, nidifica normalment en cultius de cereals de secà, encara que els últims anys s'han observat un canvi d'ubicació cap als cultius de regadiu, coincidint amb anys de sequera que poden haver fet buscar a les parelles nidificants alternatives més propicies per l'èxit reproductor. Les parelles es formen a principis d'abril i les postes tenen lloc entre finals d'abril i mitjans de juny. Els polls comencen a volar durant la primera quinzena de juliol. Una de les principals amenaces per a la supervivència de l'espècie radica en la depredació que pateixen les cries a més de la simultaneïtat de la recol·lecció del cereal i el període reproductor de l'espècie.
