Publicado 17/11/2019 07:04CET

Un emprenedor valenci a Estnia: "En 18 hores, teníem l'empresa muntada i funcionant"

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Una delegació de Femcat visita el país bltic per conixer de primera m la digitalització de l'administració

ACN

Tallinn (Estnia).-José Ernesto Suárez és un emprenedor valenci que fa just un any va decidir traslladar-se a viure a Tallinn, capital d'Estnia, aprofitant els avantatges que el país bltic ofereix als creadors d'start-ups per comenar la seva activitat. Només li van caldre 18 hores per constituir la seva empresa de manteniment d'infraestructures al núvol Wedoops, que comparteix amb el seu soci que viu i treballa l'Orient Mitj. De fet, és un trmit que es fa en minuts per que en el seu cas es va allargar perqu va haver de respondre a un senzill requeriment del jutjat, segons especifica Suárez després d'explicar el seu testimoni a un grup d'empresaris de la Fundació d'Empresaris de Catalunya (Femcat) que ha visitat el país bltic per conixer de primera m la digitalització de l'administració.

Suárez relata que l'experincia de traslladar-se a Tallinn va ser molt "senzilla des del principi", amb una administració que "té uns temps de resposta molt curts". Com a ancdota, recorda com només aterrar al país els funcionaris es van estranyar que fes un trmit presencial relacionat amb la constitució de la seva empresa i no per Internet i celebra els avantatges fiscals que suposa estar radicat a Estnia ja que no es paguen impostos fins que no es facturen almenys 40.000 euros. "Ajuda no tenir quotes fixes per arrencar quan encara ets petit", afegeix.Tot i que el seu desig seria tornar a Valncia o installar-se a Barcelona -un dels principals pols d'atracció europeus d'start-up i on ja va estudiar establir-s'hi abans de fer-ho a Tallinn- el CEO de Wedoops no es planteja per ara moure's d'Estnia perqu suposaria "bastanta despesa". Un dels hndicaps que cita Suárez sobre la capital catalana és l'elevat preu de l'habitatge, que a Tallinn se situa "al voltant dels 500 euros", molt per sota que a Barcelona. El seu objectiu més immediat, doncs, és continuar installat a Lift 99, un centre creat per fundadors d'altres start-up i que aplega diferents perfils com programadors, analistes i experts en mrqueting. De fet, d'aquest complex en van sortir dos dels quatre unicorns empreses valorades en més de 1.000 milions d'euros- nascuts a Estnia: Bolt (exTaxify) i Transferwise. Els altres dos gegants tecnolgics són Skype, actualment en mans de Microsoft, i Playtech. També hi va ser present Veriff, empresa participada per l'actor nord-americ Ashton Kutcher.Des del 2014, el país bltic ofereix als emprenedors de tot el món operar des d'Estnia com a porta d'accés al mercat de la UE donant-se d'alta com a residents digitals (e-residence), una condició que les autoritats poden rebutjar si el sollicitant té antecedents criminals. Fins a mitjans de novembre, s'han donat d'alta 62.016 residents, dels quals 1.597 procedents de l'Estat, i hi consten 421 empreses espanyoles que es poden acollir a uns majors beneficis fiscals i una relació amb l'administració més senzilla. La majoria provenen de la vena Finlndia, Rússia, Ucrana i Alemanya. En total, el país bltic ja ha rebut la consulta d'un centenar d'estats sobre com aplicar aquest model.Actualment, Estnia té 1,3 milions d'habitants, que utilitzen una identitat digital per fer tot tipus de trmits amb l'administració. En realitat, en només tres cal ser-hi presencialment: per casar-se, divorciar-se i signar una transacció immobiliria. Així, els indicadors del país mostren que el 98% dels habitants del país bltic ja fa la declaració de la renda per Internet i el 99,6% de les transaccions bancries. A més, els ciutadans i companyies disposen d'un impost de renda fix del 20% sobre els ingressos personals i repartiments empresarials, tot i que si les companyies reinverteixen els beneficis queden exemptes d'aquest tipus impositiu. Pel que fa la banda ampla, arriba a un 90% de les llars, l'accés a Internet és un dret social reconegut per la constitució del país i el vot electrnic est implantat des del 2005.Estnia va comenar de zero el 1991 després de la seva independncia de Rússia, moment en qu va muntar una nova estructura administrativa aprofitant l'auge d'Internet pocs anys després. Just abans d'entrar al segle XX, el govern va organitzar diferents actes als diferents municipis del país per acostar les noves tecnologies d'aleshores, un fet que va ajudar a completar la transició digital i que la bretxa entre els ciutadans més joves i els de més edat fos més petita. Aix ha perms que el percentatge de població d'entre 16 i 74 anys que es connecta al portal governamental ja sigui del 87%. I és que com assenyala Rui Costa, empresari portugus establert al país des de fa més de deu anys a Estnia i un dels responsables de ProEkspert dedicada a oferir solucions innovadores a empreses de diversos sectors com la sensorització de grans infraestructures o parcs elics- "en lloc d'invertir en autopistes físiques es va invertir en autopistes de la connectivitat"."La gent a Estnia ha estat connectada a Internet en els darrers 20 anys i les seves habilitats han anat millorant gradualment", subratlla el Business Engagement Manager de l'e-Estonia Briefing Centre, Tobias Koch, sobre la bretxa digital. Koch precisa que l'estat "no obliga" a fer els trmits en línia, sinó que posa les eines perqu tothom els pugui fer. "Si algú els fa en paper, igualment seran digitalitzats", comenta, de la mateixa manera que "no cal utilitzar la targeta d'identitat digital" per "cal tenir-la". "Sempre pots utilitzar FedEx, per també tens l'e-mail", resumeix.Aix permet, per exemple, que quan neix un nadó sigui donat d'alta al moment, automticament s'activin les ajudes i el nounat ja tingui assignada una guarderia; que un ciutad s'adreci a una farmcia i només mostrant el seu carnet d'identitat digital pugui rebre el medicament que necessita sense necessitat de mostrar una recepta en paper o que el metge tingui disponible a l'acte l'historial d'un pacient que acaba d'ingressar a l'hospital. En aquest aspecte, el ministeri de Salut treballa perqu puguin ser compartides amb més pasos.El ciutad i les empreses, al centre de les decisions de l'administracióUna quinzena d'empresaris de Femcat han fet una visita de dos dies i mig a Estnia per conixer de prop el sistema d'e-governance d'Estnia, que es tradueix, segons remarca la presidenta de la fundació, Elena Massot, un estalvi econmic equivalent al 2% del PIB. Massot destaca que el gran avantatge del sistema implementat al país bltic "és que tenen el ciutad i les empreses al centre de totes les decisions de l'administració". En aquest sentit, cita el 'once only', segons el qual l'estat només pot reclamar un cop les dades personals als residents i després aquestes es comparteixen a través de l'X-Road, en marxa des del 2001. Al mateix temps, es pot saber qui i quan ha consultat les dades personals de cadascú.La presidenta de Femcat veu aquest exemple d'e-governana com un model a seguir i aspira a qu l'administració catalana i espanyola sigui capa algun dia de reduir "el problema d'excés de burocrcia absoluta" a l'Estat i de "solapament de trmits i serveis" incrementant les gestions en línia. "El temps és un peatge que paguem les empreses i no acaben de tenir quantificat ni saben l'impacte real en la competitivitat d'un país, aix és un fre", continua Massot, que també aplaudeix la confiana en la gestió público-privada. "Avui l'administració [catalana i espanyola] pateix una desconfiana sistemtica cap al privat, moltes vegades per desconeixement", lamenta.La delegació empresarial, que també ha fet una breu estada a Finlndia d'un dia i mig, ha estat encapalada per la presidenta de Femcat, Elena Massot (Vertix); i els vicepresidents David Marín (Inaccés Geotcnica Vertical) i Ariadna Marin (Coatresa Group). També hi han estat presents el conseller delegat d'Irestal i expresident de l'entitat, Joaquim Boixareu; el membre honorari de l'entitat Josep Mateu (RACC) i d'altres com la directora general de Ficosa, Merc Pujol; el president d'Eurofragance, Santiago Sabatés i el president i conseller delegat del grup La Farga, Oriol Guix, entre d'altres.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés