Aquest cap de setmana es celebra la XVI edició de la Fira i Festa de les Trementinaires
La Vansa i Fórnols (ACN).-
Les trementinaires, conegudes com a dones que anaven pel món, tenien gran coneixement de les plantes i dels processos d'elaboració de remeis. Emília Llorens, n'és l'últim testimoni. L'Emília, de cal Peret de Cornellana (La Vansa) va fer de trementinaire amb la seva àvia, Maria Majoral, des dels set anys fins al setze. Durant l'estiu recollien les herbes i plantes de la vall i les feien assecar, passat l'estiu feien dues sortides que podien durar fins a tres mesos. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest cap de setmana se celebra la 16a Fira de les Trementinaires que torna a omplir la vall de La Vansa de gent en cerca d'aquest coneixement."Una lliura de pega grega i tres unces d'aigua ras", aquesta diu l'Emília és la proporció per a elaborar una bona trementina. I afegeix que ha de quedar "espessa i fer fils com la mel". El procés original d'elaboració de la trementina comença amb l'extracció de la resina del pi roig, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és freda, és sòlid, cristal·lí i brunenc.
Cada trementinaire fabricava la seva pròpia trementina, i se'n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdeses. L'ús més freqüent que es dóna a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'aranya o d'escurçó, per a les úlceres i grans infectats.
La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d'any rere any. Emília explica que anaven per les masies del moianès, pel Montseny, per Arbúcies i havien arribat fins a Sant Pol de Mar. Les sortides per a vendre remeis es feien dos cops l'any i podien durar fins a tres mesos. Sortien passat l'estiu carregades amb les herbes i la trementina i tornaven a casa abans de Nadal. La segona sortida es feia passat Nadal i podia durar fins a Pasqua.
Emília assegura que "caminaven de sol a sol" i "sempre freqüentàvem les mateixes cases que ja ens esperaven, érem com de la família". I afegeix que "tothom volia que ens quedéssim a casa seva, mai anàvem a dormir a la palla, ens deixaven els llits, marxàvem de casa i anant pel món tornàvem a casa".
Emília explica que la seva professió va acabar en "arribar la penicil·lina i la medicina moderna". Tot i això, durant uns anys, els seus clients els seguiren escrivint i demanant-los els seus remeis." L'any 55 la meva àvia va fer l'últim viatge", diu Emília, "jo no vaig poder anar-hi perquè vaig tenir la meva primera filla i va anar la meva mare".
Aquest cap de setmana, 30 i 31 de maig, la vall de la Vansa celebra la 16a Fira de les Trementinaires. Cursos de plantes medicinals, excursions botàniques, tallers de melmelades, música i dansa al carrer i parades d'artesans són alguns dels atractius d'una fira que cada any reuneix més gent al voltant de la figura de les dones trementinaires.
