Els partits polítics alerten que les eines municipals i les multes són insuficients per abordar el fenmen a la via pública i reclamen un canvi que la prohibeixi
ACN
La Jonquera.-La imatge de dones oferint serveis als marges de les carreteres són habituals a les comarques gironines. Malgrat aix, la Jonquera (Alt Empord) és un dels punts on la problemtica és més evident. Tot i que en els últims anys s'ha redut el nombre de dones que exerceixen al carrer i que el municipi només té un bordell (el més gran en dimensions) al seu terme, la seva situació fronterera la converteix en un pol d'atracció per a aquells que busquen aquests serveis. Els partits polítics reivindiquen que el municipi té molts altres potencials i que, tot i que la prostitució és un problema enquistat, no és superior al que tenen altres poblacions. L'any 2009 el consistori va aprovar una ordenana per prohibir la oferta i la demanda d'aquests serveis amb multes d'entre 750 i 3.000 euros. Deu anys després, la mesura s'ha revelat poc eficient i les formacions amb representació al consistori (PDeCAT, ERC i PSC) que concorren a les eleccions reclamen una reforma del Codi Penal que tipifiqui com a delicte la petició de serveis sexuals.
La problemtica de la prostitució al carrer no és exclusiva de la Jonquera per aquest municipi de poc més de 3.000 habitants és conegut arreu i especialment a Frana com un punt on poder accedir a aquests serveis, penalitzada al país veí. La població fa anys que lluita perqu es reconeguin els altres "potencials" que té per l'estigma és encara molt present i provoca problemes associats de violncia o de consum de drogues. L'Ajuntament va aprovar l'any 2009 una ordenana que després es van fer seva altres poblacions de la comarca- prohibint la prostitució al carrer i la venda ambulant, una altra de les principals problemtiques que pateix. La normativa, que sanciona tant a la noies que exerceixen com als clients, preveu multes d'entre 750 euros en infraccions lleus- als 3.000 euros. Durant l'any passat se'n van interposar 31, una més que l'any 2017 i 41 menys que al 2016, quan se'n van posar 72. Les dificultats per cobrar-les sumada a la feina administrativa que suposa per a la Policia Local del municipi controlar aquesta situació fan que la mesura sigui, a la prctica, poc efectiva. Tots els partits amb representació al consistori coincideixen que les eines que tenen a l'abast no són suficients i que cal una reforma del Codi Penal que prohibeixi aquesta prctica. La candidata de Junts per la Jonquera, Snia Martínez, assegura que la prostitució no és una problemtica única del municipi per admet que la situació frontera i la regulació que hi ha a Frana propicia que "aquí en patim les conseqüncies". Martínez admet que moltes de les multes no s'arriben a cobrar i que imposar-se suposa un sobreesfor administratiu tant per a la policia com per al personal de l'Ajuntament. "No només per un tema d'imatge sinó perqu hi ha una preocupació per aquestes noies que estan a la carretera sense cap tipus de seguretat i ho fan en condicions pssimes", afegeix. Per aix, diu, continuaran demanant el canvi. "Tenim molts potencials"La radiografia que fa de la situació la candidata d'ERC, Anna Pérez, és molt similar. "La Jonquera té molts potencials per evidentment aquest problema hi és. La situació fronterera facilita aquestes situacions, és la penyora que hem de pagar", assegura. Pérez diu que el municipi té poc més de 3.000 habitants per que, en canvi, a nivell de serveis est preparat per a 10.000 persones. En canvi, "tenim la policia de municipis de menys de 5.000 habitants". La formació, que actualment té quatre regidors a l'oposició, diu que és un problema que afecta tota la comarca i que porta altres problemes associats com el trfic i consum de droga. Sobre l'estigma que aix comporta, diu que és "el tribut" que han de pagar. "El que hem de fer és canviar-ho perqu la gent també comenci a parlar del poble en positiu perqu hi ha altres coses i, si nosaltres guanyem, treballarem perqu sigui així", afegeix. "La Jonquera també és un lloc de negoci"El candidat del PSC, Narcís Quintana, afirma que la prostitució "no és un fet distintiu de la Jonquera". "Es dona al mateix nivell o, fins i tot, més als poble dels costat per aquí sempre sortim com un lloc de prostitució", remarca. "I no és així. La Jonquera és un lloc de negoci, és una vila prspera per, malauradament, com en altres poblacions, tenim aquest problema", admet. Per Quintana, la prostitució és un "drama hum i personal" per també s'acaba convertint en un problema de seguretat perqu porta problemes associats com aldarulls o venda de droga. "Fa molts anys que dura"A finals del 2017, es crear la Plataforma de Vens de la Jonquera arran d'un increment de robatoris i de problemes vinculats al trfic de drogues. L'entitat reclama des d'aleshores més seguretat a la població. Sobre el problema de la prostitució, el seu portaveu, Fitu Guillén, admet que és una situació que fa molts anys que dura. "De la Jonquera sempre es parla d'aix per la Jonquera no és només aix", diu. Guillen creu, per, que amb les multes i la pressió policial el problema no es resoldr. "Potser amb més policia es dissuadiria per crec que cal canviar les lleis perqu són molt favorables als delinqüents", insisteix. Acompanyar i assessorar les donesL'associació Genera fa més de deu anys que atén dones a la Jonquera i també a Figueres. Tant les que exerceixen a la carretera com les que ho fan en clubs. L'entitat, amb seu a Barcelona, va cada quinze dies a Figueres i un cop al mes a la Jonquera. Al municipi, tenen un local a Can Laporta per també compten amb el que anomenen "unitat mbil" que va als espais de treball de les dones, tant si són pisos, clubs o a la via pública. Durant tot l'any passat, a tota la comarca van fer 982 atencions a 257 dones. D'aquestes, 140 van acudir a l'associació per primera vegada. La Ruth i la Gabrielle, que treballen a l'entitat, asseguren que aquestes dades no són superiors a d'altres punts de Catalunya i admeten que en aquest mbit és molt complicat fer comparatives. "No és que hi hagi més prostitució que en d'altres llocs sinó que és un poble petit on hi ha clubs grans i és fronterer per de prostitució i de forada n'hi ha a molts punts", remarca la Ruth. Oferir acompanyament a les donesL'associació ofereix a les dones des de material de treball (com preservatius), assessorament fins a consultes vinculades als seus drets laborals. "La nostra entitat té una perspectiva pro drets que posa el punt de mira en les carncies que tenen", diu la Gabrielle. També tenen un conveni sanitari perqu puguin accedir a revisions mdiques perqu "com que no cotitzen, no hi tenen accés". En general, diu que les consultes que els fan van, majoritriament, adreades a la petició de material per també en tenen moltes sobre l'accés al circut de salut i temes d'estrangeria. " És clar que n'hi ha prostitució forada per la proporció de dones en situació de prostitució forada és més baixa que les que treballen per elecció prpia", explica la Ruth. També alerten que multar pot portar les dones que exerceixen la prostitució a situacions de vulnerabilitat. "La dona no se n'anir, anir a un altre lloc, per la situació no deixar d'existir", insisteix la Ruth. "Vull tornar a Romania"L'ACN ha pogut parlar amb una de les noies que exerceix a la carretera des de fa tres anys al carrer. Vol mantenir-se en l'anonimat per assegura que va decidir venir per voluntat prpia des de Romania perqu all mai hagués aconseguit tenir una vida normal. Té família all i diu que té previst tornar al seu país quan hagi aconseguit prou diners. "Aquí estic fitxada com a prostituta i ja no hi puc fer res més", diu. Es queixa de la pressió policial i diu que sovint li posen multes per exercir per que no les paga perqu no pot afrontar-ho. També assegura que ha viscut situacions de risc amb alguns clients. En una ocasió, explica, un va intentar-la robar per va aconseguir escapar perqu la va ajudar una altra noia amb un client.
