ACN
Verges.-Més de 5.000 persones han presenciat un dels actes tradicionals de la Setmana Santa més característics de Catalunya, la Dansa de la Mort de Verges (Baix Empord). Es tracta d'una processó en qu hi apareixen cinc esquelets en forma de creu que ballen al so d'un tabal. El seu origen es remunta a l'Edat Mitjana, quan la pesta afectava a diverses poblacions. Tot i que aquest tipus de danses es feien en diversos nuclis, la de Verges és "l'única que s'ha conservat" fins l'actualitat, tal com ha explicat uns dels membres de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó. En aquesta edició de la Dansa de la Mort hi han participat 1.200 persones.
Amb l'arrencada dels dies festius de Setmana Santa, el municipi de Verges ha celebrat l'esdeveniment més característic del poble baixempordans. Es tracta de la Dansa de la Mort, una processó "molt simple i esquemtica" en qu "es pot veure la mort amb uns símbols molt clars", tal com ha qualificat un dels membres de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó.Hi participen cinc persones disfressades d'esquelets humans, dos d'ells adults i tres són nens. Aquests es disposen en forma de creu i ballen al ritme fúnebre del tabal. Un va amb una daga en senyal de la mort i un altre porta una bandera amb la inscripció llatina 'Nemini Parco' que tradut significa 'No perdono a ningú'.Amb ells, tres nens completen la dansa. Dos dels petits duen uns platets amb cendra; un element que vol fer referncia al que espera a tots els humans al final de la seva vida: "ets pols i en pols et convertirs". Per últim, el tercer infant, ensenya "un rellotge sense broques, que ve a dir que la mort ens pot venir a buscar a qualsevol hora", ha afirmat Casabó. Als esquelets els segueixen quatre personatges més, vestits amb túniques, que carreguen les torxes. El conjunt el completa un altre esquelet que porta un estendard on hi ha dibuixades dues tíbies amb la frase Lo temps és breu, en catal antic.El punt de sortida és a la Plaa Major de Verges i es recorren alguns dels carrers més propers del nucli antic del municipi fins tornar a la mateixa plaa. La durada és d'unes tres hores i per aix, cada any s'acaba entre les dues i les tres de la matinada.La Dansa de la Mort té els seus orígens a l'Edat Medieval. És una representació de quan la pesta afectava als nuclis urbans a causa de la manca d'higiene que hi havia a les cases d'aleshores. De fet, aquesta dansa es reprodua en d'altres punts de Catalunya, per amb la desaparició de la malaltia, es va perdre la tradició. El municipi baixempordans va decidir recuperar-la el segle XVII i s'ha mantingut com una tradició més fins a dia d'avui.La Dansa de la Mort arrenca després de la Passió de Crist. És una de les moltes representacions que es poden veure en els municipis de Catalunya durant la Setmana Santa. En ella, es recreen alguns dels moments de la vida de Jesús i es posa especial mfasi en la crucificació. El poble es bolca amb la processóA causa de la singularitat d'aquesta dansa, cada any s'hi apleguen uns 5.000 espectadors, que representa gairebé cinc vegades el nombre d'habitants que hi ha en el poble (actualment hi ha censades 1.189 persones). N'hi ha 1.600 "que compren una entrada" per veure la Passió, i la resta es reparteix entre els carrers per on passa la processó.A més, tots els vens es bolquen amb l'organització d'aquest acte. La major part d'ells, entre 400 i 450, són figurants que o bé participen en la representació o bé desfilen en la processó. Per més enll d'aquestes persones hi ha molta més gent que hi participa durant tot l'any portant a terme diverses tasques.L'any passat va ser la primera vegada que dues nenes van disfressar-se d'esquelets. Fins en aquell moment, aquest paper es reservava a homes i nens. De tota manera, l'Associació de la Processó de Verges va dir que no estava escrit "enlloc" que aquest paper estigués reservat al gnere masculí i per aix l'únic requisit que es demana a partir del 2018 és "que la disfressa vagi a mida".
