Una de les grans troballes de la campanya d'enguany ha estat una plaa feta amb cdols
ACN
Roda de Ter.-Els treballs arqueolgics de la 43a campanya al jaciment arqueolgic de l'Esquerda, a Roda de Ter (Osona), han posat de relleu diversos descobriments, entre ells l'existncia d'una muralla que seria prvia al període iber. Aquesta primitiva construcció, feta de pedra seca, ha d'ajudar a evidenciar que el poblat que hi havia previ als ibers "no serien quatre cases, sinó que seria un poblat fortificat", ha explicat a l'ACN Montserrat Rocafiguera, directora de l'excavació de l'mbit ibric. Una altra de les grans troballes de la campanya d'aquest estiu, que es va acabar dissabte, ha estat l'aparició d'un paviment fet a base de cdols petits, que conformaven una gran plaa. Aquest espai, segons Rocafiguera, és un indici de la monumentalització del poblat.
La responsable de les excavacions a l'mbit iber, Montse Rocafiguera, ha explicat que enguany han establert dues grans línies d'actuació. D'una banda, veure quina és l'antiguitat de la fortalesa i, de l'altra, l'estudi de l'extensió de la muralla. Els arquelegs han trobat una paret de tovots ben conservada que va caure a terra. Rocafiguera ha explicat que és molt poc habitual que aquest tipus de peces es conservin bé. Aix ha perms descobrir que a sota hi havia un altre nucli d'habitació anterior al període ibric. Aquesta possibilitat s'intua grcies a les excavacions d'altres anys, per no s'havia trobat mai cap indici. Grcies a la muralla prehistrica que s'ha trobat en aquest punt, als experts els sembla plausible dir que el poblat que hi havia previ als ibers era un poblat fortificat important. Aspectes com el traat que tenia aquesta muralla o de qu estava feta es podran confirmar en properes campanyes d'excavacions. La datació del mur també es concretar amb els estudis de l'any que ve, per se situar entre el segle VII i el segle VI aC, ha explicat Rocafiguera. L'altra línia d'estudi en l'mbit iber ha posat de relleu un paviment de cdols que dataria del segle VI-V aC. Rocafiguera ha explicat que inicialment els semblava que era un carrer, per els treballs han perms veure que es tractava d'una gran plaa o un espai obert, tot ell cobert amb cdols. La idea de grandesa que simbolitza una plaa dona suport a la idea que l'Esquerda, durant el període ibric, és una ciutat important (probablement la capital dels ausetans d'poca ibrica, perqu per contra, l'ausa romana se situa a Vic). En la muralla ibrica s'ha aconseguit trobar una part de l'amplada de la fortificació, que feia gairebé sis metres d'ample. A més, en aquest punt també s'han descobert indicis de nous habitacles. Senes precisar cap dada, Rocafiguera ha assenyalat que aix dona una dimensió molt més gran a l'assentament. "Falta precisar dates, no sabem en quin moment funciona cada cosa, per la troballa ens dona nova informació sobre l'estructura del poblat", ha concretat. Una de les descobertes també ha estat un cos de tpia sencer de la muralla ibrica, del moment en qu es va destruir la fortalesa, cap a segle III-II aC. Aquesta tpia feia dos metres i quaranta centímetres, i mostra que el mur tenia una base de pedra, "potser no tan alta com ens pensvem", i a sobre un cos de tpia. El proper pas ser dur a terme analítiques per determinar aspectes com quina és la composició de la muralla o com s'ha construt. Fins ara s'intua que hi havia la tpia, per aquesta descoberta "és una evidncia molt clara", ha explicat Montserrat Rocafiguera. La poterna, un lloc estratgicDes de l'mbit medieval, Albert Pratdesaba, el seu responsable, ha explicat que enguany s'han continuat els treballs a la zona de la muralla, concretament a la poterna, una entrada secundria de la fortificació. Amb la campanya d'enguany s'ha fet evident que la fortificació va estar en ús aproximadament uns 700 anys, des de la seva construcció fins a la destrucció el 1314, ha explicat Pratdesaba. L'equip d'arquelegs ha descobert tres nivells d'ús de la petita entrada a la muralla, "cosa que ressalta que la poterna era una entrada estratgica, i que tot i ser una entrada secundria era prou important com per refer-la almenys tres vegades". Malgrat els arquelegs dins el jaciment es divideixen entre l'equip ibric i el medieval, des de la descoberta de la muralla, els dos mbits es van sobreposant i per aix s'ha optat per treballar de manera molt més conjunta, "cosa que permet optimitzar recursos", han explicat els responsables. Connexió entre l'Esquerda i altres jaciments de la comarcaLa directora de les excavacions i professora, Imma Ollich, ha explicat que aquesta campanya s'inscriu en un projecte a quatre anys (2018-2021) que porta per títol 'L'Esquerda, punts estratgics sobre el Ter'. L'objectiu és veure quina és la relació de l'Esquerda amb el territori partint d'uns punts de guaita que se situen a Cabrera, Tavrnoles o Sant Lloren del Munt. El nou museu de l'EsquerdaEl nou museu de l'Esquerda es posar en marxa amb molta probabilitat durant el mes d'octubre. El gruix del projecte museogrfic ja est enllestit, per encara manquen alguns detalls. La seva responsable, Maria Ocaña, ha explicat que el discurs segueix un ordre cronolgic. També s'explica com s'ha recuperat el jaciment i com s'ha arribat fina a l'actualitat. Entre les peces més destacades, algunes d'elles amb més de 2.000 anys d'antiguitat, hi ha la inscripció ibrica de les Graus o una espasa morta (doblegada de la punta perqu no es pogués fer servir) que també es va trobar al jaciment.
