El Ministeri d'Agricultura ultima un estudi per a futures inversions amb un taller público-privat a Prat de Comte
ACN
Prat de Comte.-La Terra Alta, el Baix Ebre i la comarca aragonesa del Matarranya donen per esgotada la gestió unilateral dels seus trams de la Via Verda de la Vall de Zafán i reconeixen que el futur d'aquest important actiu turístic passa per una gestió i promoció supracomarcal, on s'impliqui també els agents privats. "Només amb un consorci podrem aconseguir més recursos i dotar-la de més serveis", ha defensat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. Les inversions que es reclamen podrien arribar també des del Ministeri d'Agricultura, dins del programa de Camins Naturals i a través de l'estudi que ultima la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) juntament amb un manual de bones prctiques. Un dels sis tallers de l'estudi s'ha celebrat, aquest dimarts, a Prat de Comte (Terra Alta) amb empresaris, entitats públiques i agents socials de la zona.
La Via Verda de la Vall de Zafán ha estat un revulsiu turístic al Baix Ebre i la Terra Alta. Amb projectes de futur per enllaar-la, a través de la ciutat de Tortosa, amb el camí rural del delta de l'Ebre, aquesta infraestructura emprn un repte de consolidació i millora que requerir un canvi en el model de gestió fet fins ara. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha recordat que es tracta d'un dels principals actius turístics de les Terres de l'Ebre i ha demanat que s'inici una nova etapa de gestió supramunicipal i supracomarcal. Luz aposta per la creació d'un consorci, una fundació o l'ens jurídic que sigui més adequat per "aglutinar" tot el tram de la Via Verda del territori. "Hem de fer fora i afegir agents importants com la Diputació de Tarragona o la conselleria de Turisme. És un actiu únic a Tarragona i l'Ebre i el turisme ha crescut des de l'any 2000 a la comarca, en gran part, per la Via Verda", ha defensat Luz. Les dades, en aquest sentit, parlen per si soles. A la Terra Alta en dos dcades s'ha passat de 2 serveis turístics a 10, de 17 restaurants a 29, i s'hi comptabilitzen entre 45.000 i 50.000 usuaris cada any. "Són xifres molt importants, amb un impacte econmic i de creació d'empreses i llocs de treball molt elevat. S'ha de cuidar i millorar", ha insistit el president terraltí. Per reforar la consolidació de la Via Verda en sectors com el turisme familiar o el cicloturisme, molt ests al centre i sud d'Europa, s'ha aprés bé la fórmula d'xit: calen "serveis, grans recorreguts i qualitat" per també es necessita una visió de conjunt i una feina transversal per aconseguir-ho. "La inversió és un punt important per ho és més la collaboració entre els diferents ens públics, consells comarcals i altres ens supracomarcals, així com la relació público-privada", ha insistit també Arantxa Hernández, responsable de les Vies Verdes de la FFE. "Els agents privats ha d'arribar un moment que aportin alguna cosa més perqu sigui de tots. Quan hi ha un problema es malmet la imatge de l'administració per s'estronca també l'activitat que ells tenen en funcionament", ha apuntat Luz en referncia als empresaris. "Cal que ajuntaments i empreses puguin treballar en la mateix direcció amb una visió més unitria del que és la Via Verda actualment. Ara, partida en comarques, al públic no li arriba. Li arriba més quan li parles de 180 quilmetres que si li parles de 30 més 30 més 30", ha dit Hernández. "El nostre missatge és que cal apostar per llargs itineraris, que falten més quilmetres, més gestió i una promoció conjunta perqu arribi a l'usuari amb més empremta", ha afegit la responsable de FFE. Recursos i estacionsEl territori ha aprofitat per tornar a reclamar més recursos per al manteniment d'una Via Verda, amb una orografia "espectacular" per complicada, que absorbeix els pocs recursos dels quals disposen actualment els Consells. Una altra de les inquietuds que no s'acaba de resoldre és la cessió o el lloguer, "molt econmic", de les antigues estacions i altres installacions propietat d'Adif. "Moltes cauen i estan en situació de runa i es podrien dotar de serveis. Podrien fer el dibuix del que volem oferir al llarg de 135 quilmetres, des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa", ha defensat el president de la Terra Alta.
