Publicado 14/09/2019 09:00

Els rescats es disparen el mes d'agost a Catalunya per l'augment de turistes i la mala planificació que fan de la ruta

Els Bombers han hagut de fer 239 serveis un 33% més que el juliol, la majoria en zones de muntanya

ACN

Olot.-Els Bombers de la Generalitat han incrementat de manera significativa el nombre de rescats aquest passat mes d'agost. En concret n'han fet 239 arreu de Catalunya. Els motius principals han estat, d'una banda, la major afluncia de turistes per les vacances d'estiu, i de l'altra la mala planificació de moltes persones abans de sortir. "Ens trobem que molta gent surt a la platja i després vol fer un camí de ronda amb xancletes i acaben fent-se mal perqu l'orografia és complicada", explica el caporal del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Pere Planagum. Aquest agost ha estat especialment accidentat en aquest sentit, i és de llarg, el mes de l'any on més gent s'ha rescatat, per davant del juliol que se'n van fer 168.

La fallera per anar a caminar a muntanya o en algun dels nombrosos camins de ronda al voltant de les platges catalanes ha fet que els rescats en aquestes zones es disparessin durant el mes d'agost. En total han estat 239 les vegades que els Bombers han hagut d'anar a buscar algú que havia patit algun problema durant aquest mes, en el qu l'afluncia de turistes és més gran per les vacances d'estiu. Uns turistes, que a més, no s'equipen prou bé, i en molts casos no programen com cal les sortides. De fet, molts d'ells improvisen la ruta, una decisió arriscada que en algunes ocasions acaba amb una trucada al Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE). El seu caporal al parc d'Olot, Pere Planagum, explica que habitualment fan serveis en zones com camins de ronda on el turista hi acaba després d'haver anat a passar un dia a la platja i per tant amb un calat i una roba que no és adequada.Per els rescats més habituals continuen sent els que es fan a muntanya. En aquest sentit, les zones de Vielha i Queralbs (Ripolls) són les que registren més actuacions per part dels GRAE. "A la muntanya cal tenir una bona planificació, anar ben equipat, no fer la ruta sol i haver mirat bé la meteorologia", assenyala Planagum. Des de que va comenar l'any a Catalunya hi ha hagut 938 rescats més de la meitat, 536, a muntanya. Un 25% a comarques gironinesUna dada destacada és la que es registra a les sis comarques de la demarcació de Girona, on es produeix un de cada quatre rescats que ha de fer el GRAE. L'Alt Empord és la comarca amb més serveis (63), seguida de prop del Baix Empord (61) i el Ripolls amb 54 la meitat dels quals a Queralbs -. Les tres comarques restants són la Selva amb 37, la Garrotxa amb 22 i finalment el Girons amb 14.A la resta de Catalunya destaquen els 54 rescats del Baix Llobregat, i especialment la zona de Collbató on se n'han fet 26 des de l'inici d'any. El Parc Nacional d'Aigüestortes, al Pallars Sobir, també concentra bona part dels rescats. En aquesta demarcació se n'han fet una quarantena des del gener, la majoria a Espot i Alt neu.Cal destacar també la important quantitat de serveis que fan els Bombers a les comarques centrals. En aquest sentit, destaquen els 39 que s'han fet al Bages, divuit dels quals a Monistrol de Montserrat, els 30 de l'Anoia o els 34 del Bergued, una vintena dels quals entre Saldes i Gsol, just a la zona del Pedraforca. Un millor ús del mbilPlanagum explica que el fet de dur el telfon mbil és "molt important si se sap fer servir". "Molts es pensen que per tenir-lo a m ja estan salvats i no és així". En aquest sentit, el caporal del GRAE destaca que en moltes ocasions han d'explicar que els passin algunes dades per telfon com la localització o punts de referncia, ja que amb la trucada no n'hi ha prou. A més, Planagum explica que hi ha moltes "zones negres" on es perd la cobertura i el que podria ser un servei més senzill s'acaba convertint en una recerca, que obliga a desplegar una quantitat important de mitjans durant hores i de diferents cossos d'emergncies.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés