Segons una recerca on han participat investigadors de la UdL, la UAB, la UB, la Universitat da Coruña i la Universitat de Basilea
ACN
Lleida.-Els humans de la primera Edat de Bronze, fa més de 5.000 anys, ja preparaven un 'pinso' especial per als seus cnids de treball i companyia. L'alimentació de gossos i guineus incloa cereals, que no podien ser a la seva dieta sense intervenció de les persones amb les que convivien, segons una recerca en la qu han participat investigadors de la Universitat de Lleida (UdL). L'estudi, publicat a la revista 'Archaeological and Anthropological Sciences', est liderat per una professora de la Universitat da Coruña, i també hi ha pres part experts de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Basilea (Sussa).
Segons la recerca, l'enterrament de cnids en diferents indrets del nord-est de la península Ibrica evidencia una prctica funerria generalitzada que va proliferar entre finals del tercer millenni i el segon millenni abans de Crist. Entre els exemples d'aquests aixovars funeraris hi ha el jaciment de Minferri, al terme municipal de Juneda (Garrigues), en la qual ha treballat el Grup d'Investigació Prehistrica (GIP) de la UdL; Natlia Alonso, Joan B. López, Ariadna Nieto i Andreu Moya. Més enll de la cerimnia i el simbolisme, els arquelegs creuen que aquests animals enterrats amb humans o en estructures rituals properes complien altres funcions.Els investigadors s'han aproximat a la dieta dels animals mitjanant l'anlisi d'istops estables de carboni i nitrogen en collagen ossi, complementada amb estudis arqueozoolgics, antropolgics i arequeobtanics. En total, han estudiat 37 cnids, 19 ungulats domstics herbívors (com ara vaques, ovelles i cabres) i 64 humans trobats als jaciments de Minferri (Garrigues) i Can Roqueta (Valls Occidental). Els resultats indiquen que la dieta dels gossos era similar a la d'alguns humans, especialment la de les dones i els més joves, el que sembla suggerir 'una major dedicació d'aquests collectiu a la cura dels animals', afirmen.Les persones signants de l'estudi plantegen que la inclusió de cereals no es pot produir de 'manera natural'. Aix indica que els humans 'podrien haver preparat deliberadament els aliments consumits pels animals'. Els més comuns a Minferri eren el blat i l'ordi. A més, els gossos dels dos poblats presenten una homogenetat morfolgica que pot indicar algun tipus de selecció basada en característiques específiques i un cert control sobre la seva reproducció. En el cas de les guineus, també presenten una alimentació omnívora. Les de Minferri, consumien diversos tipus d'aliments, una dieta semblant a les femelles humanes i els gossos.La recerca conclou que els humans probablement alimentaven els gossos per assegurar-se que complissin les seves tasques assignades, ja sigui protegir els ramats de pasturatge o portar crregues. Alguns casos particulars suggereixen una preparació específica d'aliments, més rica en cereals, per com a mínim una de les guineus i els exemplars de gossos més robustos, probablement dedicats a portar crregues, ja que també mostren patologies derivades del desgast física a la zona lumbar. Segons els investigadors, aquesta coincidncia obre una 'interessant línia de recerca sobre la possibilitat d'una alimentació diferencial de gossos destinats a treball' a les societats antigues.
