L'activitat assistencial directa, juntament amb altres mesures, han ajudat a reduir en un 20% els ingressos hospitalaris respecte del 2017
ACN
Girona.-L'Institut d'Assistncia Sanitria (IAS) va posar en marxa fa un any i mig vull equips mbils de professionals de la salut mental a les comarques gironines. Els equips del Programa de Suport Individualitzat (PSI), formats per dotze professionals, es van implantar de manera gradual i durant tot l'any passat van valorar 345 persones a la demarcació. Set dels equips ajuden a persones que ja són pacients de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions per que tenen problemes en la vinculació necessria amb el seu centre de salut per seguir el tractament habitual. L'objectiu dels professionals que porten cada cas és donar-los suport perqu pugui viure al seu domicili i evitar les ingressos hospitalaris. Segons l'IAS, l'activitat assistencial directa en la comunitat, juntament amb altres mesures implementades, han contribut a reduir en un 20% els ingressos hospitalaris respecte del 2017.
En concret, els set equips que ajuden a pacients de la Xarxa de Salut Mental han ats durant el 2018, 203 persones. D'aquestes, 162 han estat incloses al programa PSI. Els atesos han requerit 6.489 visites assistencials de diferent tipus. El 75% daquests casos són pacients considerats complexos i segons diagnstic, el 53,1% respon a trastorns psictics (86), un 17,30% a trastorns de l'estat de lnim (28), un 7,40% a trastorns de la personalitat (12), un 6,20% a trastorns d'ansietat (10), i 10,5% a altres tipus de diagnstics (26). Només el 12,4% d'aquests 162 pacients ha necessitat un ingrés hospitalari i el 17,9% de les persones ateses han seguit la seva vinculació amb el Servei de Rehabilitació Comunitria de la seva comarca.El vuit equip PSI dona suport específic a les persones ingressades al centre obert penitenciari de Girona. Atén aquelles persones que necessiten ajuda a l'hora de fer la transició a la vida comunitaris degut a problemes mentals i d'addiccions. Durant l'any passat, van atendre 52 persones, 51 de les quals es van incloure al PSI. Atenció a les persones sense llar A més d'aquests, el programa compta amb un nov equip d'atenció comunitria a persones sense sostre. S'anomena ESMAS (Equip de Salut Mental per persones sense llar) i est format per dos infermers i un psiquiatre. Es va posar en marxa a finals de 2017 per intervenir a Girona i Salt. Atén les persones amb diagnstic de trastorn mental greu o addiccions, totalment desvinculades dels serveis datenció a la salut mental i que estiguin residint a carrer, en un habitatge precari, en el centre dacollida 'La Sopa', o en seguiment per part dels serveis socials per sense un lloc concret de residncia. Segons l'últim recompte oficial del 2016, es van identificar a Girona 242 persones que no tenien llar, 60 de les quals dormien al carrer, i la resta en cases ocupades o al centre dacollida de forma temporal, entre daltres llocs.Lany 2018, l'equip daquest programa va valorar un total de 91 persones, 62 de les quals van ser incloses dins el programa (68,13%). Lequip va fer un total de 1.431 visites, el 76,85% de les quals van ser datenció comunitria i un 23,15% van ser coordinacions entre els diferents serveis implicats. Del total d'atesos, 45 tenien problemes de salut mental i 17 problemes d'addiccions. En el primer grup, només cinc van requerir un ingrés. Pel que fa al segon, set van haver d'ingressar a la Unitat de Desintoxicació i dos més al servei de medicina interna del Santa Caterina. Segons el registre fet per lequip de professionals de l'IAS, abans que les persones entressin al programa, un 56,45% dormien al carrer, un 20,97% al centre d'acollida, un 12,90% en cases ocupades, un 3,23% en un garatge, un 3,23% en un cotxe, un 1,61% en un alberg públic, i del 1,61% restant, no se sap on vivia. Per des que l'equip mbil de salut mental hi va intervenir s'ha redut en un 20% les persones que han dormit al carrer l'any 2018.A més, l'activitat assistencial feta pels nou equips, juntament amb altres mesures implantades a la Xarxa de Salut Mental, també han contribut a rebaixar en el mateix percentatge els ingressos hospitalaris respecte del 2017.
