Investigadors aproven que la crisi sanitria hagi accelerat alguns processos per alerten que no es pot perdre rigor
ACN
Barcelona.-La cincia és més visible amb la covid-19; segurament és més rpida i est molt més interpellada. Directors de centres catalans consultats per l'ACN sobre com és fer recerca en la pandmia valoren que s'hagin buscat respostes en la cincia des del primer moment per reclamen que aquesta aposta no es limiti a trobar una solució a la covid-19 sinó que sigui estratgica. Amb més o menys dificultats, els investigadors han pogut posar al dia els projectes aturats pel confinament, per temen una reducció dels fons per investigar en altres malalties en els propers mesos per part d'organismes públics i de les donacions privades. També veuen de bon ull que s'accelerin alguns processos, per alerten que "no es pot perdre el rigor pel camí".
Els projectes que estaven en marxa abans del coronavirus s'han pogut recuperar en els centres de recerca consultats per l'ACN, l'Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) - Hospital Clínic; el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO); l'Institut d'Investigació Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Centre de Regulació Genmica (CRG). Les solucions han estat diferents, aix sí; en alguns casos, les entitats finanadores han perms allargar els projectes per l'aturada del confinament i en altres, no. Per a alguns directors d'aquests centres, una de les preocupacions és el finanament de la recerca a partir d'ara. "Ens preocupa que rees d'altres malalties puguin rebre menys fons. Hem fet articles de posicionament precisament per recordar que les altres malalties continuen existint", explica el director del VHIO, el doctor Josep Tabernero, que recorda que, en la crisi de l'Ebola, la Unió Europea va destinar-hi recursos fixats per a altres rees i que el retorn després va ser parcial. "S'ha d'investigar la covid-19 sense oblidar la mortalitat d'altres malalties. Seria un problema greu que reduíssim un finanament que quasi sempre és escs", adverteix. El director de l'IDIBAPS, el doctor Elías Campo, comparteix aquesta preocupació. Indica que les inversions d'agents finanadors com són la Generalitat, l'Institut de Salut Carlos III o el Consell Europeu han estat molt importants per a la recerca de la covid-19 i espera que no es treguin diners d'altres partides. En aquest sentit, destaca l'anunci d'Europa de retallar el pressupost del programa científic i tem que s'acabi executant i que, a més, es reprodueixi dins dels estats. "La preocupació és important, i paradoxal. L'única manera de sortir de la pandmia és invertir en recerca per aix no canvia que altres malalties siguin les principals causes de mort de la nostra societat", assenyala. El director de l'IDIBELL, el doctor Gabriel Capell, confia que almenys "no es vagi enrere" en la inversió en recerca i no es produeixin retallades com les de fa una dcada. "Més que una mirada optimista, tinc una mirada exigent. Si la societat d'avui ha vist que desatendre algunes polítiques sanitries i de coneixement té impacte, crec que m'ho he de mirar en positiu i pensar que els fons per a aqueta pandmia no aniran tots a crrec d'altres prioritats. Ho hem d'exigir i ho batallarem", assegura. El doctor Capell espera que aquesta resposta "en calent" de buscar en la cincia tingui "continutat" i demana que l'aposta per la recerca "no només sigui important, sinó estratgica". Per la seva banda, el doctor Tabernero creu que és el moment per repensar la inversió en recerca i que sigui un "motor econmic". En altres pasos, la transferncia de coneixement, per exemple a través de patents, medicaments o tcniques diagnostiques, és "un motor important de les economies", recalca. Als científics, també els preocupa que es redueixin les donacions privades i de la societat civil, per com es pot veure afectada per les conseqüncies econmiques i socials de la pandmia. Rigor per evitar ombres"La crisi ha projectat més llum sobre la cincia en general. Aix és una bona notícia per donar-nos visibilitat, per pot ser una arma de doble tall, ja que l'inters desmesurat ha saturat i confós l'opinió pública", sospesa el director del CRG, Luis Serrano, que afegeix: "Ho veiem en la proliferación de teories conspiranoiques sense cap base ni cap lgica interna". "El dileg entre el coneixement científic, la política científica i la societat és complex i malgrat que la temptació siguin les respostes simples, el primer que s'ha de fer per resoldre un problema és reconixer-ne la complexitat", reflexiona el director de l'IDIBELL. Els científics insisteixen en el rigor, sobretot davant de la vorgine per trobar respostes a la covid-19, com tractaments o vacunes. Tots veuen bé que es puguin accelerar alguns processos, bsicament administratius, i aplaudeixen la capacitat dels organismes finanadors per mobilitzar en temps rcord diners per a la recerca, per alerten dels riscos de voler anar massa rpid en l'adjudicació de fons i, especialment, en la validació i comunicació dels resultats. "Es posa molt el focus en la vacuna. Si anem a tota velocitat i ens estrallem, els antivacunes es posaran les botes", alerta el director de l'IDIBELL, que afegeix: "Deixar-nos el rigor pel camí seria un terrible efecte secundari de la covid-19". Durant aquests mesos s'han publicat articles en revistes científiques molt prestigioses abans que es completessin els processos de revisió tradicionals i després s'han hagut de retractar, com va ser el cas de 'The Lancet', entre altres. "Si podem limitar els trmits administratius, molt millor, per sense perdre el rigor. El coneixement científic ha de passar per un procediment d'avaluació d'organismes independents de diversos graons", subratlla el director del VHIO. "Aquesta crisi ha posat de manifest que de vegades ni els propis científics ni els mitjans de comunicació han seguit tots els protocols de rigor que requereix la comunicació de la cincia", apunta el director de l'IDIBAPS. Collaboració i competnciaLa covid-19 ha accelerat una collaboració internacional que, de tota manera, ja fa anys que és una de les principals característiques de la cincia actual. Moltes convocatries exigeixen actualment la collaboració entre centres de diferents pasos. "Abans les beques eren nominals o institucionals i ara els grans projectes són multiinstitucionals", ressalta el doctor Tabernero. "La cincia és una paradoxa de collaboracions i competitivitat. Els problemes són tan complexos, que la collaboració multidisciplinria és absolutament necessria, per també hi ha una gran competitivitat per aconseguir resultats i fons", contraposa el director de l'IDIBAPS. Capacitat de mobilització davant de la covid-19Els responsables dels centres valoren que la cincia sigui des de l'inici part de l'estratgia davant de l'emergncia de la covid-19. "Hem estat capaos de tenir una cultura científica i adonar-nos que tenim infraestructures preparades i un sistema de recerca madur", destaca el director de l'IDIBELL, centre que té més de 70 projectes relacionats amb la covid-19. "Estic impressionat de la fora i intensitat dels investigadors", elogia. "La mobilització de la comunitat científica de tots els hospitals i centres de recerca és brutal. Els investigadors tenen una gran capacitat per generar idees i buscar finanament", coincideix el director de l'IDIBAPS sobre els 235 projectes relacionats amb la covid-19 que s'han posat en marxa al centre només en sis mesos. També destaquen la sensibilitat de la societat civil, ja que han rebut molt suport a través de donacions. Distncia als laboratoris, més teletreball i esfor dels investigadorsEl confinament va paralitzar alguns projectes, ja sigui per una disminució dels pacients que participen en assaigs clínics com per l'estat d'alarma. Sí que van continuar aquells projectes que no es podien aturar, com alguns que estaven testant en models animals. El que també va passar és que alguns investigadors amb especialitats mdiques van incorporar-se als hospitals durant l'impacte més virulent de la pandmia i després es van reincorporar al lloc inicial, indica el doctor Campo, que destaca l'agilitat amb qu es van fer aquests canvis. Tot i aquesta aturada, els grups de recerca han fet un gran esfor per posar els projectes al dia. Per exemple, els investigadors del VHIO van recuperar prcticament tota l'activitat en recerca clínica a fianls d'abril i, segons l'estadística semestral, el nombre de pacients que havien participat en estudis a finals de juny era superior al de l'any passat. Al CRG, tot i que alguns projectes han patit retards, en general estan al dia. El CRG ha tingut una venda externa de serveis científicotcnics menor per la seva paralització durant uns mesos i aix té un impacte econmic, per esperen poder recuperar vendes finals a finals d'any. Els protocols de seguretat per evitar contagis als centres han fet reorganitzar els grups per no coincidir tots els investigadors i aix comporta algunes limitacions, sobretot en els projectes on es necessiten moltes mans. Per exemple, a les sales de cultius, no es poden ocupar totes les posicions de manera simultnia. També s'ha promogut el teletreball en feines on és possible, com l'anlisi de dades, redacció d'articles o les tasques administratives, mentre que hi ha grups que, davant de la incertesa que dibuixa l'evolució de la pandmia, estan aprofitant ara per generar moltes dades al laboratori.
