Mentre Larrosa prefereix girar pgina a la polmica, l'oposició republicana insisteix en canviar el nom dels 5 carrers de persones que diuen estar vinculades amb el rgim
ACN
Lleida \/ Sabadell.-La polmica que ha girat a l'entorn dels carrers amb noms de persones lligades a la dictadura franquista ha estat una de les que ha portat més cua aquest darrer mandat a la ciutat de Lleida. Tot i que una de les primeres mesures que va adoptar Flix Larrosa després de substituir ngel Ros a l'alcaldia va ser abordar aquesta qüestió i canviar quatre dels nou noms franquistes, l'oposició republicana (JxCat, ERC, la Crida-CUP, i també el Comú) ho veuen insuficient. A l'altra banda, C's i PPC aposten per buscar consens i respectar la memria histrica i el PSC destaca els canvis fets des de la dictadura. Municipis com Sabadell també han viscut polmiques similars per en aquest cas arran d'un debat sobre un carrer que portava per nom el del poeta Antonio Machado.
Flix Larrosa considera que la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme est cometent una 'negligncia absoluta' quan s'atribueix 'l'autoritat moral' de dir que a la ciutat encara hi ha 5 carrers franquistes. En aquest sentit, remarca que el que no avala un catedrtic no ho pot avalar una persona que pertany a una plataforma 'per raons d'ideologia o de pensament polític'. Així mateix, l'alcalde i candidat del PSC, est convenut que del debat dels carrers franquistes 'fa mesos' que no se'n parla a Lleida i no entén el motiu pel qual ara es vulgui 'plantejar en clau electoral'. Larrosa aposta per 'deixar-se d'histries' i assegura que compta amb un document on hi figures persones que han avalat nomenaments de carrers i 'ara diuen tot el contrari'. A més a més, Flix Larrosa considera que a partits com el PDeCAT els 'hauria de caure la cara de vergonya' per demanar el canvi de noms de persones que vinculen amb el franquisme per el president Jordi Pujol va situar a les llistes del seu partit pel Parlament. Per tot plegat, el socialista considera que el debat és 'fruit del tacticisme polític' amb l'objectiu de desgastar l'anterior alcalde, ngel Ros. La candidata de la Crida-CUP és Rosa Peñafiel, qui curiosament ha liderat els darrers anys la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme que va néixer aplegant 41 entitats per demanar el canvi del nomencltor. Peñafiel recorda que 'l'espurna' va sorgir quan la Paeria va proposar dedicar un nom al seu avi, Antonio Cantano, per la seva lluita contra el franquisme, i ella s'hi va negar perqu considerava que no podia compartir aquest honor mentre hi hagués altres carrers dedicats a persones vinculades amb el franquisme. En aquest sentit, Peñafiel diu que la plataforma ha tingut una 'victria parcial' perqu el fet que no s'hagin canviat tots els carrers vol dir que l'Ajuntament 'no ha ents que els franquistes són franquistes i no hi ha nivell de franquisme'. Per la candidata cupaire, Larrosa ha fet un exercici de 'banalització' en el sentit que ha retirat les noms de persones més 'flagrants i sagnants' i ha mantingut els que es van decidir 'equivocadament' en democrcia. Així mateix, Peñafiel critica l'aposta per crear comits d'experts i comissions de carrers per abordar la problemtica perqu la decisió de canviar el nom dels carrers és de l'alcalde. A més a més, qualifica el fet de consultar al Memorial Democrtic sobre aquesta qüestió com una 'estratgia per despistar que no donava la solució'. És per aix que assegura que si tenen poder de decisió en el proper mandat canviaran tots els noms franquistes que encara queden pel de persones honorables. Peñafiel també vol retirar la resta de simbologia que queda a la ciutat com un escut amb l'liga que hi ha en un edifici del Parc Científic.Junts per Catalunya Lleida diu que la decisió de Larrosa de retirar-ne uns quants i mantenir-ne uns altres no és satisfactria per insuficient i en la mateixa línia que la CUP remarca que 'no hi ha franquistes de primera i franquistes de segona'. La formació considera que els noms de carrers han de dedicar-se en cels casos que porten nom de persona - a gent que hagi tingut una aportació positiva i exemplar, que mereixi el reconeixement de la ciutat. JxCat també recorda que encara falta retirar tota la simbologia que hi pugui haver a la ciutat, des de plaques de l'antic Ministerio de la Vivienda franquista fins al mateix escut al que s'ha referit Peñafiel anteriorment.ERC, de la seva banda, es compromet a eliminar del nomencltor de carrers els noms de totes aquelles persones que van collaborar 'en l'aixecament contra la República' i dels responsables de la repressió franquista. Els republicans consideren que el pas que va fer Flix Larrosa al novembre, retirant tant sols alguns carrers i mantenint encara plaques franquistes, 'és completament insuficient i una mostra de la falta de compromís del PSC amb la memria histrica'.El Comú de Lleida assegura que des del 2016 han demanat la retirada dels noms dels carrers franquistes i per aix també es van integrar a la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. Demanen que l'Ajuntament revisi el nomencltor en compliment de la Llei de Memria Histrica i junt amb la resta de l'oposició han demanat a l'equip de govern que expliqui el perqu de la substitució de només quatre dels nou carrers amb noms vinculats al franquisme.Que els experts o la ciutadania determinin si cal o no el canviDes de C's asseguren tenir un 'respecte absolut' per la memria histrica i per aix creuen que ha de ser la comissió d'experts historiadors i no qualsevol grup municipal qui informi de si hi ha proves que els titulars dels carrers van participar en crims de violncia, repressió o en el cop d'estat. En aquest sentit, recorden que la comissió no va arribar a cap conclusió respecte dels titulars dels carrers polmics. Per aix, C's aposta per retirar la titularitat del carrer a qualsevol persona que hagi estat partícip d'aquests crims. A més, considera que cal consultar als vens del carrer, així com informar-los de les conseqüncies econmiques i administratives d'aquest canvi, donat que seran els principals afectats.Al PPC diuen estar d'acord amb qu actualment els carrers amb noms franquistes vagin desapareixent essent més residuals i aposten per carrers, places i parcs amb noms de personatges illustres, en especial relleu a homes i dones de Lleida que destaquin per la seva transcendncia histrica, pertanyents al món científic, literari o de les arts escniques. El candidat Xavier Palau, matisa per que no seria representatiu de tota la ciutadania posar noms del tipus: 'plaa 1 d'octubre' o 'carrer per la Independncia'. Els canvis de LarrosaAl desembre de l'any passat es van canviar els noms dels carrers Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans Recasens i Sangenís Bertran pels de Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal i Dolors 'Lolín' Sabaté. Larrosa va decidir mantenir els posats en període democrtic que són el carrer Lluís Besa, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Alcalde Carmelo Fenech i Alcalde Nadal.Sabadell: una polmica que arrenca per voler suprimir el carrer Antonio MachadoA Sabadell els canvis en el nomencltor han estat marcats per l'episodi que va tenir lloc el mes d'agost de 2017, quan el govern local va presentar als grups municipals i a la Taula pel Nomencltor un informe d'un historiador local que plantejava la possibilitat de suprimir un carrer dedicat a Antonio Machado per espanyolista. La proposta va generar un allau de crítiques i finalment l'executiu sabadellenc va sortir al pas dient que el document "només era un punt de partida" i que en cap cas "era vinculant". Finalment el consistori va decidir seguir treballant per va deixar aquest document en un calaix. Segons la regidora de Cultura, Montse Chacón, en els darrers quatre anys, la voluntat del govern ha estat "eliminar els vestigis franquistes" que hi ha a la capital vallesana. Amb tot apunta que també s'ha reflexionat sobre "quin era el paper" del nomencltor en els carrers de Sabadell i qu hi estava representat. "Volíem veure si responia a les necessitats de la societat d'avui en dia o si presentava mancances", comenta Chacón que apunta que per exemple es va detectar que els noms femenins representaven menys del 7% del total. Entre les modificacions que s'han introdut destaquen el canvi del nom del carrer Alfons XIII pel de carrer de la República. "Vam donar compliment a un acord que ja venia del mandat anterior", apunta la regidora. Així mateix, el mes de maig de 2017 el govern de Sabadell va retirar el monument dedicat a l'exalcalde franquista Josep Maria Marcet, situat a la plaa que des de l'any 1974 duu el seu nom.A banda, el passat mes de mar la Junta de Govern Local va donar llum verda a la proposta per substituir les places Alcalde Marcet i Antoni Llonch per les de les Dones del Txtil i Clara Campoamor, respectivament. El govern municipal també ha acordat incorporar a la via pública els noms de l'activista venal Patricio Peñalver, del sindicalista Cipriano Martos -que va ser torturat i assassinat pel Franquisme -, i de la plaa del Pi-pi, oficialitzant un nom que ja és d'ús popular entre els sabadellencs.
