Publicado 09/10/2019 13:42CET

Els camps de cultiu van evitar que l'incendi de la Torre de l'Espanyol fos deu vegades més gran

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Els experts avisen que només un paisatge agrícola viu pot evitar els megaincendis que portar el canvi climtic

ACN

Vinebre.-Catalunya perd deu mil hectrees agrícoles cada any. A les Terres de l'Ebre s'ha passat de tenir menys del 10% de terreny forestal a tenir-ne més del 70% per els focs, com insisteixen es Bombers, només s'apaguen aviat si afecten "mosaics agrícoles vius". El foc de la Torre de l'Espanyol n'ha estat l'última prova, com s'ha analitzat en una jornada de prevenció d'incendis, aquest dimecres, amb una cinquantena de participants. Els experts reclamen polítiques per incentivar l'econmica rural, la gran aliada dels cossos d'extinció. Quantifiquen que caldria recuperar quinze mil hectrees agrícoles anuals per evitar els "mega-incendis" que dur el canvi climtic.

El foc de la Torre de l'Espanyol hauria pogut convertir-se en un dels pitjors malsons dels cossos d'extinció i afectar una zona de gairebé noranta mil hectrees. L'inspector dels Bombers, Marc Castellnou, ha explicat que "a la Ribera d'Ebre hi ha un mega-incendi possible, que comenaria a la zona d'Almatret-Riba-roja i amb el mestral creuaria tot l'alt de la comarca, el Priorat i es plantaria al massís de Prades". Aquest és un dels hipottics focs de gran impacte que els Bombers analitzen i simulen a futur en el context del canvi climtic i del despoblament rural. L'incendi de la Torre de l'Espanyol hauria pogut ser-ne l'inici si no hagués estat per la feina encoberta d'extinció que van ajudar a fer els camps de conreu que encara es mantenen a la zona. "El mosaic agrícola és clau per mantenir un paisatge viu per sobretot és molt important per extingir incendis forestals", ha recordat Castellnou. Els Bombers insisteixen que el pags no només produeix aliments sinó que crea "seguretat per al conjunt de la societat" i aquest és un servei que amb "polítiques de país" cal retribuir. "No es tracta només del preu de l'oli, la vinya o els pistatxos. Hauríem de repensar el model i com pagar a la societat rural el servei que presta al conjunt de la societat", ha insistit Castellnou. Des del Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) quantifiquen i dissenyen les tasques de conversió que serien necessries. L'objectiu seria recuperar quinze mil hectrees agrícoles cada any perqu la proporció de grans incendis forestals (de més de cinc-centes hectrees) es reduís. "El problema s'ha d'abastar com un conjunt i des de diferents sectors i mirades. Quan el simplifiquem, és quan cometen erros. No hem de mirar si tenim suficients mitjans per extingir els focs sinó que el problema és crear entre tots paisatges resistents i sostenibles", ha defensat la investigadora Ruth Doménech.Els Bombers, el CTFT, i l'IRTA han organitzat una jornada amb una cinquantena de participants per analitzar sobre el terreny com es va desenvolupar l'incendi de la Torre. Tenint en compte que es va arribar a pics de calor de 51 graus a Llardecans, s'ha repassat com els conreus a peu de la carretera C-12 van servir per fer contrafocs i evitar que el foc avancés cap al Montsant i es convertís en el temut i hipottic mega-incendi del sud de Tarragona. Els conreus, encara que molts abandonats, van limitar el potencial del foc a les vint mil hectrees i fent ús del mosaic agrícola es va extingir amb aproximadament sis mil hectrees cremades. "Amb el mosaic agrícola que teníem a finals del 90 hauríem pogut deixar incendi en unes mil hectrees", ha recordat l'inspector dels Bombers. "Aquest incendi ha barrat el pas al possible incendi teric perqu lamentablement ha creat una taca important. El mateix que fan les taques de conreu als incendis grans, fan els incendis al mega-incendi per el model de país no pot ser esperar que incendi n'aturi un altre", ha lamentat Castellnou. "Hem de fer gestió de territori i crear economia per evitar justament aix, si no estarem en una situació complicada els prxims anys", ha afegit. Un dels entrebancs que també es van viure al foc de la Torre de l'Espanyol, i que es pot modelitzar per futurs incendis de gran impacte, és que els Bombers van haver de dedicar la primera hora de l'extinció a desallotjar i evacuar habitants de la zona afectada. Va ser el primer incendi de Catalunya en qu es van activar mitjans aeris per aquesta tasca.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés