Els alimentadors de gats de carrer gironins denuncien agressions i amenaces constants per part de vens

Recorden que fan una funció que haurien d'assumir els ajuntaments i que és imprescindible per controlar les colnies

ACN

La Bisbal d'Empord.-Les persones que s'encarreguen d'alimentar els gats que hi ha als carrers de les comarques de Girona denuncien agressions i amenaces constants. Asseguren que aquesta situació és generalitzada arreu dels pobles i ciutats que no tenen controlades les colnies d'aquests d'animals. Des de l'entitat Lex nima lamenten que les administracions no actun tal i com indica la llei i animen a denunciar cada vegada que hi hagi una amenaa o agressió. La Marta López és presidenta de Bisbal Gats i considera "intolerable" que cada vegada que van a donar menjar passin "por". "Són gent que no li agraden els gats i que es pensen que si no els hi donem menjar marxaran. I és tot el contrari, intentem controlar les colnies", remarca.

Preocupació entre les entitats animalistes que s'ocupen d'alimentar gats de carrer a les comarques de Girona, per l'augment d'agressions i amenaces que reben les persones que s'ocupen de fer aquesta feina. I és que en els darrers mesos s'han incrementat aquests fets per part de vens a qui no els agraden els gats i que no veuen bé que se'n tingui cura. La presidenta de Bisbal Gats, Marta López, assenyala que moltes vegades van a donar menjar als animals "amb por" perqu saben que les escridassaran o fins i tot temen que les puguin arribar a agredir.Des de l'Associació Lex nima animen a aquest collectiu a denunciar si reben agressions de qualsevol mena. "És important que ho facin perqu no pot ser que pateixin per estar fent un servei públic que hauria de ser responsabilitat dels ajuntaments", assenyala la presidenta de l'entitat, Marina Vall-llosada. El problema és que habitualment les denúncies "acaben en res" perqu és molt difícil de demostrar. Un bon exemple és el d'una alimentadora de gats de Palamós que va posar en coneixement dels Mossos d'Esquadra que una treballadora d'una finca propera l'havia ruixat amb lleixiu, quan anava a donar menjar a una colnia en un lloc que l'ajuntament té reconegut.Tot plegat, lamenta López, va acabar amb no res, per assenyala que "no pot ser que haguem d'anar por a donar menjar als gats". A més, tant Vall-llosada com López adverteixen que aquesta situació és "generalitzada" a totes les comarques i que les persones que tenen cura dels gats de carrer n'estan "fartes".Implicació dels ajuntamentsDes de Lex nima reclamen la implicació dels ajuntaments i recorden que les colnies de gats són una responsabilitat "mxima" dels consistoris. "Les persones que les alimenten no haurien de fer aquesta feina, sinó que qui n'és responsable són les administracions locals. Cal que es comenci fer aquesta feina per controlar les colnies", reclama Vall-llosada.A més, la presidenta de Lex nima lamenta que no es faci pedagogia a la ciutadania de la importncia de tenir controlats aquests gats de carrer. "La gent es pensa que si se'ls alimenta les colnies creixeran, i no és així. El que passa és que hi ha una feina important al darrera que no s'est fent", concreta.En aquest sentit, Vall-llosada explica que la clau és que quan es troba un gat sol pel carrer es desplegui un protocol que ha de tenir previst l'ajuntament per tal de controlar l'animal. "Si ens trobem un gos sol pel carrer se'ns fa estrany, en canvi, si és un gat no se li fa tant de cas", lamenta.Un problema de salut públicaDes del Collegi de Veterinaris de Girona adverteixen que l'increment "descontrolat" de les colnies els darrers anys a pobles i ciutats de la demarcació pot suposar un problema de salut pública. El president de l'ens, Ramón Cedó, recorda que es tracta d'uns animals que poden transmetre moltes malalties i per aix reclama que s'actu per evitar que continun creixent el nombre de gats de carrer.