El Govern espera aprovar aquest 2019 el reglament que ha de permetre als agents portar pistola i defenses extensibles
ACN
Sarroca de Lleida.-Els Agents Rurals no han patit cap agressió física en els darrers dos anys, des que va tenir lloc el crim d'Aspa (Segri), quan un caador va matar a trets dos agents que li anaven a fer una inspecció. Si que s'han registrat 30 amenaces, de les quals 18 van ser el 2017 i 12 el 2018. D'aquests 12 incidents de l'any passat, només 5 van ser amb caadors. El director general dels Agents Rurals, Marc Costa, ha explicat a l'ACN que aquestes dades s'han obtingut mitjanant el canal de comunicació 'd'accidents i agressions' que es va establir després dels fets d'Aspa per valorar el 'grau d'incidencialitat' dins el cos. El Govern confia aprovar aquest 2019 el reglament d'armes que ha de permetre portar pistola i defenses extensibles als agents.
Arran del crim d'Aspa, des del febrer de 2017 es va establir un nou canal de comunicació d'incidncies amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Agricultura per tal de registrar la incidencialitat prpia del cos d'Agents Rurals i poder valorar la inseguretat en les actuacions d'una manera objectiva. Les dades registrades indiquen que en dos anys no hi ha hagut cap agressió física als agents per si 30 amenaces. D'aquestes, 18 van ser el 2017 amb més de 120.000 actuacions de les quals 55.000 van ser inspeccions. La xifra es va reduir l'any passat fins als 12 incidents amb més de 110.000 actuacions, de les quals 51.000 van ser inspeccions.Marc Costa ha explicat que la direcció general ha intentat reforar la seguretat del cos per intentar que no tornin a passar uns fets com els d'Aspa. Ho han fet en tres mbits; el primer el de la formació de tots els agents en tcniques bsiques de seguretat i autoprotecció a l'Institut de Seguretat de Catalunya. En aquest sentit, s'ha instrut agents rurals perqu aquesta formació 'no sigui només flor d'un dia' sinó que sigui continuada. També s'ha fet una formació de 'defensa verbal' per tal que els agents aprenguin a utilitzar el llenguatge davant 'eventuals situacions conflictives', més enll del recurs físic.Un segon mbit ha estat la modificació de tots els procediments del propi cos referits a aquelles funcions que són de l'mbit 'més policial'. Costa recorda que els Agents Rurals fan funcions de collaboració i gestió del medi per a la vegada de 'policia administrativa'. És en aquest sentit, que s'han canviat molts procediments per donar-los-hi una visió policial.El tercer mbit ha consistit en dotar a tots els agents d'armilles antibales, i queda pendent el de l'armament que est subjecte a la tramitació del reglament. Des de 2017 els Agents Rurals que fan inspeccions de caa treballen en grups de tres i porten una arma llarga de tipus carabinera. El cos té una cinquantena d'aquestes escopetes per són molt antigues i un any i mig després de demanar-ho la Gurdia Civil ha autoritzat la seva renovació.Una vegada es tinguin les noves escopetes aquestes aniran subjectes al reglament d'armes que Costa admet que 's'ha demorat més del que espervem' perqu s'han hagut de refer memries que ja s'havien presentat. Es treballa amb l'objectiu de poder-lo tenir a informació pública 'breument' per poder-lo aprovar al llarg del 2019. El reglament ha de permetre determinar de quin armament s'ha de dotar el cos. Tant armes de foc com escopetes o pistoles com les defenses extensibles. També es determinaran les funcions que s'han de fer amb aquest armament. Costa recorda que aquest reglament és un desplegament d'una disposició addicional quarta que hi ha a la Llei de 2003 del cos, o sigui que 'tot aix ja s'hauria d'haver desplegat fa temps'.La direcció general busca un consens entre els Agents Rurals sobre la implementació de l'armament i les mesures de seguretat ja que la percepció de la inseguretat 'no és unnime' entre tots els agents i n'hi ha que la tenen més baixa i d'altres més alta. 'La majoria accepten les mesures adoptades', diu Costa, perqu es veuen com un pas endavant, tot i que encara falta una part per arribar on es volia. 'Esperem que al judici es faci justícia'A dos dies de comenar el judici que ha de jutjar el caador que va disparar i matar el David i el Xavier a Aspa, Marc Costa confia i espera que 'es faci justícia' i es provi la 'responsabilitat de l'assassí'. És per aix de que demana que se li imposi la mxima pena perqu és un fet molt greu i 'volem una resposta a l'alada del que va passar' per part del tribunal que ha de jutjar l'acusat.Costa assenyala que les mesures que s'han adoptat després d'aquests dos anys han estat molt ben acceptades per part del collectiu de caadors. Assegura que les inspeccions es fan amb 'total normalitat' i el caador entén perfectament que s'ha de deixar l'arma a terra mentre est amb els Agents Rurals.
