Les dues cantants celebren 50 anys del col·lectiu madrileny Canción del Pueblo amb un concert al Festival Barnasants
ACN
Barcelona.-Elisa Serna i Julia León, dues supervivents musicals de l’històric col·lectiu madrileny Canción del Pueblo, actuaran juntes aquest diumenge 3 de març a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet de Llobregat. El Festival Barnasants les ha convidat per commemorar els 50 anys d’aquell grup d’artistes, molts militants antifranquistes, sorgits a l’estela de moviments com els Setze Jutges i Grup de Folk, o Ez Dok Amairu a Euskadi. Les trajectòries musicals de les dues cantants han seguit camins diferents, però segueixen compartint la mirada crítica i entenent la música com a eina de transformació social. “Seguim a la resistència musical perquè ens han atacat”, mantenien aquest dijous, ben conscients que, malgrat les distàncies amb el Franquisme, de motius per protestar els en sobren.
Canción del Pueblo va néixer l’any 1967 per aglutinar els artistes de la cançó d’autor en castellà, amb epicentre a Madrid. El seu nom es va inspirar en el moviment nord-americà ‘Peoples’ Song’. “Seguint l’exemple dels catalans (el Grup de Folk i els Setze Jutges), de Paco Ibáñez i de Chicho Sánchez Ferlosio, un amic comú ens va unir a tots els estàvem disgregats cantant”, recorda Julia León. A més d’ella i Elisa Serna, el col·lectiu va estar format per Ingacio Fernández Toca, Luis José Leal, José Manuel Brabo ‘Cachas, Carmina Álvarez i Hilario Camacho, entre altres. El Festival Barnasants s’ha volgut sumar a la celebració dels 50 anys del naixement del grup amb un concert de dues de les seves veus femenines. “És emocionant, des de la vessant internacionalista del festival”, comentava aquest migdia el director del certamen, Pere Camps. Al seu torn, Serna i León han manifestat fins i tot un punt de “sorpresa” i molta gratitud cap al festival i la rebuda que han tingut a Catalunya, on totes dues van viure uns quants anys en un altre etapa de la seva vida. Acostumades a transitar pels marges del circuit cultural, avui admetien que és “inusual” una rebuda tan càlida. El recital que ofereixen diumenge no és, de fet, un concert conjunt. Cada artista interpretarà el seu repertori, i només puntualment compartiran escenari. Serà per cantar dues cançons, segons han avançat: ‘A galopar’, de Paco Ibáñez (sobre poema de Rafael Alberti), i ‘No nos moveran’ (versió de la cançó folk de protesta nord-americana, ‘We shall not be moved’).Julia León interpretarà una desena de cançons, tres de les quals estan incloses en un disc recent. També inclourà almenys dues peces de música sefardita, un gènere al qual ha dedicat bona part de la seva carrera musical. De la seva banda, Elisa Serna ha promès almenys una cançó en català (‘Les sabates d’en Jaume’, de Teresa Rebull), i una altra en euskera, d’Imanol Arzábal. “Estem d’actualitat”En declaracions a l’ACN, Julia León ha celebrat, no sense recança, que avui cantautors i artistes crítics i combatius tornen a “estar d’actualitat”. Des de l’arribada de la democràcia i durant molts anys “la projecció d’aquest tipus de cultura de resistència” ha sucumbit per la falta d’una consciència, “consciència de classe”, de la gent, assumeix la cantant. “Abans hi havia un enemic, ara tot és més confós. Els mitjans tenen un gran poder, les cases tenen una televisió encesa 8 hores al dia, i això és molt tòxic”, sosté. No obstant això, diu León, “els problemes segueixen aquí, i fins i tot s’estan aguditzant”.També com a artistes senten que representen una professió “atacada”, ara més que mai en democràcia. “Primer vam començar a destorbar, just quan pensàvem que per fi tindríem els mitjans per ser escoltats;. Jo em vaig dedicar a la música sefardita, altres van deixar la música”, recorda. Però aquestes representants del col·lectiu, com altres, tenien “un ideal de justícia molt fort” i per això han “resistit”, hi afegeix Serna, fins i tot a l’estocada que ha suposat els últims anys l’increment de l’IVA cultural al 21%.
