Actualitzat 20/04/2017 15:20

Eduardo Mendoza reivindica el gènere de l'humor després de rebre el Premi Cervantes

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'autor barceloní repassa les diverses interpretacions que ha fet d'El Quijote' al llarg de la seva vida

ACN

Barcelona.-L'escriptor Eduardo Mendoza ha reivindicat aquest dijous, en el transcurs de l'acte d'entrega del Premi Cervantes des del paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares, "l'excel·lència" del gènere de l'humor, "que ha donat noms tan il·lustres a la literatura espanyola, però que sovint i d'un mode tàcit es considera un gènere menor". "Jo no ho veig així. I encara que fos un gènere menor, igualment s'hauria de buscar i reconèixer en ell l'excel·lència", ha afegit. L'autor ha fet un repàs de les diferents conclusions que ha tret d'El Quijote' al llarg de la seva trajectòria vital i ha destacat, com en una d'elles, va veure com en Miguel de Cervantes hi havia un altre tipus "d'humor", que també reclama la "complicitat entre l'autor i el lector". "Un cop establert el vincle, passi el que passi i es digui el que es digui, l'humor ho impregna tot i tot ho transforma", ha sentenciat.

L'escriptor ha comentat que ha llegit en quatre ocasions 'El Quijote' i ha repassat com ha influït en la seva vida. De la primera, per obligació mentre era estudiant preuniversitari, ha afirmat que va ser un "bàlsam i una revelació" i ha detallat que el que més el va fascinar no va ser la figura del Quijote va ser el "llenguatge cervantí", més que les "seves empreses i els seus infortunis". Deu anys més tard, en una segona lectura -quan portava "el cabell regirat i un bigoti ferotge" i quan era "anarquista, trotskista, ignorant, inexpert i pretensiós"- Mendoza hi va descobrir "el paradigma de l'idealisme desencaminat" i va descobrir la seva atracció pels "herois tràgics" davant els "herois èpics". "Un heroi tràgic no deixa mai de ser un heroi, perquè és un heroi que s'equivoca. I en això, al Quijote, com a mi, no ens guanyava ningú", ha subratllat.Seguidament, ja com a "bon pare de família", ha explicat que hi va descobrir "un altre tipus d'humor", que "no està tant en les situacions ni en els diàlegs, com en la mirada de l'autor sobre el món", mentre que la darrera lectura va ser pel "deure moral i l'excusa perfecta" després de rebre la trucada del ministre per anunciar-li que rebria el guardó. En aquesta ocasió, va concloure que "'Don Quijote està realment boig, però que sap que ho està, i també sap que els demés són assenyats i, en conseqüència, li deixaran fer qualsevol disbarat que li passi pel cap". "És just el contrari del què em passa a mi. Crec ser un model se sensatesa i crec que els altres estan com una regadora, i per aquest motiu visc perplex, atemorit i descontent de com va el món", ha afegit Mendoza, en un discurs amb diverses referències humorístiques i també a la Barcelona de la seva joventut.Des del paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares, Mendoza també ha advertit sobre la "incertesa i la confusió" i el "canvi radical" en "el coneixement a la cultura, les relacions humanes, en definitiva, a la nostra manera d'estar en el món", tot i que ha dit que aquets canvi "no ha de per què ser nociu, ni brusc ni traumàtic". D'altra banda, també s'ha referit a la vanitat com "l'enemic". "La vanitat és una forma d'arribar a neci donant voltes" i ha remarcat que "la tecnologia ha canviat el suport de la famosa pàgina en blanc, però no ha eliminat el terror ni l'esforç que cal per escometre-la". Record per a Pere Gimferrer i la desapareguda Carme BalcellsL'autor barceloní és el quart escriptor català guardonat amb el Premi Cervantes després de Juan Marsé (2008), Ana María Matute (2010) i Juan Goytisolo (2014). En el seu discurs, ha tingut un record per l'agent literària Carme Balcells, de qui "la seva absència entela l'alegria d'aquest acte", i de Pere Gimferrer, de qui ha dit que és el "seu editor vitalici i el meu amic incondicional", a més de rememorar que va ser qui li va donar la primera oportunitat.L'acte d'entrega ha comptat amb la presència dels reis Felip i Letícia; la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre de Cultura, Iñigo Méndez de Vigo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i el conseller de Cultura, Santi Vila, entre d'altres.En la seva intervenció el rei Felip ha definit Mendoza com un "rellotger de les paraules" i ha recordat el paper que té Barcelona en la seva obra i el bilingüisme de l'autor premiat, ja que també és autor de dues obres teatrals en català.Per la seva banda, el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha elogiat la capacitat de Mendoza de "moure's en diferents registres i gèneres, arribant al teatre, l'assaig, els llibres de relats, i fins i tot la seva tasca com a guionista en l'adaptació al cinema d'alguna de les seves novel·les, com 'El año del diluvio'". "És precisament en l'humor, com de tota la intel·ligència literària, on l'autor barceloní exhibeix la seva condició de cervantí, fent-lo servir com a recurs per retornar el lector al plaer de la lectura", ha subratllat Méndez de Vigo. En aquest sentit, el ministre ha considerat que el premi Cervantes d'enguany és un "just reconeixement a un gènere que alguns erròniament han considerat menor" i ha destacat que l'escriptor barceloní "fa servir l'humor com a vehicle per recórrer la vida dels seus personatges, les ciutats i els seus temps".Íñigo Méndez de Vigo ha fet un breu recorregut per la trajectòria literària d'Eduardo Mendoza reproduint, en part, alguns dels fragments més coneguts de les seves obres. A més, ha remarcat que Barcelona, la ciutat on va néixer l'escriptor, és el "decorat pel qual deambulen molts dels seus personatges" i el "ciment sobre el qual aixeca la majoria de les seves històries". "Ningú ha plasmat amb lletres més oportunes lo bo i lo dolent i tot lo altre, d'aquella ciutat que el va veure créixer", ha afirmat Méndez de Vigo.

Contingut patrocinat