L'espcie rapinyaire va deixar de nidificar en aquesta rea als anys seixanta probablement per l'acció dels caadors
ACN
Amposta.-L'arpella comuna ha tornat al delta de l'Ebre després de quatre dcades. Tcnics dels Parc Natural han identificat els nius de dues parelles d'aquesta espcie rapinyaire diürna després d'observar repetidament "vols nupcials" a la zona de Vilacoto i l'Ensanyissada. També s'ha observat els mascles portant preses cap als canyissars on haurien nidificat. L'arpella va desaparixer drsticament del Delta als anys seixanta, se sospita que a causa de "prctiques illegals" per caar-les, per la ingestió de perdigons de plom i per l'ús d'esquers enverinats. Des del Parc Natural celebren la recolonització d'aquesta au al delta de l'Ebre com a espcie reproductora.
La confirmació de la nidificació de les arpelles al Delta ha tingut lloc a principis de juliol, quan s'han albirat dos polls volanders a l'Encanyissada i Vilacoto. L'arpella comuna és un rapinyaire diürn de mida mitjana vinculat a zones humides. Fins a principis de la dcada dels seixanta era una espcie nidificant abundant al Delta, amb prop duna vintena de parelles. Llavors, la població reproductora local va patir una davallada catastrfica, que va afectar també el global de la població europea, i a comenament dels anys vuitanta ja només es coneixien dos parelles nidificants. Al Delta es va extingir. A al dcada dels noranta van augmentar de nou les poblacions migradores i hivernals d'arpella comuna, que han arribat a superar els 500 exemplars els últims deu anys. El registre més alt va ser l'hivern de 2017 amb 607 exemplars. També es va mantenir un petit contingent d'ocells immadurs estiuejants que no arribaven a reproduir-se (sempre menys de 5 individus). A Catalunya, només a la plana de Lleida es va recuperar la població reproductora, on actualment habiten unes 200 parelles reproductores. La principal amenaa ara són les transformacions agrícoles que afecten les rees de caa al voltant de les zones on nidifica. Es tem que l'ús encara habitual de perdigons de plom en les zones cinegtiques dels arrossars pugui interferir negativament en l'assentament de potencials nous reproductors.
