Publicado 18/09/2020 11:09

Dues dcades de lluita, pedagogia i perseverana en la defensa del riu i el delta de l'Ebre

La PDE adapta al context de pandmia la celebració del seu 20 aniversari amb una manifestació virtual diumenge

ACN

Tortosa.-Dimarts es complien 20 anys de la fundació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), nascuda per combatre el projecte de macrotransvasament promogut pel govern de José María Aznar. La irrupció del moviment social antitransvasament va marcar un abans i un després a les Terres de l'Ebre. Des d'aquell moment, la PDE ha respost des del carrer i des de les institucions els diferents projectes que amenaaven la integritat i la vida del tram final del riu. Ara, segueix de prop l'aprovació de la prxima versió del Pla Hidrolgic de la Conca de l'Ebre i alerta que el Gloria ha estat un avís del greu perill que corre el Delta. Diumenge toca celebrar l'aniversari. Aix sí, adaptat a la pandmia del coronavirus, amb una manifestació virtual.

"Han canviat governs, ministres, presidents de la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre per la gestió dels rius, l'augment de regadius, d'embassaments i la preparació de transvasaments no han canviat sota cap circumstncia ni cap govern, sigui catal o de Madrid", remarca l'histric portaveu de la PDE, Manolo Toms. Després de prendre el relleu a la Coordinadora Antitransvasaments, que des de principis dels anys 90 del segle passat va estar batallant contra el minitransvasament a Tarragona i el projecte de detracció d'aigua del llavors ministre socialista Josep Borrell, el moviment social no ha tingut prcticament temps d'abaixar la gurdia des de la seva constitució un 15 de setembre de fa 20 anys. Fins i tot després de contribuir a tombar, amb mobilitzacions de desenes de milers de persones al carrer, el Pla Hidrolgic Nacional (PHN) del llavors totpoderós govern del PP.Actualment, i amb el nou Pla Hidrolgic de Conca en l'horitzó prxim, la lluita es focalitza en el recentment aprovat transvasament de la capalera a Santander o l'expansió de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) a municipis la Conca de Barber i la Baixa Segarra, ja dins d'altres conques hidrogrfiques. Aquestes seran les bases, avana Toms, d'un nou PHN. "S'est preparant l'entramat i un temporal ens avisa que la fragilitat del Delta encara és pitjor", avisa.La PDE ha interioritzat que les mateixes polítiques de fons que van fer mobilitzar de forma transversal una gran part de la societat ebrenca en contra dels transvasaments i per la supervivncia del territori es mantenen prcticament intactes. All que sí ha canviat, diuen, són les forma de plantejar els vells projectes de grans transvasaments per llei, que generaven un ampli rebuig social, esquarterant-los i dividint-los en "microtransvasaments, com el CAT". Complicitat de regants i ajuntamentsUna de les claus explicatives, indica el portaveu, est en els suports i la complicitat que els governs i grans empreses promotores busquen entre regants o ajuntaments amb els arguments de satisfer necessitats d'aigua potable o fer ús de les concessions que els pagesos no poden assumir. Un discurs "maquiavllic" que al darrere, insisteix, oculta la ja coneguda política d'extracció de recursos de territoris desafavorits i infradesenvolupats, castigant-los doblement des del punt de vista ambiental i econmic.Entenen des del moviment social que "l'adversari s'ha fet astut", optant ara per fórmules encobertes de transvasament que no generen contestació per que, en realitat, advoquen per afavorir els mateixos desenvolupaments urbanístics i operacions financeres que porten denunciant des de fa més de dues dcades de forma reiterada.Des d'un bon principi, la PDE va assumir que la lluita contra aquests interessos era "molt complexa" i va advocar per externalitzar el conflicte, traslladar-lo als mbits catal i europeu. La pedagogia ha estat una de les grans armes del moviment social, que ha arribat a aixecar la simpatia d'una part molt important de la població catalana sobre la frgil situació que viu el tram final del riu i el delta de l'Ebre. També la possibilitat d'establir aliances duradores amb ONGs ambientalistes i grups d'experts compromesos amb una "nova cultura de l'aigua", la gran idea fora encunyada i promoguda pel moviment social.Tot i aix, molts d'aquells que al seu moment es van presentar com a aliats, han anat baixant del carro a mesura que, en algun moment, han assumit responsabilitats i poder. "Cap fora política té com a prioritat la defensa de l'Ebre: sigui el Govern catal, el central com els partits", lamenta Toms. Així, recorden, ho va demostrar, més enll del suport del govern de CiU als plans del PP, la interconnexió de xarxes que promovia el tripartit de PSC, ERC i ICV a finals de la primera dcada del millenni. Sense suports políticsAra, critiquen que mentre s'anuncien plans estatals i accions del Govern per salvar el Delta, en parallel es promouen transvasaments com els de Santander o l'ampliació del CAT. "Ens trobem amb la contradicció que s'est jugant amb la gent de les Terres de l'Ebre: no se li diu la veritat Si no hi ha cap institució del territori que prengui la iniciativa el conjunt del moviment social haurem d'encapalar la mobilització per modificar els transvasaments i que el Pla Hidrolgic de l'Ebre prevegi un cabal suficient per mantenir el tram final del riu i el Delta, així com gestionar els sediments dels embassaments", raona el portaveu.La partida es continua en els terrenys ambiental per també del model territorial i de desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Toms recorda que hi ha "interessos molt forts" darrere tot all que afecta l'aigua de les Terres de l'Ebre i el seu Delta. Un espai, assegura, corre el risc d'acabar morint definitivament si el nou Pla Hidrolgic de la Conca que s'ha de presentar abans de finals d'any no reconeix els mals endmics de la regressió, la subsidncia i la manca crnica de sediments. Mantenir la capacitat de mobilitzacióL'actual context de pandmia complica l'estratgia, segons admet Toms. Tot i aix, assegura que la PDE en cap cas "ha perdut capacitat de mobilització". "La clau no ha estat gestionar les mobilitzacions sinó el temps de calma aparent", subscriu. Així les coses, assegura que estan estudiant l'escenari i es preparen per mobilitzar la societat del territori. Especialment, després que el temporal Gloria hagi deixat al descobert, novament, la fragilitat del delta de l'Ebre i l'amenaa, més que real, de la seva desaparició si no es prenen mesures. Es tracta, diu, del gran repte pendent de la societat catalana perqu reconegui el seu valor i que hi viuen persones que poden ser "les primeres refugiades climtiques d'Europa".Aquest diumenge, per, la PDE ha convocat una manifestació virtual per celebrar el seu vint aniversari. Ho fan amb una crida a publicar imatges i vídeos commemoratius i reivindicatius a les diferents xarxes socials. Ser, segons Toms, una nova "manifestació festiva i lúdica" de suport al moviment, que des de feia dos anys preparava els actes. Aquest cop, per, no hi hauran concentracions multitudinries amb la voluntat de respectar les mesures sanitries i de seguretat que les autoritats han ordenat davant la pandmia del coronavirus.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés