Publicado 10/07/2019 17:38

Dos catalans impulsen una campanya de micromecenatge per ajudar a 120 famílies indígenes de Colmbia

L'objectiu és comprar una mquina que els permetr elaborar aliments de primera necessitat

ACN

Manresa.-Dos catalans impulsen una campanya de micromecenatge per millorar la vida de 120 famílies indígenes de Colmbia. Concretament es tracta de la comunitat que viu a Chachajo, que després d'anys desplaant-se per la guerra, volen comenar de nou. Els impulsors volen recaptar 8.000 euros per comprar una mquina que s'utilitza per a extreure el suc de la canya de sucre, que ja han comenat a cultivar. El suc els permetr elaborar altres productes de primera necessitat per vendre o intercanviar amb altres comunitats de la zona.

Nil Camprubí, veí de Manresa (Bages), i Jordi Queral, de Les Cases d'Alcanar (Montsi), han arrencat la campanya després de visitar la zona. Els catalans es van conixer per causalitat a Colmbia i van passar uns dies a Chachajo, on viu una comunitat indígena de 120 famílies. El líder els va explicar que després d'anys traslladant-se per culpa de la guerra, el 'trapiche', la mquina que utilitzaven per extreure el suc de la canya de sucre, s'havia trencat i, per tant, no podrien seguir elaborant tots els productes de primera necessitat. Va ser llavors que els catalans van decidir emprendre la campanya de micromecenatge.La iniciativa, batejada com 'Un futur per a la comunitat indígena de Chachajo', estar coordinada per la Universitat del Tolima, que s'encarregar de dur la mquina a la comunitat i del seu manteniment. Es dona el cas que els catalans van acabar coneixent Chachajo després d'unir-se, de forma improvitzada, a l'expedició bianual que organitza aquesta universitat amb futurs enginyers agroforestals.Chachajo es troba sobre el riu San Juan, escenari de guerra fins fa uns mesos. Des del 2014, quan el procés de pau amb les FARC avanava, va comenar el replegament de grups organitzats. Van arribar les Autodefenses Gaitanistas de Colmbia (AGC), l'Exrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i la Fora Pública amb el mateix objectiu: controlar un riu que té set sortides al mar, estratgiques pel trfic d'armes, narctics i altres mercaderies illegals.A finals del 2016, a causa de la intervenció militar del govern, van ser desplaades 30 comunitats negres i 24 pobles indígenes de la zona a Buenaventura, la capital del districte. No ha estat fins al 2018 que les comunitats indígenes han pogut tornar a Chachajo.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés