El municipi prepara activitats per homenatjar les treballadores del txtil
ACN
Castellterol.-El txtil va ser, als anys 70 i 80, la principal font d'ingressos per a les famílies de Castellterol. "Només es parlava dels paraires, per no de les dones que treballaven a les fbriques", explica la historiadora Malu Garcia. Dcades després, sense prcticament rastre dempeus del seu passat manufacturer, l'Ajuntament ha optat per dedicar aquest 2020 a homenatjar a les dones que hi van treballar. Preparen exposicions i activitats diverses on l'epicentre ser la dona.
La tradició txtil a Castellterol es remunta al segle XVII. La indústria txtil es duia a terme a les llars i no va ser fins al segle XIX que van obrir les primeres fbriques. L'única que queda dempeus, ara per sense activitat, és la batejada com a Anla.Anla ha tornat per a obrir portes aquest dissabte. L'Ajuntament ha volgut explicar a l'antiga fbrica txtil a la ciutadania el programa d'activitats que prepara per homenatjar a la dona.Entre les assistents si han deixat veure algunes de les persones que hi van treballar. Una d'elles és la Loli Rodríguez, que hi va aterrar l'any 1972. Procedent d'Andalusia, recorda que va comenar d'aprenent. "No en tenia n'idea", diu la dona, que assegura que va acabar manipulant "fins a quatre mquines alhora". A Anla, va conixer a més al que avui en dia és encara el seu home. "I encara em donava temps d'ajudar-lo a netejar la seva mquina", diu entre rialles.Rodríguez s'ha alegrat de saber que el seu Ajuntament vol que siguin les protagonistes de l'any al municipi. "Crec que est bé que se spiga el que vam fer, la llstima és que ja no quedi res", lamenta, tot recordant que de totes aquelles fbriques cap manté l'activitat.Castellterol prepara una exposició que reculli com era la vida dins de la fbrica. Per aquesta raó, demana la collaboració de les dones que hi van treballar així com als familiars per tal de poder "fer arxiu", avana la historiadora. En parallel, es faran entrevistes a les treballadores que encara visquin. Tot plegat, afegeix Garcia, es podr veure a l'exposició, prevista per l'estiu.En parallel, es duran a terme altres iniciatives, com tallers adreats a les dones o la creació d'un mural de grans dimensions.400 anys de l'execució de Joana Carrera i Elisabet CerdA banda de la treballadora txtil, els actes de la dona d'aquest 2020 a Castellterol tindran unes altres protagonistes: Joana Carrera i Elisabet Cerd. Totes dues van morir executades per bruixeria el 1620. La regidora de serveis socials, Roser Galí, explica que s'han trobat les transcripcions de les seves confessions "fetes sota tortura".Galí assegura que el conegut com a "cacera de bruixes" s'ha de poder explicar "des de la perspectiva de gnere". "Eren dones grans, sense home, que tenien professions perilloses per la comunitat, com medicina. I la mateixa comunitat, si tenien massa poder, anaven per elles", diu.A aquestes dones, afegeix la regidora, també se les voldr recordar aquest any. De moment, s'ha previst un concert d'homenatge de Lídia Pujol el proper dia 21. Segons la regidora, tant les treballadores del txtil com les executades tenen en comú que se les castigava "per treballar". La dona, subratlla, "ha treballat sempre, no és cert que s'hagi incorporat als anys 70, i no es podria explicar la industrialització sense la seva m d'obra".
