Publicado 16/11/2019 15:12

La Diputació de Lleida finalitza la recuperació de l'arc d'Adar de Llardecans

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Els treballs han perms datar l'arcada a finals del segle XV i confirmar la seva pertinena a un gran casal de dues plantes

ACN

Llardecans.-L'Arc d'Adar de Llardecans (Segri) ja torna a lluir en tota la seva esplendor, després que aquesta setmana finalitzessin les obres de reconstrucció que s'hi ha dut a terme per redrear l'emblemtica estructura enderrocada accidentalment per un vehicle el 31 de mar. Els treballs també han perms situar la cronologia de l'arcada a les acaballes del segle XV, així com confirmar la seva pertinena a un gran casal de dues plantes. El projecte tcnic de reconstrucció ha anat a crrec de la Secció d'Arqueologia de la Diputació de Lleida, a través de la línia d'ajuts de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a partir de la sollicitud efectuada per l'Ajuntament de Llardecans. L'arc d'Adar és un referent patrimonial en el paisatge de la zona i en l'imaginari de les poblacions properes com és el cas de Maials i Aitona, a més de Llardecans.

A finals del mar, un vehicle va envestir l'Arc d'Adar, provocant la caiguda de les 34 dovelles que formaven l'arcuació apuntada, de 3,60 metres d'alada i una mica més de sis metres de llum. El Departament de Cultura va fer una primera inspecció ja que l'indret és un BCIN, i també va denunciar els fets als Mossos d'Esquadra. La Diputació de Lleida va encarregar el projecte tcnic a la Secció d'Arqueologia i va habilitar una partida per fer front al pressupost de 28.000 euros per executar la reconstrucció.Aquesta ha estat possible grcies a la feina del conservador-restaurador Ramon Solé, del clcul estructural efectuat per l'arquitecte Josep ngel Corbella i de l'excavació arqueolgica dirigida per l'arqueleg Josep Medina, a més dels treballs duts a terme per una empresa local. Tot el procés ha estat rigorosament recollit en imatges per l'empresa HGAcomunicació per tal d'elaborar un complert document que es traduir en un 'time lapse'.En primer lloc, es va muntar l'arc al terra, comprovant el bon estat de la major part dels elements petris, tot i l'enderroc patit. Seguidament, es va efectuar una excavació arqueolgica que ha perms determinar la cronologia de l'arcada a les acaballes del segle XV, així com confirmar la seva pertinena a un gran casal de dues plantes, de parets de tpia i basament de pedres, les quals actualment són visibles i permeten entendre la funció, de vegades mitificada, de l'arcada.Es conserva el llindar de la porta oberta al nord i, dins, s'han localitzat els basaments de dues arcades més, de mida més petita, que expliquen el vell topnim del tossal de les Arcades, en plural. A més, s'ha confirmat l'existncia d'una muralla perimetral que tancava el poblat d'origen medieval, el qual tindria un moment original d'poca andalusina i una segona fase de recuperació en el segle XIV. La possessió de l'indret per part de la comanda hospitalera de Torres de Segre podia haver marcat probablement l'edificació del gran edifici quan la resta del lloc estava abandonada, a la qual pertany l'arcada recuperada, la qual va ser refeta d'una manera barroera quan va patir un altre enderroc, probablement durant la guerra dels Segadors.A partir del segle XVIII, en plena recuperació de les conseqüncia de la guerra de Successió, s'haurien aprofitat elements de les runes en que estaria definitivament el lloc per bastir l'ermita de Sant Marc. Actualment és la construcció més visible i que s'ha aprofitat l'actuació en l'arcada per procedir a la seva mínima consolidació.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés