Investigadors del VHIO aconsegueixen bloquejar una protena que impedeix la resposta del sistema immunitari
ACN
Barcelona.-Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han desenvolupat un frmac que reactiva el sistema d'alarma contra el cncer en alguns pacients amb tumors especialment agressius i que presenten alts nivells de la protena LIF. "Hem vist que aquesta protena es troba principalment en alguns tumors de cervell, d'ovari, de pncrees i de pulmó, tot i que d'altres també la tenen. Aquesta protena és correlaciona amb tumors molt agressius i el frmac ens dona una mica més d'esperana per tractar aquests tumors en el futur", afirma el doctor Joan Seoane, responsable del programa de Recerca Translacional del VHIO i que ha dirigit el treball, publicat a la revista 'Nature Communications'. El nou frmac est sent provat en assaigs clínics amb pacients (fase I).
"Hem trobat una protena com a diana teraputica, LIF, i el nostre frmac el que fa és bloquejar-la", afirma el doctor Seoane, investigador principal del Grup d'Expressió Gnica i Cncer del VHIO. La protena LIF desactiva l'alarma perqu no cridi el sistema immunitari contra el tumor. El frmac que han desenvolupat, MSC-1, és un antics dirigit contra LIF per bloquejar aquesta protena, reactivar l'alarma i promoure el reclutament del sistema immunitari contra el tumor. Les dues primeres signants de l'article que publica aquest dimarts 'Nature Communications' són Mónica Pascual-García i Ester Bonfill-Teixidor. La protena LIF no s'expressa en tots els tumors i, per la seva manera de funcionar, es correlaciona amb els que són molt agressius. Els investigadors calculen que la presenten aproximadament un 50% dels glioblastomes, el tumor del sistema nerviós central més freqüent; un 60% dels cncers de pncrees; un 15% dels de pulmó i un 30% dels d'ovari. Són aproximacions i ser ara en les següents fases de la recerca quan es podr detallar la incidncia d'aquesta protena. Pacients amb altres tipus de tumors també la poden expressar de manera que podrien entrar en els assajos clínics. Es tracta d'un disseny d'assaig innovador anomenat 'basket', que consisteix en tractaments amb dianes teraputiques comunes en diferents tipus de tumors. "En oncologia, hem canviat una mica el paradigma i ja no és tan important on es troba el tumor, sinó quin és el mecanisme molecular que es troba desregulat", assenyala el doctor Seoane. Aquest és el paradigma en qu es mou la medicina de precisió o personalitzada. La metfora del lladre que bloqueja l'alarma El doctor Seoane planteja una metfora perqu s'entengui el mecanisme que el seu equip ha descrit al detall: "Imaginem-nos que estem a casa i entra un lladre, que és la cllula tumoral. El primer que fa el lladre és desconnectar l'alarma perqu no vingui la policia. El sistema per desconnectar-la seria LIF. El que hem descobert és que si amb el frmac traiem aquest desbloqueig, l'alarma comena a sonar i crida les cllules T, que serien la policia". "El que estem fent és que tumors que no alerten el sistema immunitari i per tant poden créixer, l'acabin cridant", rebla el director de Recerca Translacional del VHIO. Els investigadors volen que s'entengui molt bé aquest mecanisme i amb la voluntat de divulgar-lo al mxim, fins i tot han creat un cmic que illustra la metfora del lladre-cllula tumoral i el bloqueig de l'alarma-protena LIF.El cncer "segresta" un mecanisme crucial en la formació de l'embrióEncara sobre el funcionament de LIF, el doctor Seoane puntualitza que el cncer no inventa una funció estranya, sinó que "segresta un mecanisme que ha estat dissenyat per a l'evolució dels mamífers durant milions d'anys", ja que la protena LIF és crucial en l'embriognesi, és a dir, en la formació de l'embrió. "Per néixer els mamífers necessitem que un ésser viu s'integri en un altre ésser viu. L'embrió, que té antígens del pare, s'ha d'integrar a l'úter. Com és que el sistema immunitari de la mare no el rebutja quan reconeix els antígens del pare? La protena LIF genera una immunosupressió [supressió de la resposta immunitria] local i protegeix l'embrió del sistema immunitari de la mare", assenyala. LIF també indueix la proliferació de cllules mare embrionries perqu el desenvolupament segueixi els seus passos. Acció dualDe la mateixa manera que en l'embrió, LIF té una acció dual en el cncer. A part de desactivar el sistema d'alarma, LIF promou la proliferació de cllules mare tumorals. El nou frmac, a més de reactivar l'alarma del sistema immunitari, elimina les cllules mare tumorals i d'aquesta manera es podria prevenir la metstasi i les recaigudes. "Els tumors s'apropien del doble mecanisme i segreguen nivells aberrants de LIF per protegir-se de la resposta immunolgica", conclou el doctor Seoane. Esperana i prudnciaEl descobriment pot arribar a ser "molt important" per tractar alguns cncers, per els investigadors són prudents i adverteixen que "encara falten alguns anys" perqu el frmac arribi de forma generalitzada als pacients que se'n puguin beneficiar. Tot i aix, aquest nou frmac obre una porta d'esperana que fa ser optimistes els investigadors, convenuts que "anem pel bon camí". De moment, la potencialitat de LIF com a diana teraputica ha superat amb xit totes les fases preclíniques amb models animals i els investigadors han demostrat que el frmac desenvolupat no és txic. Ja est en marxa el primer assaig clínic fase I i hi ha pacients que s'estan tractant amb inhibidors de LIF al VHIO, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) ,a Nova York, i el Princess Margaret, a Toronto, dos dels centres de referncia a nivell mundial. Un altre dels passos que estan investigant és la combinació de l'inhibidor de LIF amb altres frmacs per promoure la regressió del tumor i la memria immunolgica. La combinació de frmacs sol ser més efectiva que la monoterpia i pot generar una resposta antitumoral molt potent. La memria immunolgica és quan el sistema immunitari recorda el tumor i el reconeix si intenta reactivar-se. Medicina translacionalEl doctor Seoane es mostra molt orgullós de l'equip que ha treballat en l'article, precedit per una dcada d'investigacions. L'equip liderat per Seoane ha aconseguit passar d'una descoberta científica a l'assaig clínic, del laboratori al pacient. És l'anomenada recerca o medicina translacional. "El que volem és traslladar el coneixement científic el més rpid possible al pacient", assenyala aquest investigador, que destaca que és una de les primeres vegades que un frmac s'ha desenvolupat a Barcelona. L'encarregada ha estat Mosaic Biomedicals, una spin-off del VHIO. També valora que sigui un equip multicntric, amb investigadors de l'Hospital Clínic que s'hi han sumat, i multidisciplinar, amb científics i especialistes mdics com onclegs, cirurgians i patlegs, i agraeix la collaboració dels pacients. El treball ha estat finanat principalment per l'European Research Council; l'Associació Espanyola contra el Cncer (AECC); la fundació FERO i el programa CAIMI de la Fundació BBVA.
