Aquest individu va viure fins fa 66 milions d'anys i hauria assolit 8 metres de llarg i unes 3 tones de pes
ACN
Isona i Conca Dell.-Un article publicat a Cretaceous Research per investigadors de l'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dell descriu noves restes fssils de Parhabdodon isonensis, un dinosaure de 'bec d'nec' lambeosaurí que només es coneix per les troballes fetes a un jaciment del Pallars Juss. La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent per que assolia mides molt grans en comparació amb d'altres espcies. L'exemplar és un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa, va viure fins fa 66 milions d'anys i és caracteritza per una prominent cresta ssia sobre el cap, que inclou una extensió dels conductes nassals. Aquest individu hauria assolit 8 metres de llarg i unes 3 tones de pes.
L'espcie Pararhabdodon isonensis es va descriure l'any 1993 grcies a la recerca de Lourdes Casanovas, una de les grans impulsores de l'escola catalana de paleontologia durant el segle XX. A partir de diverses restes fssils excavades a Sant Rom d'Abella (Pallars Juss), Casanovas i els seus collaboradors van descriure el que va ser la primera espcie de dinosaure lambeosaurí coneguda a Europa.Malgrat que les restes d'aquesta espcie són escasses, al llarg dels anys noves troballes han anat ampliant el coneixement sobre aquest dinosaure, que només s'ha identificat amb certesa en aquest jaciment del Pallars Juss.Ara, un equip format per investigadors de l'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dell (MCD) descriuen a la revista Cretaceous Research noves restes de P. Isonensis descobertes i excavades l'any 2018, que corresponen a una pota posterior i un arc hemal, un os allargat i fi que formava part d'una de les vrtebres de la cua de l'animal. L'anlisi confirma que es tracta una espcie amb notables diferncies respecte altres lambeosaurins europeus."Hem constatat que el fmur d'aquesta espcie presenta unes característiques úniques que el fan inconfusible", ha explicat Albert Prieto-Márquez, investigador 'Ramón y Cajal' de l'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont i coautor de l'estudi. La recerca confirma també que, amb les dades actuals disponibles, aquesta espcie només va viure al que coneixem com la Formació de Talarn, l'rea geolgica que inclou Sant Rom d'Abella. "I és possible que totes les restes fssils que tenim corresponguin a un únic individu", ha afegit l'investigador.Fins ara, la posició de P. isonensis dins del grup dels hadrosurids era bastant ambigua a causa de les poques restes disponibles. L'estudi també aporta nova llum en aquest sentit. "Les noves dades donen suport a la hiptesi que el lambeosaurí d'Isona est molt relacionat amb Tsintaosaurus spinorhinus, una espcie més antiga descrita a la Xina als anys 50", ha explicat Prieto-Márquez. Durant el Cretaci, els hadrosurids estaven presents a tot Eursia, Amrica i l'Antrtida.Per l'estudi encara va més enll. Els investigadors també han analitzat l'estructura interna dels ossos de P. isonensis per intentar obtenir informació sobre les seves característiques biolgiques. "Sabem que molts dels dinosaures que van viure en el que aleshores era l'arxiplag europeu tendien a ser més petits que en altres regions del planeta, com ara Amrica del Nord i sia", ha comentat Jesús Serrano, coautor de l'estudi. Aquesta característica és el que es coneix com la teoria d'illes (o 'island rule', en angls) i que provoca que els animals que evolucionen en l'espai limitat d'una illa assoleixin mides inferiors al que ho fan els seus homlegs en grans masses continentals. "P. isonensis, per, s'escapa d'aquesta norma i assoleix mides molt properes a les de les grans espcies nord-americanes i asitiques", ha comentat Serrano.Grcies a les anlisis osteohistolgiques (l'estructura interna dels ossos) sabem que P. isonensis creixia de forma relativament lenta. L'estudi constata que l'únic individu que es coneix encara no havia acabat el seu creixement, per que ja hauria assolit una longitud de 8 metres i almenys unes 3 tones de pes.L'excepcional registre fssil dels Pirineus catalansFa més de 66 milions d'anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d'aiguamolls salobres on vivien una gran diversitat de faunes entre les quals hi destacaven espcies de dinosaures herbívors de diferents grups, com els saurpodes (representats pels titanosaures, amb llargs colls i cues) i els hadrosurids lambeosaurins i alguns terpodes carnívors, així com nombroses espcies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o granotes que van conviure amb ells.Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de deu anys, investigadors de l'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d'excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques que permeten reconstruir els ecosistemes de finals de l'era dels dinosaures, així com l'evolució d'aquests animals a Europa.Parallelament, el projecte de divulgació "Dinosaures dels Pirineus" impulsat per l'ICP intenta donar a conixer aquesta extraordinria riquesa al gran públic a través de museus i sales d'exposicions com el Museu de la Conca Dell (a Isona, Pallars Juss) i Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell).
