Una recerca liderada per la UdL amb finanament de La Marató, que acaba de publicar 'Scientific Reports'
ACN
Lleida.-Els parmetres cardíacs que marquen la funció cardiovascular i la malaltia d'Alzheimer tenen un potencial vincle gentic, ja que comparteixen alteracions d'algunes variants de gens apopttics (relacionats amb la mort cellular programada) i altres implicats en la proliferació cellular, la replicació de l'ADN i l'empalmament d'ARN missatger (ARNm). Així ho ha revelat una recerca liderada pel professor de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador de l'IRBLleida Daniel Sanchis, que acaba de publicar a la revista 'Scientigic Reports' del Grup Nature. L'estudi forma part d'un projecte finanat amb 191.000 euros de La Marató de TV3.
L'estudi s'ha fet en collaboració amb la Fundació ACE, el Centre Andalús d'Estudis Bioinformtics (CAEBi) i el Centre d'Investigació Biomdica en xarxa sobre malalties neurodegeneratives (CIBERNED).Els investigadors han analitzat mostres gentiques de més d'11.500 persones de les quals es tenien dades relatives a la funció del cor. Concretament, han realitzat una estadística gentica associant 18.480 gens amb cinc fenotips ecocardiogrfics. Després han creuat aquestes dades amb les de 12.700 pacients d'Alzheimer i individus control. Així han identificat una srie de gens que presenten canvis a les seues seqüncies, associats tant al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer com a alteracions en parmetres cardíacs: grandria de l'aurícula esquerra, dimetre de l'arrel de l'artria aorta, massa del ventricle esquerre, gruix de la paret del ventricle esquerre i el dimetre del ventricle esquerre en distole.Tot i que els investigadors apunten que aquests resultats s'han de replicar en conjunts de dades més grans per tal de confirmar els efectes observats en els gens associats, Sanchis, que també dirigeix el grup Senyalització cellular i apoptosi de l'IRBLleida, explica que aquest "possible vincle gentic, i per tant hereditari, relaciona la manera en qu la sang circula en una persona amb la tendncia a desenvolupar Alzheimer". Aix obre noves vies de recerca per "diagnosticar i tractar aquesta i altres malalties neurodegeneratives, tenint en compte un possible component vascular i no nerviós". S'obre així "un enfocament diferent contra la malaltia, que té en compte el sistema cardiocirculatori", afegeix el professor de la UdL.El cap de recerca de Fundació ACE, Agustín Ruiz, ha destacat que "els resultats d'aquest estudi ens obren una nova porta per avanar en la lluita contra l'Alzheimer i ens permeten desenvolupar noves estratgies teraputiques que poden ser clau per trobar la cura de la malaltia". També ha recordat que perqu la recerca gentica sigui possible resulta imprescindible la collaboració de la ciutadania. "És grcies a la generositat de totes les persones que de manera desinteressada i altruista ens aporten les seves mostres que podem seguir progressant en aquesta lluita per fer que lAlzheimer sigui histria", ha afegit Ruiz.
