Un article de la UB aporta noves perspectives sobre els mecanismes d'expressió de citocines en reaccions descontrolades
ACN
Barcelona.-Un treball de la Universitat de Barcelona (UB) publicat a la revista 'Cell Reports' descriu noves funcions de la protena mitofusina 2 (Mfn2) en els macrfags -les cllules que participen en la resposta defensiva i inflamatria- en condicions d'estrs immunolgic. L'article obre noves perspectives sobre els mecanismes d'expressió de les citocines proinflamatries, unes molcules que poden arribar a produir-se de manera descontrolada en el que es coneix com a tempesta de citocines, en infeccions bacterianes o víriques. És un treball innovador en el camp de l'immunometabolisme, que desvela com aquesta protena mitocondrial indueix la producció d'espcies reactives d'oxigen (ROS) i la seva implicació decisiva en la resposta immunitria.
L'estudi est dirigit pel catedrtic Antonio Celada i el professor Jorge Lloberas, caps del Grup de Recerca Consolidat de Biologia del Macrfag de la UB, amb seu al Parc Científic de Barcelona, i té com a primer autor Juan Tur. També hi participa Antonio Zorzano, catedrtic de la Facultat de Biologia i cap del Laboratori de Malalties Metabliques Complexes i Mitocondris de l'Institut de Recerca Biomdica (IRB Barcelona) i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabliques Associades (CIBERDEM). La mitofusina 2 és una protena localitzada a la membrana externa dels mitocondris, els orgnuls responsables del metabolisme energtic de la cllula. Té un paper destacat en diversos processos fisiolgics -desenvolupament embrionari, mort cellular, entre altres- i la seva deficincia est relacionada amb algunes malalties metabliques, neurodegeneratives, cardiovasculars i cncer, entre altres. El paper essencial de l'Mfn2 és la fusió de mitocondris i la seva interacció amb el reticle endoplasmtic, un sistema format per una complexa xarxa de membranes i relacionat amb la síntesi i el transport de protenes. "En condicions basals, l'absncia d'Mfn2 no produeix cap efecte. Només quan els macrfags estan confrontats a un estrs immunolgic i no es produeixen ROS, la seva capacitat per destruir qualsevol agent extern queda molt disminuda", assenyala Lloberas. L'absncia de l'Mfn2 en els macrfags també compromet el processament de les protenes capturades a la fase prvia, que comporta l'activació de la immunitat adquirida, és a dir, l'activació de limfcits T (producció de citocines) i dels limfcits B (producció d'anticossos). Els estudis in vivo en models animals també han revelat el paper decisiu d'aquesta protena en la resposta bactericida davant els patgens que causen la listeriosi ('Listeria monocytogenes') i la tuberculosi ('Mycobacterium tuberculosis').
