La campanya d'excavacions també ha perms localitzar unes tisores i una punta de llana del segle XV dins de dues sitges
ACN
Vidreres.-Els arquelegs han descobert un nou tram de muralla del segle XII que formava part del primer castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva). Es tracta d'un pany de 12 metres, adjacent a les restes que van aparixer per sorpresa l'any passat, i que permeten endinsar-se dins la primera fase d'aquesta fortificació que pertanyia al Vescomtat de Cabrera. Aquesta campanya d'excavacions, la quinzena que es fa a l'indret, també ha perms localitzar unes tisores i una punta de llana del segle XV (que es trobaven dins dues sitges situades a la banda oest del castell). Per últim, els participants al camp de treball han acabat els treballs a la sala de la cisterna, on han aparegut nou enterraments més. Segurament corresponents a la necrpolis dels segles IX-X que hi havia a l'indret abans no s'hi aixequés la fortificació.
El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII. De fet, la primera evidncia histrica que se'n té és del 1194. Apareix com a 'Castrum Sancti Asciscli' en un pacte que van segellar l'aleshores vescomte Pon III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va perdurar fins al segle XVII, quan va perdre les seves funcions defensiva i militar.Des del 2005, a l'indret s'hi fan excavacions peridiques. Dirigides per l'arqueleg Joan Llins, a les campanyes hi prenen part joves que participen en camps de treball. La d'aquest 2019 ha estat la quinzena excavació que es porta a terme al castell.Aquest estiu, els treballs s'han centrat en quatre zones del castell. Una d'elles, entre la faana sud i el fossat, on l'any passat van aparixer per sorpresa les restes de dos panys de muralla i d'una torre del segle XII, totalment desconegudes. Aquest any, els participants del camp de treball han continuat excavant-hi, i han desenterrat un nou pany de la muralla primignia. "S'ha continuat documentant al llarg de 12 metres més en direcció est", explica Llins, de l'empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU.A més, aquest 2019 també s'han acabat els treballs a la sala que acollia la cisterna del castell. En aquesta gran estana, s'hi han localitzat nou nous enterraments (dels quals ara se'n far l'estudi antropolgic corresponent). Segurament formaven part de la necrpolis que hi havia a l'indret durant els segles IX i X; és a dir, anterior a la construcció del castell.Amb les d'aquest 2019, ja són 64 les inhumacions que s'han trobat a l'indret. De les nou tombes que s'han descobert, dues estaven buides perqu les obres al castell les van afectar- i cinc contenien esquelets de nens petits. "Un fet gens estrany a causa de de la gran mortalitat infantil prpia de l'poca", concreta Llins.Tisores i punta de llanaLa tercera zona del castell de Sant Iscle on s'ha treballat és al costat oest de la fortificació (que es va ampliar durant el segle XIV, l'poca de mxima esplendor del Vescomtat de Cabrera). Aquí, s'hi han excavat dues sitges del segle XV. Tenien més de 2 metres de fondria i emmagatzemaven cereals; per un cop queien en desús, es reomplien amb terra, runa i deixalles.Al seu interior, com explica Llins, hi ha aparegut "abundant material arqueolgic: cermica, vidre, ossos i objectes de ferro, entre els quals podem destacar unes tisores o una punta de llana". Amb les d'aquest any, el número de sitges descobertes al castell de Sant Iscle s'eleva a 23.Per últim, l'última zona de la fortificació on s'ha treballat és al sector exterior de la muralla nord. Aquí s'hi han documentat les rases de fonamentació de la muralla i d'una de les torres.De la Xina, Japó o RússiaEl camp de treball al castell de Sant Iscle ha comptat amb dos torns de treball de voluntaris. El primer, amb adolescents catalans de 15 a 17 anys. I el segon, amb 24 voluntaris d'arreu del món (en aquest cas, majors d'edat). Pel qu fa al camp internacional, han anat fins a Vidreres voluntaris de la Xina, Frana, Rússia, Turquia, Catalunya, Polnia, Srbia o Armnia (entre d'altres nacionalitats).
