Publicado 2/4/2019 15:37:00 +02:00CET

Descobreixen els fonaments dun absis semicircular a lermita de Santa Maria de Palau, al Montgrí

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Durant tres setmanes sexcavar arqueolgicament el jaciment per intentar datar les restes de lestructura trobada

ACN

Torroella de Montgrí.-Els primers treballs de les excavacions a lermita de Santa Maria de Palau, a Torroella de Montgrí (Baix Empord), han perms descobrir els fonaments dun absis semicircular, que podria ser del segle XI. Els estudis previs a la primera part de lexcavació ja indicaven aquesta possibilitat, perqu lestructura interior deixava entreveure aquest absis abans que el temple fos reformat al segle XIII. En aquesta actuació, es va enderrocar labsis i es va substituir per una capalera recta, que sha mantingut fins ara. Les brigades municipals han ajudat a retirar la terra que hi havia sobre dels fonaments i ara comenar lexcavació arqueolgica que durar tres setmanes. Entre daltres coses, aquests treballs han de servir per datar exactament quan es va construir lermita.

Lermita de Santa Maria de Palau, a Torroella de Montgrí (Baix Empord), tenia un absis semicircular. Així sha pogut demostrar en els primers treballs de les excavacions arqueolgiques que sestan fent en aquest edifici. De fet, ja hi havia estudis que preveien que hi havia hagut un absis abans del segle XIII, que és quan es va construir la capalera recta que hi ha actualment. El canvi dabsis correspon a una nova corrent del moviment romnic. Si bé originriament els temples romnics tenen els absis semicirculars, a partir del segle XII a la comarca es va optar per substituir-los per una capalera recta.Durant dos dies les brigades municipals han ajudat a retirar tot el material que hi havia acumulat a sobre dels fonaments, sota la supervisió dun arqueleg. Abans de comenar a retirar tota la terra, ja shavia analitzat linterior de lermita i els estudis avisaven que lestructura partia daquesta construcció semicircular.Ara, amb la retirada de tots els sediments que tapaven lantic absis, sha donat una imatge diferent a lermita. La paret nord ha guanyat molta alada, ja que fins ara hi havia molta terra a sobre que dissimulava lalada real de la paret. El material retirat estava format per pedres que provenien dels camps del voltant i de lenderroc de la faana principal.Aquest dimecres siniciaran les excavacions arqueolgiques en els fonaments per investigar més en profunditat sobre aquesta estructura, que podria datar del segle XI. A més, també sexcavar lespai de la galilea per comprovar-ne els seus orígens i restes detapes anteriors. Les excavacions sallargaran tres setmanes.Les intervencions a lermita finalitzaran amb una tercera fase, posterior als treballs arqueolgics, que es basar en consolidar les parets i acabar la teulada, així com també pavimentar la zona de la nau per convertir-la en un espai visitable. Per fer aquestes actuacions sutilitzar part del pedruscall que hi havia a sobre dels fonaments de labsis semicircular.Aquestes intervencions formen part dun projecte comú entre lAjuntament de Torroella de Montgrí i la Diputació de Girona per tal de mantenir lermita. Santa Maria de Palau és un exemple molt clar del corrent arquitectnic del romanticisme avanat del segle XII. Compta amb una volta apuntada, portes darcs en degradació, finestres de doble biaix i arcs de mig punt i parament de carreus bes escairats que formen filades ben seguides.De tota manera, es creu que lorigen de lermita va més enll del segle XII o del segle XI. Una de les hiptesis és que es podria haver construt sobre les restes dun antic temple rom. Per descobrir aquest origen, per, calen unes intervencions arqueolgiques més profundes.