Publicado 12/03/2020 17:04

Descobreixen colnies de corall millenries en un canyó submarí de la costa de Blanes

Pla tancat d'una de les colnies de corall negre que s'ha descobert en el canyó de Blanes el 12 de mar de 2020 (Horitzontal)
Pla tancat d'una de les colnies de corall negre que s'ha descobert en el canyó de Blanes el 12 de mar de 2020 (Horitzontal) - CSIC (ACN)

Són els primers resultats d'una campanya oceanogrfica dirigida pel CSIC

ACN

Blanes.-L'Institut de Cincies del Mar del CSIC ha descobert multitud de colnies de corall centenries i algunes de millenries a l'interior del canyó submarí que hi ha a uns 5km de la costa de Blanes (Selva). Es tracta d'un oasi de biodiversitat on hi conviuen diverses espcies de corall i gorgnies, algunes d'elles protegides o en perill d'extinció. La troballa s'ha fet arran d'una campanya oceanogrfica liderada pel CSIC amb la collaboració d'investigadors internacionals. Aquesta campanya neix a partir d'un projecte previ engegat el 2017 sobre els efectes de la pesca d'arrossegament en els sediments profunds. Va ser llavors quan el geleg marí Pere Puig va descobrir aquest canyó i tota la seva biodiversitat.

Una investigació oceanogrfica liderada per l'Institut de Cincies del Mar del CSIC amb la collaboració d'investigadors internacionals ha perms descobrir nombroses colnies de corall en un canyó submarí de Blanes (Selva). Es tracta d'una zona de 60 km de llarg i mig quilmetre d'amplada amb nombroses parets verticals que poden arribar fins als 2.300 metres de profunditat.En aquestes parets s'han descobert colnies denses de coralls profunds d'aigua freda, que viuen amb temperatures d'uns 13 graus. El geleg marí i líder de la investigació, Pere Puig, ha detallat que en aquest canyó hi ha "molts ambients amb comunitats bentniques molt ben desenvolupades i estructurades". Segons Puig, aix es deu al fet que el canyó de Blanes té "moltes falles i fractures" que ha provocat la creació d'aquestes comunitats diferents.Puig ha afegit que a partir de les imatges capturades amb robots submarins, han descobert que hi ha "colnies centenries i fins i tot millenries". Puig ha afirmat que hi havia una mostra de corall negre ('Leopathes glaberrima') que mesurava més de dos metres. La biloga de la Universitat de Salento (Itlia), Meri Bilan, ha assegurat que el corall negre "creix tot just una fracció de millímetre cada any" i per aix podria tractar-se de colnies millenries.Bilan ha recordat que "no és tan estrany" trobar aquest tipus de corall al mar Mediterrani, per sí que ho és trobar-ne de tants anys.Diverses espcies segons la profunditatD'altra banda, el bileg del CSIC, Jordi Grinyó, ha explicat que han descobert zones dominades per una espcie o una altra segons la profunditat. Per exemple, Grinyó ha apuntat que als 1.000 metres de profunditat hi havia "esculls d'ostres 'Neopycnodonte zibrowii' molt rares de veure vives". De tota manera, entre els 1.000 i els 600 metres, les espcies dominants anaven canviant passant per les colnies de corall i acabant amb les gorgnies.A més, Grinyó ha detallat que en el canyó de Blanes han descobert espcies de gorgnies del tipus 'Callagorgia verticillata' o 'Muriceides lepida' que "fins ara estava considerada una espcie rara per que aquí és molt abundant".Pere Puig s'ha mostrat especialment satisfet d'haver trobat algunes colnies més petites de corall. Segons el geleg, aix és una "bona senyal" ja que significa que "les comunitats segueixen creixent i expandint-se". Dos submarins de control remotEn una primera fase de la campanya oceanogrfica, iniciada a mitjans de febrer, els científics han explorat tres zones del canyó, dos a la cara Nord, més propera als caladors de pesca, i una tercera en el flanc Est. Per a lexploració van utilitzar dos robots submarins operats per control remot: el ROV Liropus, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i el ROV Ariane, de l'Institut Franais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER).En la segona fase de la campanya, realitzada durant els últims dies de febrer, els científics han ampliat les zones d'estudi i han caracteritzat amb més detall aquests ambients.Els efectes de la pesca d'arrossegamentAquesta investigació sorgeix a partir d'un projecte iniciat el 2017 pel CSIC en qu es van analitzar els efectes de la pesca d'arrossegament en els sediments més profunds. En aquell moment, Pere Puig va descobrir una gran abundncia de les colnies de coralls en el canyó de Blanes i ara han decidit analitzar-lo en profunditat.Ara, analitzaran si precisament els sediments que han arrossegat les xarxes cap al canyó han afectat d'alguna forma a tota la biodiversitat que hi ha en aquesta zona. Per fer-ho han collocat cinc ancoratges amb instruments oceanogrfics que ajudaran a estudiar les corrents i també trampes de sediments per veure qu hi cau. Durant quatre mesos analitzaran les dades que vagin aportant els sensors. A més, també analitzaran l'aigua per saber la seva composició.Els científics també analitzaran diverses mostres dels coralls i gorgnies que han trobat per analitzar concretament la seva antiguitat, estudiar el seu ritme de creixement i confirmar si algun dels exemples correspon a una nova espcie.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés