El certamen Ebrergent 2019 selecciona cinc treballs, entre els quals, un mural de grans dimensions que plasma els morts a la carretera N-340 des del anys 70
ACN
Amposta.-Un llarg mural illuminat al terra s'estén al fons del Centre d'Art de les Terres de l'Ebre Lo Pati. Una traa negra amb girs abruptes i una correlativa numeració familiar parteix la tela per la meitat, revelant el que podria ser la representació d'una infraestructura. Els centenars de creus roges al seu voltant, simbolitzant les víctimes que ha deixat durant cinc dcades, no deixen lloc a dubte: és el tram ebrenc de la carretera N-340 i el rastre de mort que arrossega. L'obra de l'ampostí Jacint Hierro és una de les cinc seleccionades pel certamen Ebrergent 2019, que convoquen conjuntament Lo Pati i la Direcció General de Joventut. La crítica social a l'alienació capitalista, la recuperació de la memria histrica o la reivindicació del paisatge són alguns dels conceptes que desenvolupen en la mostra els artistes emergents de les Terres de l'Ebre.
Hierro va iniciar el seu projecte després del trgic accident en el qual van morir dos joves a l'esmentada carretera a Amposta a finals del 2016. Va decidir fer una recerca per comptabilitzar el nombre de morts a la N-340 des de l'any 1974, quan es va posar en marxa el primer tram de l'autopista de peatge AP-7. La tasca, assegura, no ha estat fcil. Entre d'altres coses, perqu no hi havia dades precises sobre el nombre exacte de víctimes ni la seva localització. "Hi ha gent que mor durant el trajecte o al cap d'uns dies a l'Hospital. No podem dir que han mort a la carretera perqu no els comptabilitzen", apunta.Malgrat aix, el recompte final va sumar 488 persones, més dinou víctimes enguany. Totes estan plasmades amb una creu, repartides per tota la superfície del mural. "És una crítica i una denúncia de la N-340, de les morts que han hagut en els 45 anys que portem pagant l'AP-7, des de 1974. He volgut representar amb els creus els morts, en el tra queda representada tota la sang. Que la gent se n'adoni qu passa en aquest territori i spiga la gent que est morint. Si no ho veiem pel volum no l'hi dones la importncia. Ho vaig voler fer gran perqu impacti molt més", assenyala. Al final, valora l'experincia positivament, en termes de conscienciació i d'impacte sobre els espectadors. Recorda, per, que la seva és una obra "inacabada" perqu molta gent encara hi continua morint. "Mentre hi hagi carretera hi haur morts i vides que ens jugarem", reflexiona.Al costat de l'obra de Hierro, la també ampostina Priscila Alegre exposa 'Ergasía'. En aquest cas, es tracta d'una pea d'art sonor que vol posar el dit a la nafra de l'organització del temps dins del sistema laboral capitalista, com a forma d'alienació. Ho fa a partir de la sirena de la Cambra Arrossera d'Amposta, que sona a les hores d'entrada i sortida a la feina i forma part ja de l'imaginari dels vens de la ciutat. Al llarg de 24 minuts, una srie de sons quotidians vinculats al treball o la vida quotidiana representen el dia de la gent d'Amposta: l'esmentada sirena, els grills, el despertador, el so de la rdio, el de programes de televisió o els més nous procedents de les notificacions i missatges dels mbils, entre d'altres. La installació, concretament, est formada per un tub transparent tancat per dos altaveus amb boletes de porexpan que es mouen per l'efecte de les vibracions sonores i formen imatges abstractes que es projecten al terra.Ballant al ritme del capitalisme"Són engranatges: tots ballem al so d'aquestes freqüncies, que algú ens obliga. És una reflexió sobre el capitalisme. Les boletes de porexpan són els ampostins i ampostines que ballen al so d'aquestes freqüncies", remarca Alegre, que també es mostra satisfeta sobre la recepció d'aquest concepte i reconeix que la seva voluntat era fer "mirar més enll" i "sacsejar" conscincies, "pensar en coses noves".La mostra compta amb tres obres més exposades. D'una banda, la de l'ampostí Jordi Giner, 'Listen to your Heart', una installació interactiva on una m amb diversos sensors interactuar amb el visitant. Aix dispara una srie de sons aleatoris en funció de la temperatura, les pulsacions o la humitat del palmell de la m de l'espectador. També el paisatge ebrenc, concretament de la Terra Alta, és objecte de reflexió, en aquest cas amb l'obra del gandes Pere Jordi Royo. Situada entre la pintura i l'escultura, trasllada un fragment de vinya de la comarca, amb els seus ceps, al bell mig de lo Pati. Per últim, el benicarlando David Tena explora la memria histrica amb 'Fins la villa de Greiser, 1942'. Es tracta d'una installació on aborda els possibles o impossibles vincles del seu avi alemany amb un dirigent nazi. Aporta fotografies i marcs buits que simbolitzen el silenci. També la projecció d'un vídeo amb l'execució pública d'Arthur Greiser.Vinculació amb el territori"Tot est molt relacionat amb les persones de les Terres de l'Ebre, la forma que vivim i la nostra histria", explica la directora de lo Pati, Aida Boix. Si bé la temtica i la tcnica eren d'elecció lliure, aquest ha estat un dels nexes comuns de la selecció d'obres que ha fet enguany el jurat. "L'art contemporani t'ha de despertar algun sentiment. Pots sortir emocionat, pots sortir empipat, per no pots sortir indiferent: les cinc obres et fan reflexionar sobre alguna qüestió", sentencia.La mostra d'Ebrergent, inaugurada el passat vuit de juny i que es podr veure fins el prxim 28 de juliol a lo Pati. A la convocatria hi poden concórrer persones d'entre 18 i 35 anys, nascudes o residents a les Terres de l'Ebre, el Matarranya i el Baix Maestrat. Cadascun dels seleccionats rep una dotació de 300 eur0s en concepte d'ajut a la producció amb tutorització i mentoria d'un expert.
