El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia participa en una de les cites internacionals de referncia amb nous avenos en el tractament de tumors gastrointestinals
ACN
Barcelona.-El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha participat en el primer estudi positiu de terpia personalitzada en cncer de pncrees, una malaltia que en l'actualitat continua tenint un pronstic pobre. Es tracta d'un assaig de fase III que avalua l'eficcia del tractament de manteniment amb un frmac, olaparib, en pacients portadors d'una mutació al gen de BRCA. "El tractament aconsegueix per si sol frenar la malaltia en aquest grup de pacients, encara que es pari la quimioterpia", destaca la doctora Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO. Els resultats s'han donat a conixer en el congrés anual de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO), a Chicago, on també s'ha presentat un altre estudi de fase III amb un tractament d'immunoterpia prometedor en cncer gstric avanat, que firma com a primer autor el director del VHIO, el doctor Josep Tabernero.
L'estudi en qu ha participat el VHIO és el primer amb resultats positius guiat per biomarcadors en cncer de pncrees i, per tant, planteja la primera alternativa personalitzada per a un subgrup de pacients per poder 'descansar' del tractament quimioterpic. L'estudi es publica a 'The New England Journal of Medicine' i aquelles recerques que hi apareixen és perqu solen anticipar canvis en els estndards de tractament. A més, el congrés anual d'ASCO és una de les cites oncolgiques internacionals més importants pel que fa a la prctica clínica del cncer i on investigadors de tot el món presenten els últims avenos en el tractament de la malaltia. Es calcula que entre un 6 i un 8% dels pacients amb cncer de pncrees són portadors de la mutació de la línia germinal -hereditria i present en totes les cllules, no només les tumorals- al gen de BRCA i que es podran beneficiar del tractament una vegada estigui regulat i aprovat, d'aquí a uns mesos. "La part més difícil és demostrar que un tractament funciona en pacients i aix ja ho hem aconseguit", afirma la doctora Macarulla en declaracions a l'ACN.En un tipus de cncer en qu costa molt avanar en recerca per la seva heterogenetat i resistncia, aquests resultats són un gran impuls. La investigadora del VHIO ressalta que aquest és "un primer pas" perqu altres grups de pacients es puguin beneficiar en el futur d'aquest tractament, més enll de les mutacions de BRCA1 i 2. Per ampliar aquest grup de pacients, es podrien trobar altres mutacions que es comportessin de manera semblant a la del BRCA. Pujar esglaonsLa taxa de supervivncia del cncer de pncrees als cinc anys és menor del 10%. "Són mitjanes de supervivncia. Hi ha pacients que estan molt per sobre d'aquestes mitjanes i d'altres que, desgraciadament, no hi arriben. Per aix qualsevol aven que ens permeti augmentar aquesta mitjana és benvingut, perqu llavors un pacient es beneficia molt del frmac i es passa de llarg aquesta supervivncia", assenyala la doctora Macarulla, que reflexiona que no aconseguiran un aven que canvi "radicalment" el pronstic de la malaltia per que el que pretenen és "humilment anar pujant esglaons, perqu els malalts cada vegada estiguin més amunt, visquin més anys i amb més qualitat de vida". Aquest assaig internacional, el primer autor del qual ha estat el doctor Hedy L. Kindler, de la Universitat de Chicago, i que ha estat coordinat per la doctora Talia Golan, de l'Institut Oncolgic del Centre Mdic Sheba de Tel-Hashomer, de la Universitat de Tel Aviv, es va realitzar amb pacients amb una mutació BRCA que havien rebut un tractament de quimioterpia basada en platí com a primera línia i que no mostraven progressió de la malaltia després d'un mínim de 16 setmanes de tractament. Els resultats de la investigació van demostrar que el tractament amb olaparib, un inhibidor de les protenes PARP, va proporcionar una millora estadísticament significativa en la progressió de la malaltia respecte al placebo. Estudis anteriors havien demostrat una resposta a l'olaparib per part d'aquest grup de pacients i ja existeix aquest tractament per a cncer d'ovari. Immunoterpia: pembrolizumab apunta a noves aplicacionsLa immunoterpia és un dels camps més prometedors per tractar el cncer. Els resultats van arribant, com és el cas de pembrolizumab, un antics monoclonal que ja havia demostrat ser efica en combinació amb quimioterpia en el tractament de cncer de pulmó no microcític. Ara s'estan explorant noves aplicacions.El doctor Josep Tabernero és el primer autor de l'estudi de fase III Keynote-062, sobre l'eficcia de pembrolizumab en pacients amb un adenocarcinoma d'unió gstrica o gastroesofgica avanat i que es presenta en una comunicació oral en aquesta edició d'ASCO. L'assaig va comptar amb la participació de 763 pacients, que es van dividir en tres grups. Un rebia quimioterpia, exclusivament; un altre grup rebia pembrolizumab i el tercer, un tractament combinat. Aquests pacients van rebre tractament un mínim d'onze mesos de mitjana. L'estudi ha demostrat que pembrolizumab en combinació amb quimioterpia convencional no afegeix cap benefici respecte als resultats que ofereix la quimioterpia sense pembrolizumab. No empitjora els resultats en cap cas, per no hi afegeix un benefici. En canvi, els resultats de pembrolizumab com a tractament únic d'aquests tumors gstrics com a substitut de la quimioterpia sí que demostren un benefici superior a la quimioterpia i a la combinació de tots dos en aquells pacients que tenen un índex dalta expressió d'una protena (PDL1). Com a terpia de primera línia per a cncer gstric avanat, pembrolizumab no va ser inferior en resultats a la quimioterpia pel que fa a la supervivncia general de pacients amb una expressió reduda de PDL1, mentre que en aquells amb una expressió superior va mostrar una millora clínica significativa en aquesta supervivncia. L'estudi també ha servit per comprovar que el perfil de seguretat de l'antics és més favorable que el de la quimioterpia, amb menys efectes secundaris en els que tenen una expressió alta de PDL1. "Daquesta manera, confiem que el tractament immunoterpic únicament amb pembrolizumab en aquesta població de pacients pugui ser considerat en primera línia de tractament per a tumors gstrics", afirma el director del VHIO, que també és cap del Servei d'Oncologia Mdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i president de la Societat Europea d'Oncologia Mdica (ESMO).
