Publicado 14/03/2019 10:24CET

Demostren per primera vegada en humans que l'aplicació de colliris és útil en el tractament de la retinopatia diabtica

Un projecte europeu liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca obre la porta a tractar la malaltia en estadis inicials

ACN

Barcelona.-Un projecte europeu liderat pel cap del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el doctor Rafael Simó, ha demostrat per primera vegada en humans que l'administració de colliris neuroprotectors és efectiva per tractar la retinopatia diabtica, ja que els medicaments aconsegueixen arribar a la retina, actuen sobre les neurones i n'eviten la degeneració. Aquesta descoberta far possible que es pugui tractar la malaltia en estadis inicials sense haver d'esperar a fases avanades i tractaments agressius. Aproximadament un 30% dels pacients diabtics presenten algun grau de retinopatia diabtica i aquesta complicació continua sent la principal causa de ceguesa en la població enedat laboral en els pasos desenvolupats. Els resultats de l'assaig clínic es publiquen a la revista 'Diabetes'.

Aquest és el primer estudi que demostra en humans l'efectivitat de l'administració d'un colliri per a la retinopatia diabtica, ja que fins ara només havia estat possible en assaigs amb rosegadors. "En aquells pacients amb neurodisfunció de la retina els colliris amb agents neuroprotectors van ser efectius per aturar la progressió de la neurodegeneració, és a dir, la mort de les neurones de la retina", afirma el doctor Simó sobre els resultats de l'estudi. "El gran avantatge d'aquest estudi és que hem demostrat que a través d'una aproximació no invasiva, com és l'administració d'un colliri, podem arribar a prevenir la mort de les neurones de la retina. La neurodegenarció de la retina és un estadi incipient de la malaltia i a partir d'aquí es produeixen les alteracions microvasculars, és a dir, estem incidint en unes fases molt inicials", subratlla el coordinador del projecte, que afegeix: "Com sempre passa en medicina, quan incidim en estadis incipients, el cost-eficincia és molt més alt". Per aix subratlla la importncia de la detecció preco de la neurodegeneració de la retina en els pacients amb diabetis tipus 2 per a qui el tractament neuroprotector amb colliri "podria ser beneficiós".El projecte EUROCONDOR ha estat finanat amb 6 milions d'euros del set Programa Marc de la Unió Europea i ha estat liderat pel grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR, que pertany al CIBER de Diabetis i Malalties Metabliques Associades (CIBERDEM). En l'estudi, hi han treballat 17 hospitals, universitats i centres de recerca de vuit pasos europeus i la biofarmacutica BCN Peptides.En l'assaig, hi van participar 450 pacients d'entre 45 i 75 anys amb diabetis des de feia cinc o més anys que van ser assignats aleatriament en tres grups de tractament amb colliri: placebo, brimonidina i somatostatina. L'estudi va tenir una durada de dos anys.L'objectiu principal va ser avaluar si l'administració tpica de dos medicaments neuroprotectors podia prevenir o aturar la neurodegeneració retiniana en pacients diabtics tipus 2. Com a objectius secundaris, els investigadors van plantejar l'avaluació de la seguretat i de l'impacte potencial en el desenvolupament de la retinopatia diabtica en termes de patologia microvascular.Avantatges de l'administració per via tpicaEl projecte EUROCONDOR pot suposar un canvi en l'estratgia teraputica de la retinopatia diabtica i d'altres malalties que afecten la retina. Al costat de l'xit de l'estudi, el doctor Simó es mostra prudent i assenyala que ara en caldria un altre que confirmés aquests resultats. Sense abandonar la cautela, el coordinador del projecte destaca que sí que han "obert el camp" perqu amb una aplicació tpica es puguin tractar malalties de cmera posterior de retina i augura l'"inters de la indústria farmacutica per invertir-hi". Fins ara la retinopatia diabtica s'ha tractat en fases molt avanades amb lser, injeccions intravítries o corticoides. Són tractaments agressius, amb efectes secundaris i que requereixen especialistes en retina. En comparació amb aquestes tcniques, l'administració dels frmacs per via tpica redueix els efectes secundaris, és molt més cmoda per al pacient i pot facilitar-ne l'adherncia teraputica. En aquest sentit, el doctor Simó apunta que perqu aquesta estratgia sigui "exitosa" caldria "embolcallar-la d'una campanya pedaggica", ja que com que el colliri s'administraria en fases tan incipients, quan prcticament no hi ha símptomes de la retinopatia, "podria costar" que els pacients fossin constants en el tractament. El grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR ja treballa en el següent pas: els frmacs duals, alhora neuroprotectors i protectors vasculars, com és el cas del GLP-1, que podrien estabilitzar els vasos sanguinis de l'ull i evitar l'afectació vascular provocada per la diabetis. La retinopatia diabtica és una malaltia ocular provocada pel deteriorament dels vasos sanguinis que irriguen la retina i afecta les persones que pateixen diabetis, principalment aquelles que no tenen un bon control glucmic. El grup liderat pel doctor Rafael Simó ha fet contribucions importants en l'estudi de l'origen de la retinopatia diabtica. El més rellevant podria ser la demostració que abans que es detecti la presncia d'afectació microvascular en l'examen oftalmolgic, ja hi ha afectació de les neurones de la retina. Aix és un procés neurodegeneratiu que alhora contribuir a l'afectació microvascular. De fet, l'Associació Americana de Diabetis ja defineix la retinopatia diabtica com una malaltia neurovascular.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés