Demostren per primera vegada en humans que l'aplicació de col·liris és útil en el tractament de la retinopatia diabètica

Publicado 14/3/2019 10:18:46CET

Un projecte europeu liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca obre la porta a tractar la malaltia en estadis inicials

ACN

Barcelona.-Un projecte europeu liderat pel cap del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el doctor Rafael Simó, ha demostrat per primera vegada en humans que l'administració de col·liris neuroprotectors és efectiva per tractar la retinopatia diabètica, ja que els medicaments aconsegueixen arribar a la retina, actuen sobre les neurones i n'eviten la degeneració. Aquesta descoberta farà possible que es pugui tractar la malaltia en estadis inicials sense haver d'esperar a fases avançades i tractaments agressius. Aproximadament un 30% dels pacients diabètics presenten algun grau de retinopatia diabètica i aquesta complicació continua sent la principal causa de ceguesa en la població enedat laboral en els països desenvolupats. Els resultats de l'assaig clínic es publiquen a la revista 'Diabetes'.

Aquest és el primer estudi que demostra en humans l'efectivitat de l'administració d'un col·liri per a la retinopatia diabètica, ja que fins ara només havia estat possible en assaigs amb rosegadors. "En aquells pacients amb neurodisfunció de la retina els col·liris amb agents neuroprotectors van ser efectius per aturar la progressió de la neurodegeneració, és a dir, la mort de les neurones de la retina", afirma el doctor Simó sobre els resultats de l'estudi. "El gran avantatge d'aquest estudi és que hem demostrat que a través d'una aproximació no invasiva, com és l'administració d'un col·liri, podem arribar a prevenir la mort de les neurones de la retina. La neurodegenarció de la retina és un estadi incipient de la malaltia i a partir d'aquí es produeixen les alteracions microvasculars, és a dir, estem incidint en unes fases molt inicials", subratlla el coordinador del projecte, que afegeix: "Com sempre passa en medicina, quan incidim en estadis incipients, el cost-eficiència és molt més alt". Per això subratlla la importància de la detecció precoç de la neurodegeneració de la retina en els pacients amb diabetis tipus 2 per a qui el tractament neuroprotector amb col·liri "podria ser beneficiós".El projecte EUROCONDOR ha estat finançat amb 6 milions d'euros del setè Programa Marc de la Unió Europea i ha estat liderat pel grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR, que pertany al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM). En l'estudi, hi han treballat 17 hospitals, universitats i centres de recerca de vuit països europeus i la biofarmacèutica BCN Peptides.En l'assaig, hi van participar 450 pacients d'entre 45 i 75 anys amb diabetis des de feia cinc o més anys que van ser assignats aleatòriament en tres grups de tractament amb col·liri: placebo, brimonidina i somatostatina. L'estudi va tenir una durada de dos anys.L'objectiu principal va ser avaluar si l'administració tòpica de dos medicaments neuroprotectors podia prevenir o aturar la neurodegeneració retiniana en pacients diabètics tipus 2. Com a objectius secundaris, els investigadors van plantejar l'avaluació de la seguretat i de l'impacte potencial en el desenvolupament de la retinopatia diabètica en termes de patologia microvascular.Avantatges de l'administració per via tòpicaEl projecte EUROCONDOR pot suposar un canvi en l'estratègia terapèutica de la retinopatia diabètica i d'altres malalties que afecten la retina. Al costat de l'èxit de l'estudi, el doctor Simó es mostra prudent i assenyala que ara en caldria un altre que confirmés aquests resultats. Sense abandonar la cautela, el coordinador del projecte destaca que sí que han "obert el camp" perquè amb una aplicació tòpica es puguin tractar malalties de càmera posterior de retina i augura l'"interès de la indústria farmacèutica per invertir-hi". Fins ara la retinopatia diabètica s'ha tractat en fases molt avançades amb làser, injeccions intravítries o corticoides. Són tractaments agressius, amb efectes secundaris i que requereixen especialistes en retina. En comparació amb aquestes tècniques, l'administració dels fàrmacs per via tòpica redueix els efectes secundaris, és molt més còmoda per al pacient i pot facilitar-ne l'adherència terapèutica. En aquest sentit, el doctor Simó apunta que perquè aquesta estratègia sigui "exitosa" caldria "embolcallar-la d'una campanya pedagògica", ja que com que el col·liri s'administraria en fases tan incipients, quan pràcticament no hi ha símptomes de la retinopatia, "podria costar" que els pacients fossin constants en el tractament. El grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del VHIR ja treballa en el següent pas: els fàrmacs duals, alhora neuroprotectors i protectors vasculars, com és el cas del GLP-1, que podrien estabilitzar els vasos sanguinis de l'ull i evitar l'afectació vascular provocada per la diabetis. La retinopatia diabètica és una malaltia ocular provocada pel deteriorament dels vasos sanguinis que irriguen la retina i afecta les persones que pateixen diabetis, principalment aquelles que no tenen un bon control glucèmic. El grup liderat pel doctor Rafael Simó ha fet contribucions importants en l'estudi de l'origen de la retinopatia diabètica. El més rellevant podria ser la demostració que abans que es detecti la presència d'afectació microvascular en l'examen oftalmològic, ja hi ha afectació de les neurones de la retina. Això és un procés neurodegeneratiu que alhora contribuirà a l'afectació microvascular. De fet, l'Associació Americana de Diabetis ja defineix la retinopatia diabètica com una malaltia neurovascular.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.