Es tracta del primer estudi que proposa una tipologia de límits en camps de cultiu a la zona mediterrnia d'Europa
ACN
Lleida.-Deixar marges més amples als camps de cereals pot reduir les males herbes que redueixen el rendiment del cultiu, com ara la rosella (Papaver rhoeas), l'escaldaboques (Bromus diandrus) o el margall (Lolium rigidum). Així ho posa de manifest una recerca en la qual ha participat la Universitat de Lleida (UdL) i que s'ha publicat a la revista Weed research. Es tracta del primer estudi que proposa una tipologia de límits en camps de cultiu a la zona mediterrnia d'Europa. Els investigadors de l'ETSEA de UdL, la Universitat de Saragossa, el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentria d'Aragó (CITA) i l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC a Crdova han analitzat més de 230 camps de Catalunya, Aragó i Andalusia. Així, han establert fins a cinc tipus de límits, que van des dels estructuralment senzills fins a estructures complexes.
La principal conclusió, segons expliquen des de la UdL, és que els marges més estrets i plans contenen moltes de les espcies de males herbes anuals que es troben també al centre de camp i amb gran abundncia. En canvi, els marges de més de tres metres i amb cert pendent acullen espcies que no solen trobar-se dins dels camps dels cereals, plantes perennes típiques del territori procedents de les taques circumdants de la vegetació natural, com el siscall (Salsola vermiculata), l'argelada (Genista scorpius) o la farigola (Thymus vulgaris) que no suposen un problema pels cultius. L'estretor d'un marge fa que sigui "més fcilment pertorbable", és a dir, que li arribin restes d'herbicides i fertilitzants, tot afavorint les espcies anuals que perjudiquen els cultius. L'investigador de l'ETSEA Xavier Oriol Solé-Senan explica que, "amb els marges més amples, les espones no seran una font de mala herba per dins del camp". "Errniament, de vegades veiem que les espones es pertorben mecnicament, es cremen o s'hi aplica herbicides", assenyala. Quan aix succeeix, "les plantes infestants dels camps troben en aquests marges refugi i s'hi installen potenciant futures infestacions dels camps", segons Solé-Senan. "En canvi, les espcies perennes redueixen la captació de les males herbes anuals", afegeix. La recerca proposa una millor gestió dels marges dels cultius de cereals "per combinar objectius ambientals i de producció". A més, els investigadors asseguren que la protecció de les espones pot també ajudar a conservar espcies rares de males herbes, que en altres pasos com Frana o Anglaterra estan protegides per la legislació.
