Publicado 29/09/2020 07:03CET

La darrera campanya a la Torre de Campelles treu a la llum un mur de defensa d'entre els segles XV i XVII

Pla general de dos arqueòlegs treballant al mur del segle XV-XVII que ha aparegut a la Torre de Campelles (Ripollès) el setembre del 2020. (vertical)
Pla general de dos arqueòlegs treballant al mur del segle XV-XVII que ha aparegut a la Torre de Campelles (Ripollès) el setembre del 2020. (vertical) - Cedida a l'ACN per Albert Pratdesaba (ACN)

S'estan fent els treballs de consolidació seguint el projecte que permetrà reconstruir parcialment la torre central

ACN

Campelles.-La campanya d'excavacions a la Torre de Campelles (Ripollès) –una construcció medieval fortificada- ha tret a la llum uns 20 metres lineals d'un mur de defensa d'entre entre els segles XV i XVII. Es tracta d'un element fins ara desconegut que s'hauria construït fora del fossar per reforçar encara més la defensa del castell. A més, en una altra zona, també s'ha recuperat el que podria ser un baluard del segle XIX. La campanya va arrencar el 14 de setembre i s'ha allargat dues setmanes amb un equip reduït per les mesures de prevenció de la covid-19. Actualment s'estan fent els treballs de consolidació seguint les línies d'actuació del projecte que, d'aquí a uns tres anys, permetrà reconstruir parcialment la torre central i fer-la visitable.

En aquesta sisena campanya d'excavacions, els arqueòlegs han descobert un mur de defensa d'uns 20 metres lineals i uns 50 cm d'alt. La presència de ceràmiques vidrades han permès datar aquest nivell entre el segle XV i XVII. L'estructura està feta amb morter de calç i es creu que havia de tenir "més potència i ser més alt" però que, amb l'enderroc i el pas del temps, s'ha preservat només parcialment. Així ho ha detallat a l'ACN el director dels treballs, Albert Pratdesaba, que enguany han comptat amb un equip més reduït per la covid-19. Els murs han aparegut al quadrant est del monument, per fora del fossar del castell per "reforçar" encara més les defenses. Enguany també han sortit a la llum dues parets més modernes del segle XIX, les quals formarien part de la darrera fase d'ocupació del castell pels volts de la primera Guerra Carlina. Han aparegut durant els treballs per adequar una zona d'accés per poder fer la restauració del monument. Les estructures descobertes fan uns 4 metres cadascuna i estan col·locades amb forma de 'v' en el que podria ser un baluard. Es troben a la zona sud-oest i es creu que podien servir per "regular l'entrada" d'accés al castell perquè les parets estan davant d'una de les bestorres amb més espitlleres. Un jaciment explorat en un 80% de superfície Amb aquestes descobertes finalitza una nova campanya d'un jaciment que ja s'ha explorat en un 80%. La Torre de Campelles és una construcció medieval fortificada. Apareix citada per primer cop en documentació del segle XI i fins fa pocs anys estava completament colgada de terra i era una zona de pastures. Segons els investigadors, es tracta d'un monument d'interès perquè aportarà informació rellevant sobre el funcionament de la torre com a punt militar donat que està situada en un indret estratègic entre els comtats d’Urgell, Cerdanya i Osona. També per la seva característica de defensa militar de frontera al llarg del conflicte amb el Regne de Mallorca o bé durant les Guerres Carlines del segle XIX. És l'única torre medieval d'aquestes característiques que s'ha excavat a la zona del Pirineu. Es creu que la torre hauria fet uns 10 metres d'alt, un fet que explicaria la gran quantitat de material enderrocat que s'ha hagut d'anar extraient durant les campanyes arqueològiques. Els treballs s'han finançat amb un ajut de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Campelles i s'han endarrerit uns mesos per la pandèmia. Aquests dies també s'estan fent treballs de consolidació seguint les línies del projecte que ha de permetre reconstruir parcialment la torre central. Uns treballs que haurien d'estar acabats en uns 3 anys i que han de "posar en valor" aquest monument, preservar-lo i fer-lo visitable.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés