Publicado 14/01/2019 18:45

Cultura rep el dossier definitiu de la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial UNESCO

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El Govern garanteix el suport econmic a les obres de restauració del monument que van quedar interrompudes arran de l'aplicació del 155

ACN

Barcelona.-La consellera de Cultura, Laura Borrs, ha rebut aquest dilluns de mans del paer en cap de Lleida, Flix Larrosa, el dossier definitiu de la candidatura pel Turó de la Seu Vella al Patrimoni Mundial de la UNESCO. El document aplega de manera detallada tota l'argumentació histrica en qu es fonamenta la petició que el turó sigui inscrit com a bé cultural i conjunt monumental a la llista de la UNESCO. La consellera Borrs ha apuntat que el Departament de Cultura 'ja ha garantit el suport econmic de la Generalitat a les obres de restauració del monument de la Seu Vella, que van quedar interrompudes arran de l'aplicació de l'article 155'.

Borrs ha subratllat que 'no deixa de ser una anomalia que un país que és conegut arreu del món, en bona part per la seva riquesa i diversitat patrimonial, no pugui presentar directament els seus dossiers a París i ho hagi de fer a través de Madrid'. En aquest sentit, per, ha apuntat 'la plena confiana que l'estat espanyol compartir el nostre entusiasme envers aquesta candidatura i l'elevar a la UNESCO perqu en valori la consideració de Patrimoni Mundial'. Un cop entregat a la consellera de Cultura, ara la proposta de candidatura ser presentada de nou davant de l'rgan competent de l'Administració General de l'Estat per tal que sigui avaluada per part del Consejo de Patrimonio Histórico de primavera 2019. En cas de ser aprovada, en base a les candidatures estatals, es determinar l'anualitat en la qual ser presentada a la UNESCO per tal que sigui avaluada per part del Comit del Patrimoni Mundial.Una de les principals novetats que aporta el dossier és el canvi d'estratgia per posar en valor tot el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, que ara se centra en els criteris IV i VI que estableix la UNESCO. El criteri IV reconeix aquells monuments i espais que ofereixin un exemple eminent d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectnic o tecnolgic o de paisatge que illustri un o diversos períodes significatius de la histria humana. Per la seva banda, el criteri VI valora que el bé a reconixer estigui directament o materialment associat a fets o tradicions vives, creences o obres artístiques o literries que tinguin una significació universal excepcional. El dossier remarca els diferents elements que constitueixen l'excepcionalitat, tant per l'extraordinari segment histric que illustren, sense discontinutats, com per la seva gran heterogenetat titpolgica, estilística, constructiva, arquitectnica i escultrica, del conjunt monumental: castell, catedral, església, fortificacions, pous de gel i restes arqueolgiques. També ressalta la singular inserció del claustre en el conjunt catedralici 'les seves extraordinries dimensions, la seva sorprenent i espectacular tipologia i la seva inslita funcionalitat histrica, com a espai obert, accessible i inclusiu absolutament diferent a qualsevol altre espai similar a la Península o Europa. També posa en valor com el turó ha condicionat 'radicalment, al llarg de la histria i en totes les seves poques, la morfologia urbana de tota una ciutat'.Des del punt de vista dels esdeveniments histrics que hi han tingut lloc, la candidatura lleidatana posa en valor que el Turó ha acollit esdeveniments determinats per la configuració actual d'Europa, 'des de la més important comunitat íbera del nord-est peninsular, amb els herois Indíbil i Mandoni al capdavant, el seu paper decisiu en el desenlla de la campanya d'Hispnia de César, passant pel seu protagonisme a l'Edat Mitjana o el paper estratgic que va jugar a l'Edat Moderna durant les guerres entre exrcits europeus fins als darrers episodis bllics de la primera meitat del segle XX, on el Turó de la Seu Vella fou clau'. En el camí per formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO, des del Consorci del Turó de la Seu Vella s'ha impulsat una anlisi en profunditat de tots els moments histrics que han tingut lloc a la Seu Vella i que perduren avui en dia. En el monument hi ha tingut lloc les signatures del Pareatge d'Andorra (1278), i de la Querimnia d'Aran (1313) pel rei Pere II el Gran i pel rei Jaume II d'Aragó, respectivament. Aquests fets van suposar el naixement del Principat d'Andorra, d'una banda, i de l'altra, una singular realitat polític i cultura en el cor dels Pirineus que ha arribat fins avui des de l'Edat Mitjana. Cal destacar també que el rei Pere el Cerimoniós (1380) va ordenar, des del Turó de la Seu Vella, destinar dotze ballesters per defensar el castell de Cetines, l'Acrpolis d'Atenes.El dossier remarca, així mateix, que el Turó va ser testimoni d'un llarg període de creació intellectual i científica vinculada a l'Studium Generale, una de les primeres universitats europees, per on hi van passar destacats personatges histrics com el Papa Calixte III, Vicent Ferrer, Jaume Callís, conseller i advocat dels reis Martí l'Hum, Ferran I i Alfons el Magnnim, entre d'altres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés