La comèdia negra del director argentí aborda el drama d’una família que retroba anys després un fill desaparegut
ACN
Barcelona.-Després del seu pas pel Teatro Español de Madrid arriba a Barcelona el darrer muntatge del dramaturg i director argentí Lautaro Perotti, ‘Cronología de las bestias’. Una comèdia negra que porta a escena la història d’una família que viu en la mentida i s’ha d’enfrontar al retorn inesperat d’un fill desaparegut deu anys abans. El co-fundador de Timbre 4 (Buenos Aires) compta amb Carmen Machi i Pilar Castro, les actrius “per a les quals” va escriure l’obra que ara s’estrena al Teatre Lliure de Gràcia i que ja s’ha vist a l’Argentina amb un altre elenc d’actors. L’obra es podrà veure al teatre gracienc del 8 de novembre al 2 de desembre, i el 7 de desembre farà parada al Festival Temporada Alta.
Lautaro Perotti presenta a Barcelona un text que, malgrat haver-se estrenat a Buenos Aires, l’autor va concebre pensant en les actrius Carmen Machi i Pilar Castro, segons ha explicat aquest dimarts. “L’obra neix del desig gran de treballar amb elles”, ha manifestat.A ‘Cronología de las bestias’, Perotti situa l’acció dins de la casa d’una unitat familiar singular i amb una situació desestabilitzadora. Dues germanes i el fill d’una d’elles conviuen al mateix domicili, on irromp inesperadament el fill de l’altra, desaparegut deu anys enrere. Els motius de la seva desaparició, la seva transformació durant els anys, i l’impacte del retrobament en la “mentida pactada” en què vivia la família són els elements que emergeixen en l’obra. És una “comèdia negre de suspens”, ha senyalat l’autor. Però a la comèdia, ha matisat, s’hi arriba a partir de les situacions “extremes i dramàtiques” dels personatges que sovint poden provocar hilaritat. Perotti ha explicat també que estava interessat en treballar sobre “l’autoengany com a forma de supervivència”. I és que en el rerefons de la trama s’hi amaga una gran mentida pactada per la família. “Una mentida fundacional, que necessita d’una xarxa de petites mentides per sostenir-se”, ha senyalat. A més, el dramaturg ha detallat que la idea de “cronologia” que dóna nom a l’obra ve les ganes d’investigar sobre les estructures narratives, i trobar “una manera d’explicar la història que no donés els fets digerits” que donés a l’espectador un paper protagonista, com a reconstructor de tota la trama. Carmen Marchi, que encarna la mare del fill desaparegut i retrobat, ha dit al respecte que és el paper “més difícil” al qual s’ha enfrontat i que més “inseguretat” li ha generat, en el sentit que ha d’administrar la informació que té el personatge a cada moment. I és que l’obra avança i retrocedeix, reconstruint la història del fill desaparegut en combinació amb el present fosc de la família i el retorn del fill. Machi ha insistit que malgrat la catalogació de l’obra, el text té molt poc de comèdia. “Hi ha riures però per alleujament”, ha avisat. L’actriu ha assegurat que l’obra “no et pot deixar indiferent”, i ha subratllat com la família, més que viure en la mentida, “oculten la veritat per poder sobreviure”. “Té alguna cosa diferent al que estem acostumats a veure, per l’estructura i pel què genera”, ha afegit Machi. “Tots tenim una bèstia molt potent dins nostre, i no sé com em comportaria jo en una situació similar al personatge; sí sé que em produeix un gran impacte”.
