“Inútil, poc rentable i contaminant”: així veuen els detractors el pla beneït per Rajoy el 2015, defensat a Brussel·les per l’eurocomissari Cañete i que ja ha rebut 7 milions d'euros de la UE
ACN
Brussel·les.-El megaprojecte d’interconnexió gasística MidCat, que pretén construir un gasoducte en territori català per suposadament millorar el subministrament de gas entre Espanya i França, torna al centre de la polèmica. Després de prop de tres anys mig parat, el pla beneït pel govern de Mariano Rajoy el 2015 és ara una patata calenta per l’executiu de Pedro Sánchez i, en especial, per la ministra Teresa Ribera. Amb el canvi de govern a Madrid i davant l’escenari que un dels principals defensors a Brussel·les, l’eurocomissari Miguel Arias Cañete, deixi la cartera d’Energia en els pròxims mesos, creixen les pressions tant cap al govern socialista com cap a la UE perquè s’aturi. El pla, una iniciativa privada però que opta a rebre fons europeus - fins ara la Comissió Europea ja ha destinat més de 7 milions d’euros a estudis de viabilitat- és a ulls dels detractors “inútil”, “poc rentable” i “contaminant”.
Entre els opositors a Catalunya hi ha autoritats, entitats socials i partits, però a Europa també hi ha grups ecologistes i eurodiputats que critiquen l’impacte mediambiental sobre el territori. Per exemple, a principis d’any, la Diputació de Girona va votar una moció en contra del gasoducte a proposta de la CUP.Des d’Enagás, però, l’empresa espanyola darrera del projecte, asseguren a l’ACN que “l’impuls de les connexions energètiques a Europa sempre és positiu per reforçar la seguretat del subministre de gas”. “Sobretot en el sentit de reforçar la competitivitat i la convergència dels preus del gas entre els estats membres de la UE”, expressen.Què és el MidCat?L’interconector Midi-Catalunya, més conegut com a MidCat, és un projecte d’interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l’empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, i valorat en més de 3.000 milions d’euros. El pla contempla la construcció d’un nou gasoducte de 227 kilòmetres anomenat STEP (South Transit East Pyrenees, en les seves sigles en anglès) que connecti els dos estats a través de Catalunya. En concret, el conducte aniria des d’Hostalric fins a Barbaira, passant per Figueres i el Pertús a més d’una estació de compressió a Martorell i una altra a la banda francesa. Segons Enagás, aquesta primera fase del projecte MidCat tindria un cost aproximat de 442 milions d’euros i estaria operativa el 2022. Si finalment s’executa, serà la tercera interconnexió gasística d’Espanya amb França, ja que actualment ja n’hi ha dues a través d’Irún i Larrau.Via d’accés a fons europeusEn un moment en què la Unió Europea busca vies alternatives al gas rus, principal proveïdor del bloc, al 2015 i sota la ‘Declaració de Madrid’ - signada per Juncker, Rajoy, Hollande i Passos Coelho-, l’STEP va entrar a la llista dels anomenats projectes d’interès comú (PCI, en anglès) de la Comissió Europea, una llista que permet accedir de forma prioritària a subvencions públiques europees.Tanmateix, el projecte ha generat oposició tant al territori català com entre els grups ecologistes europeus i eurodiputats pel seu impacte econòmic i mediambiental. El qualifiquen d’“inútil”, “poc rentable” i “contaminant”.Segons ha pogut saber l’ACN, fins ara el projecte STEP ja ha rebut dels fons públics europeus 7.328.500 euros, que només s’han destinat a estudis preliminars. En cas que la construcció de la primera fase tiri endavant, la quantitat de diners que pot rebre és indeterminada, ara per ara.“Perquè un PCI sigui elegible per al finançament de la UE en virtut del mecanisme Facility Connecting Europe (CEF) -Energia, ha de ser comercialment no viable i oferir importants beneficis en termes de seguretat d'oferta, innovació o solidaritat”, apunta una font oficial de la UE. Segons afirmen les mateixes fonts, les sol·licituds de finançament de CEF-Energia es valoren a partir d’un conjunt de criteris abans de decidir si es concedirà finançament i, en aquest cas, a quin nivell.Petició al govern espanyolRecentment un grup d’eurodiputats va enviar una carta a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i posant en còpia la Comissió Europea, perquè s’avanci als reguladors i aturi el MidCat. “Ara que hi ha una ministra que té una certa sensibilitat ambiental, li recordem que aquest projecte no té cabuda en una política energètica diferent en el marc de l’Estat”, afirma a l’ACN l’eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun (Verds\/ALE).L’activista Antoine Simon, de l’ONG Friends of the Earth, recorda que abans d’assumir el càrrec, Ribera es va mostrar contrària al projecte. “Esperem que sigui consistent i que pugui garantir que aquesta inversió no es faci”, diu en una entrevista amb l’ACN .Tanmateix, Marco Giuli, expert en política energètica del think tank European Policy Center (EPC) creu que el gasoducte “segueix estant en l’interès d’Espanya”. “A Madrid continuarà havent-hi suport per aquesta estructura”, pronostica.El rol de CañeteEl comissari d’Acció Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, s’ha mostrat obertament a favor d’aquest projecte. Així, l’abril del 2016 va anunciar un ajut europeu de 5,6 milions d’euros per finançar “estudis necessaris per engegar les construccions” del MidCat i va afirmar que el pla contribuiria a “augmentar la seguretat energètica” arreu del continent.Per la seva banda, Friends of the Earth alerta de la influència que, segons ells, exerceix el comissari d’Energia i Canvi Climàtic per mantenir el MidCat entre les prioritats energètiques de la UE. Simon assegura que malgrat que els serveis interns de l’executiu “no estan tan convençuts sobre la necessitat del projecte”, Cañete “farà tot el que pugui per garantir” que rep finançament europeu. “De fet, és la condició perquè es construeixi el projecte”, afirma, remarcant que, si això passa, els bancs ho rebran com un senyal per invertir en el MidCat.“Un cop això passi es donarà llum verda per finançar el projecte i fer-lo realitat, per això el rol de Cañete és tan important en aquesta equació”, diu. Al seu torn, Giuli reconeix també que el comissari espanyol “ha involucrat força capital polític” en el pla.“Quan es construeixi, el MidCat augmentarà la seguretat energètica a tota la UE, especialment en els països de la UE més dependents d'un únic proveïdor, i acabarà amb l'aïllament dels països de la UE de les xarxes energètiques mundials”, va arribar a afirmar Cañete.“Agressió” ambiental al territoriUn dels retrets al pla és l’impacte ambiental que pot tenir sobre el territori on es construeixi. Fonts de la Comissió Europea asseguren a l’ACN que “l’impacte serà avaluat en el marc de la legislació aplicable” i recorden que “tots” els anomenats projectes d’interès comú “han de respectar les normes i polítiques europees sobre medi ambient”. Des d’Enagás rebutgen les crítiques i indiquen que el gas natural “és una de les energies més netes”.No opina el mateix l’eurodiputat Ernest Urtasun, que denuncia l’alt impacte ambiental del MidCat\/STEP. “És un gasoducte i és una intervenció en el territori molt important. A vegades un pot assumir costos en el territori si són obres que poden tenir un sentit mediambiental o social, però no en aquest cas”, defensa.A més, tant l’europarlamentari com l’activista de Friends of the Earth recorden que el gas és una energia fòssil causant del canvi climàtic que no compleix amb els Acords de París per aturar l’escalfament global del planeta i que cal deixar d’utilitzar aquest tipus de fonts energètiques i apostar per les energies renovables.Enagás, però, apunta que la infraestructura podria, de fet, ser utilitzada en un futur per transportar també energies renovables.Oposició també a CatalunyaA Catalunya, la Plataforma de Resposta al MidCat, creada el 2017, assegura que el projecte té un impacte similar al del TAV o la MAT, que consideren el germà "bessó" d'aquest gasoducte. Les entitats que constitueixen la plataforma critiquen que la construcció del primer tram del MidCat es va dur a terme “sense cap mena de consciència ambiental” i preveuen que si tira endavant “continuarà malmetent més espais naturals, rius, boscos i terres de conreu”.El gener del 2018 la Diputació de Girona, a proposta de la CUP, va votar una moció en contra del gasoducte que hauria de creuar les comarques gironines en què es criticava el projecte per estar basant en un model energètic “centralitzat i obsolet”. ERC i el PSC van donar suport a la moció però el PDeCAT es va abstenir a la votació perquè malgrat tenir “seriosos dubtes” sobre l’impacte al territori entenien que era un projecte d’interès comunitari de la UE que calia analitzar amb la Generalitat, un cop hi hagués un nou executiu.Risc que el cost recaigui en els consumidorsTant Urtasun com Giuli i Simon coincideixen a destacar l’impacte econòmic del MidCat i posen sobre la taula el mateix escenari que va viure Espanya amb el Castor, i que ara ha tombat el Suprem: que el consumidor acabi pagant pels costos del projecte. L’eurodiputat avisa que aquest “tipus d’infraestructures són molt cares i després repercuteixen en la factura de la llum”. “Aquesta infraestructura la pagarem entre tots”, anticipa. “Existeix el risc que la infraestructura sigui ofegada i que es carregui el cost final als consumidors“, admet Giuli.Fonts comunitàries no ho descarten, de fet. “Els reguladors nacionals són els que decideixen quins costos relatius a la infraestructura són acceptats en la base d’actius regulats dels operadors de xarxa i, per tant, es poden recuperar a través de tarifes de xarxa”, apunten a l’ACN.Dubtes sobre la viabilitat del plaLa Comissió Europea i els promotors del MidCat al·leguen que la macro infraestructura contribuirà a la seguretat energètica de França i Espanya en cas d’una interrupció extrema de subministrament.Ara bé, a l’abril del 2018 Friends of the Earth va filtrar un estudi fet per una consultora independent per encàrrec de la Comissió Europea, conegut com a ‘Informe Pöyry’, que qüestiona la necessitat d’aquest nou gasoducte. Publicat posteriorment per la CE, l’anàlisi conclou que la primera fase del MidCat només serà “econòmicament viable” en cas que el gas liquat sigui molt més car que el normal durant un llarg període de temps i que “no proporcionarà beneficis addicionals” en situacions hipotètiques d’inseguretat energètica.De fet, el regulador d’energia francès confirmava en un document publicat el 2016 que França ja té un alt nivell de seguretat de subministrament de gas. ”La Comissió de la Regulació de l’Energia (CRE) considera que atesa la capacitat del sistema francès per fer front a crisis de subministrament, el MidCat no contribueix a la seguretat de subministrament a França”, conclou l’organisme en el text. Sobre si els dubtes de viabilitat econòmica que il·lustra l’informe condicionarà d’alguna manera que el projecte rebi fons europeus, fonts de l’executiu comunitari es limiten a dir a l’ACN que l’estudi encarregat conclou que “en certs escenaris, una capacitat addicional entre França i Espanya podria ser necessitada per assegurar el subministrament de la península Ibèrica”.Una alternativa al gas rus?Per altra banda, els partidaris del MidCat argumenten que la construcció del gasoducte s’emmarca en l’estratègia europea de diversificar les fonts d'origen del gas - tant en un sentit com en el contrari- i minimitzar la sobredependència actual de la UE de Rússia. Friends of the Earth nega aquest argument assegurant que, per exemple, França, Itàlia, Holanda o Bèlgica ja compten amb plantes per emmagatzemar gas liquat i que, per tant, no tindrien per què importar el gas a través d’Espanya.En el sentit contrari, és a dir, fer arribar gas a Espanya procedent del nord, hi veuen manca de realisme. De les tres fronts que podria provenir el gas- Noruega, Holanda i Rússia- els ecologistes opinen que a llarg termini i a la pràctica només es mantindrà el tercer, un fet en sí mateix “contraproduent” amb la idea de dependre menys de Moscou.A l’espera dels reguladors“Som a l’espera del que decideixi el regulador europeu, la valoració específica tècnica del projecte no ens correspon a nosaltres”, assenyalen fonts d’Enagas.Segons Giuli, al gener els organismes reguladors del mercat energètic d’Espanya i França donaran la seva opinió sobre el projecte. A Madrid, és la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència qui hi ha de donar el seu vistiplau. L’activista de l’ONG Antoine Simon assegura que el regulador espanyol hi està a favor i el francès en contra, però que tots dos haurien pactat “no barallar-se obertament i potencialment l’acordaran si els espanyols el confirmen”. Giuli també reconeix la manca d’interès en el bàndol francès. Mentrestant, a Catalunya, on l'impacte del projecte seria més evident sobre el territori, segueixen a l'expectativa.
