Publicado 31/05/2019 10:06CET

El cos detecta el dia i la nit de forma independent del cervell

Un estudi de l'IRB Barcelona i la Universitat de Califrnia Irvine demostra que els teixits saben respondre als canvis de llum

ACN

Barcelona.-Científics de l'Institut de Recerca Biomdica (IRB Barcelona) han revelat que els teixits tenen la capacitat de respondre a la llum de forma autnoma i de detectar els canvis entre el dia i la nit, al marge d ela informació que reben del 'rellotge central' ubicat a l'hipotlem del cervell. En un treball publicat a la revista 'Cell', els científics expliquen que l'autonomia d'aquests teixits els permet mantenir 'un mínim de funcionalitat' encara que un altre teixit del cos estigui fallant. Són resultats, segons els autors, que tenen especial rellevncia durant l'envelliment o d'avant d'una patologia en la qual una interdependncia molt alta dels teixits comportaria un declivi generalitzat de l'organisme.

Així ho explica Salvador Aznar, cap del laboratori de Cllules Mare i de cncer de l'IRB Barcelona. Fins ara no es disposava d'un model experimental adequat per comprovar si realment el rellotge de tots els nostres rgans i teixits est coordinat pel cervell o, com s'ha dit, són capaos de respondre directament als canvis ambientals cíclics de cada dia. L'estudi s'ha fet amb un nom model de ratolí que ha perms allar la comunicació de cada teixit amb la resta.Els dos primers autors del treball, Patrick Simon i Velentia Maria, de l'IRB Barcelona, van comprar els ritmes circadians en l'epidermis o el fetge d'aquest model de ratolí en el qual no hi ha comunicació entre els diferents teixits, amb els ratolins sans i altres ratolins en els quals no funcionava el rellotge central. Així van confirmar l'autonomia de tots dos teixits per respondre als canvis de llum que es produeixen al llarg del dia. L'estudi confirma que el rellotge central es comunica des del cervell amb la resta del cos, proporcionant informació útil per al seu correcte funcionament, i permet per exemple, que el tracte gastrointestinal, el fetge i el pncrees spiguen quan és l'hora de dinar i es preparin a la vegada per la digestió. Aznar per, assegura que quan aquesta comunicació falla, cada rgan és capa de saber quina hora és per dur a terme les funcions adequades. Segons l'investigador, els resultats tenen implicacions en la salut, ja que l'estil de vida actual exposa les persones a llum en moments en qu hauríem d'estar a les fosques. Si cada rgan és capa de respondre de forma autnoma a la presncia de llum, aix portaria a la realització de funcions prpies del dia durant la nit. Aquest petit desfasament diari o jet-lag social pot ser responsable d'un envelliment prematur. Els estudis han comptat amb el finanament del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en angls), la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cincia, Innovació i Universitats (abans MIMECO), la Fundació Botín, Banco Santander Universitats, el Programa Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea Horitzó 2020 i la Fundació Bancria "la Caixa".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés