Actualizado 27/09/2018 18:30

Convoquen una caminada popular a Andorra per reivindicar que es despenalitzi l'avortament

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Un total de 107 dones residents al principat andorrà van interrompre el seu embaràs en hospitals de Catalunya

ACN

Andorra la Vella.-L'associació Stop Violències d'Andorra ha convocat per aquest dissabte una caminada popular per reivindicar la despenalització de l'avortament al principat.

L'acció servirà per culminar un seguit d'actes organitzats per l'entitat, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional pel dret a avortar, que començaran aquest dijous amb dues videoconferències amb activistes d'Argentina i continuaran divendres amb una xerrada on s'exposaran casos de dones que han hagut de marxar del país per poder interrompre el seu embaràs. De fet, un total de 107 persones residents a Andorra ho van fer l'any passat en hospitals catalans i, segons l'associació, a aquesta dada caldria sumar la xifra de les que van optar per desplaçar-se a d'altres països, com ara França. Per aquest motiu, reclamen la legalització de l'avortament al principat, emparant-se en el que diu la Declaració Universal dels Drets Humans.

La caminada per demanar la despenalització de l'avortament a Andorra s'iniciarà a les 11 del matí de dissabte a l'aparcament de l'establiment Viena i discorrerà per un tram del Camí saludable dels Drets Humans, inaugurat fa poc més d'un any, fins arribar a l'estació d'autobusos del principat. Concretament, el recorregut s'iniciarà en el punt on es fa referència a l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans, que diu que "ningú serà sotmès a esclavitud o servitud", i anirà fins al setè, que parla de la "protecció contra qualsevol discriminació". També està prevista la lectura d'un manifest com a cloenda de l'acte, que es convertirà en la primera mobilització en aquest format per demanar que es reguli la interrupció voluntària de l'embaràs.La presidenta de l'associació Stop Violències, Vanessa Cortés, explica que l'entitat treballa des de fa dos anys en la reivindicació del dret a avortar, a més de donar suport emocional a dones que han hagut de marxar del país per poder interrompre el seu embaràs. De fet, segons dades del departament de Salut de la Generalitat, un total de 107 residents andorranes han avortat a Catalunya durant l'any 2017, entre elles onze que eren menors de 20 anys. En referència a aquesta darrera xifra, Cortés diu que "no sabem les condicions" en què estaven les noies i posa sobre la taula la necessitat de poder disposar d'aquesta informació.Amb la voluntat de fer visible la problemàtica, l'entitat està duent a terme una campanya a les xarxes socials sota el lema #avortarem, el qual també han fet constar en uns mocadors que han posat a la venda amb el mateix objectiu. "Constantment se'ns diu que no podem avortar i estem avortant igualment; estem avortant fora de casa i volem avortar a casa", afirma Cortés. A més, critica que no es tiri endavant una llei d'interrupció voluntària de l'embaràs amb l'argument que aquesta no comptaria amb l'aval del copríncep episcopal i arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives. En aquest sentit, la presidenta d'Stop Violències assegura que en d'altres ocasions "el que ha fet és no signar" la norma perquè no hi estava d'acord, però ha permès que s'apliqui.La reivindicació de l'associació Stop Violències ha aconseguit el suport d'altres entitats de dins i fora del principat andorrà. Una d'elles és l'Institut de Drets Humans d'Andorra i la seva presidenta, Elisa Muxella, considera que "quan hi ha una norma injusta com aquesta s'ha de canviar i per això no s'ha de trencar l'estructura del coprincipat". Per la seva banda, des d'Acció Feminista d'Andorra lamenten que la informació sobre l'avortament no estigui "a l'abast de les dones que ho puguin necessitar", segons ha dit una de les seves integrants. Antònia Escoda. En aquest sentit, critica el fet que no hi hagi una regulació sobre aquesta qüestió i que, en canvi, el govern hagi presentat un projecte de llei de reproducció assistida humana amb la voluntat, assegura, de facilitar l'obertura d'una clínica privada. "Quan parles de drets sexuals i reproductius, entenem que és molt més ampli que la reproducció assistida", ha afirmat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés