La mare, que ara viu a Castelldefels, se la va endur al seu país allegant que l'home havia abusat de la nena, per els tcnics asseguren que la menor est millor amb el pare
ACN
Barcelona.-El Consolat d'Uruguai a Barcelona s'ha negat aquest divendres a lliurar una nena de set anys al seu pare, d'origen asturi i veí de Vielha, que en té la custdia legal. La menor viu actualment amb la seva mare, nacional del país sud-americ, a Castelldefels (Baix Llobregat). Segons va sentenciar una jutgessa de Vielha el 25 de setembre passat, la dona havia de portar la seva filla al consolat aquest divendres al matí perqu minuts després la recollís el seu progenitor, per el cnsol uruguai s'hi ha negat allegant legislació internacional.
Segons ha publicat 'El Periódico de Catalunya', el cnsol Juan Pablo Tagliafico ha notificat a l'home que no li lliurava la menor perqu no és competent per executar una sentncia espanyola. A més, el Ministeri d'Afers Exteriors de l'Uruguai ha ems una nota en qu subratlla la inviolabilitat de les seves dependncies diplomtiques a Barcelona.La histria va comenar quan la mare va denunciar el 2016 al pare per abusos a la menor i maltractaments a ella, per el cas va ser arxivat a Espanya el mes de febrer passat i ell va acusar la seva exparella de sostracció de la nena per emportar-se-la a l'Uruguai, una batalla legal que va acabar fa uns dies amb una sentncia judicial que obligava la mare a deixar la nena al consolat aquest divendres a les deu del matí. La dona s'ha presentat poc abans d'aquesta hora en un cotxe custodiat pels Mossos d'Esquadra, tal com havia ordenat la jutgessa, i s'ha dirigit amb el seu advocat, Mario Guerrero, a les dependncies del consolat, que han estat tancades amb clau. Una hora després s'ha presentat el pare amb el seu advocat i, llavors, el consolat els ha notificat formalment que no els lliuraria la menor perqu no és competncia seva.El pare s'ha posat en contacte amb el jutjat per explicar el que ha passat, i des de dependncies consulars s'ha deixat clar que no atendrien les sollicituds que poguessin arribar per part del jutjat. Així mateix, en el seu comunicat a la premsa, el Ministeri d'Afers Exteriors uruguai ressalta que la sentncia en qu s'obliga a lliurar la menor en el seu consolat "no és conforme al dret internacional, vigent sense reserves a Uruguai i al Regne d'Espanya, que recull les normes del Dret Internacional Consuetudinari". "L'esmentada sentncia desconeix la inviolabilitat dels locals que preveu l'article 31 de l'esmentada convenció, com així també la inviolabilitat personal dels funcionaris consulars d'acord amb l'article 41 [...] en disposar que el Consolat General de la República a Barcelona assumeixi una determinada funció, com la d'execució d'una sentncia judicial i que tot aix passi amb l'advertncia d'intervenció policial, considerant aquesta una extralimitació greu", assegura l'Uruguai.En aquell país el cas s'ha convertit en un assumpte meditic anomenat 'cas Maria', el nom de la progenitora. Hi ha mobilitzacions de protesta i aquest dijous a la tarda hi havia convocada una manifestació davant de l'ambaixada espanyola a Montevideo. A Espanya, el progenitor també va iniciar el 2017 una recollida de signatures a Vielha per recuperar la menor. Segons la mare, per a la menor ser una separació "traumtica" perqu fa tres anys que no manté cap relació amb el pare i el seu desig és seguir vivint al seu costat.El 2016, mare i filla van viatjar a l'Uruguai per visitar la família de la dona. Durant el vol, la menor, que encara no havia complert els 4 anys, va fer dibuixos de contingut sexual que van conduir a Maria a sospitar que la seva filla podia estar patint abusos sexuals per part del pare. Tres especialistes diferents d'Uruguai van visitar a la nena i la mare arran d'aquells dibuixos.La directora de l'Institut Tcnic Forense de Montevideo va redactar el 23 d'agost del 2016 un informe en el qual la menor expressava "pors a la figura del rol patern, absent i agressiu". "La nena ha estat espectadora de violncia domstica i protagonista de conductes inadequades i violentes per part del seu pare", va afegir. Una altra psicloga, Laura Gandolfo, va concloure que "es comprova que fins arribar a Montevideo la menor ha viscut en un ambient violent, en un entorn més aviat allat. En les seves expressions verbals, jocs i dibuixos es veuen indicadors d'abús sexual per part del pare, en activitats obligades relacionades amb 'jocs sexuals' (...) Aquests successos esdevinguts a una edat tan curta (3 anys) van generar gran confusió i angoixa en la nena".La mare va denunciar al pare a l'Uruguai per maltractament masclista i per abusos sexuals a la nena, va tallar la relació amb ell i va decidir establir-se al seu país. El pare, parallelament, va denunciar la seva exparella per la sostracció de la menor en un jutjat de Vielha. L'assumpte va acabar en un litigi internacional que va resoldre que mare i filla havien de tornar a Espanya. Ho van fer l'estiu del 2018. El consolat de l'Uruguai a Barcelona li va buscar una feina a Castelldefels, localitat en la qual resideix gran part de la comunitat uruguaiana establerta a Catalunya.L'Audincia de Lleida va arxivar definitivament les denúncies per abusos sexuals a la menor i de violncia masclista contra la mare el febrer passat. Segons Mario Guerrero, actual advocat de Maria, la jutgessa va prendre aquesta decisió sense acceptar cap dels informes pericials que la mare havia portat d'Uruguai, cosa que ha causat indignació en aquell país. El sobresement d'aquesta causa es basa, sobretot, en un informe de l'equip d'assessorament tcnic i d'atenció a la víctima (EATAV) que desacredita la versió de la mare i detalla que la menor "no fa, en cap moment, cap tipus de relat de referncia a una presumpta situació abusiva de carcter sexual". Una altra psicloga, en canvi, va declarar que no podia determinar ni la presncia ni l'absncia de l'abús.L'EATAV, segons aquesta resolució, tira per terra els informes dels experts d'Uruguai: "Són fruit d'un posicionament psicoteraputic" i, per tant, "no es poden tenir en compte en l'mbit forense", en no reunir els principis d'"imparcialitat, neutralitat i objectivitat". Al seu entendre, no tenen en compte "l'inters secundari" de la mare de la nena, "ja que es troben en el context d'un litigi per la custdia de la filla".Després de l'arxivament de les denúncies contra el pare, va arrencar per la via civil la disputa per la custdia de la menor. En aquesta segona causa judicial, els prits catalans descriuen la mare com "algú que interfereix en el vincle amb el pare (...), que exerceix una prctica alienadora nociva per a la menor (...), i amb una baixa escala de sinceritat" i incideixen en l'"alt risc per a la menor de continuar vivint exclusivament amb la dona". Al pare, per contra, els psiclegs d'aquí el veuen com "algú angoixat per la situació" i "amb nivells alts de sinceritat".De fet, la sentncia de Vielha recull que l'Equip d'Assessorament Tcnic en l'mbit de Família (EATAF) considera que la mare té personalitat paranoide amb tendncia a l'histrionisme" i recomanen que la dona se sotmeti a tractament psiquitric per tenir la guarda de la seva filla. Tot i així, la dona s'hi nega. També expliquen que la dona havia dit a la nena que el pare era dolent i havia fet mal a la petita anys enrere. Les tcniques que van atendre la nena van explicar que aquesta estava tranquilla quan estava sola amb elles, per actuava diferent amb la mare davant.Els serveis socials de l'Ajuntament de Castelldefels, per ordre del jutjat de Vielha a la DGAIA, han supervisat la dona i com tenia cura de la seva filla des que van installar-se en aquesta ciutat l'estiu del 2018. En el seu informe certifiquen que la menor ha estat escolaritzada, atesa mdicament i té una llar, monoparental, adequada. En la seva conclusió valoren "positivament el progrés de la situació familiar".La sentncia de Vielha dona la custdia completa al pare, que tindr l'ajut dels avis, i permet a la mare veure la nena dues hores cada dissabte en el Punt de Trobada de Vielha. L'estada amb la mare no se li permetr fins que no se sotmeti a tractament psiquitric.
