Publicado 18/06/2019 11:36CET

'El cnsol de Barcelona' d'Andreu Claret guanya el Premi Nstor Luján de Novella Histrica 2019

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El llibre tracta sobre un bolxevic que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar

ACN

Barcelona.-'El cnsol de Barcelona' (Columna) d'Andreu Claret és l'obra guanyadora del Premi Nstor Luján de Novella Histrica 2019 que s'ha donat a conixer aquest dimarts. El llibre se situa a Barcelona entre 1936 i 1937 i tracta sobre el bolxevic Vladimir Antónov-Ovséienko, el cnsol sovitic a Barcelona, que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar. Claret ha explicat que ha volgut endinsar-se en "les contradiccions i misries de la República" i en el drama de tots els primers bolxevics personificats en el protagonista i la seva dona. L'autor ha explicat que la novella sorgeix d'un impuls personal ja que és fill de l'exili i ha recordat una frase del seu pare que el va marcar molt i era que la Guerra Civil no la va guanyar Franco, sinó que la van perdre els republicans. El llibre es publicar aquest dimecres.

El protagonista Vladimir Antónov-Ovséienko, militar comunista dorigen ucrans, és el cnsol sovitic a Barcelona i una antiga glria de la Revolució dOctubre. Ell té lencrrec dajudar la rereguarda republicana per també controlar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic senamora de Catalunya, sinteressa pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. En parallel la dona del cnsol, Sfia Levin, descobreix els horrors de lestalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no se'n refiar mai. De fet, Aleksei Strakhov, agent dels serveis secrets sovitics (NKVD), un personatge fosc del consolat, mour les tecles per difamar el cnsol i quedar-se amb el seu lloc. Sfia, dona perspica, descobrir les maquinacions. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conixer quan Adolf Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrir a casa duna dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.Al llibre hi apareix la histria del drama de tots els bolxevics de primera hora, "ell va ser un home fonamental a la presa del poder de 1917 a Petrograd", ha apuntat Claret. Com ha relatat l'autor, Vladimir Antónov-Ovséienko és "un bolxevic de pedra picada" que arriba a Catalunya i descobreix que les coses "no són tal com ell imaginava" i al final l'afusellen a Moscou. "Tot el drama de l'estalinisme que ha pesat com una llosa sobre l'esquerra europea durant mig segle l'he volgut reflectir a la novella", ha afegit. El protagonista i la seva dona van ser "molt populars" a Barcelona perqu "van ajudar la República. Vladimir Antónov-Ovséienko venia, ha assenyalat el periodista, per "controlar els anarquistes i reprimir trotskistes". "Ell es va enamorar de Catalunya i quan feia un mes que estava aquí era el diplomtic més apreciat i reconegut". Segons, Vladimir Antónov-Ovséienko va saber entendre Catalunya. La novella recrea la vida d'un personatge real com va ser el cnsol de la Unió Sovitica a Barcelona Vladímir Antónov-Ovséienko. També hi apareixen altres personatges histrics com Andreu Nin, Companys, Tarradellas, Met Miravitlles, Durruti, Ramon Mercader, George Orwell, Pau Casals, Dolores Ibárruri, La Passionria, i fins i tot Stalin.El llibre també fa referncia a les contradiccions entre els republicans i apareix la figura de Lluís Companys com "un home allat, fins i tot separat dels seus que li van fer la traveta". Ha recordat, de fet, una frase del seu pare que el va marcar molt i era que la Guerra Civil no la va guanyar Franco, sinó que la van perdre els republicans. 'El cnsol de Barcelona' fa un recorregut per espais entranyables de la capital catalana com els bars del Parallel i del barri xino com El Español o el Marsella, a les xocolateries del carrer Petritxol, el cine Doré, lhotel Majestic, la cocteleria Boadas... Així mateix, també viatja, l'any 37, a Moscou. L'autorEl periodista i escriptor Andreu Claret va néixer a Acs (Frana, 1946) va comenar a exercir la professió sota el franquisme a la revista 'Cambio 16'. Ha estat delegat de l'agncia Efe a l'frica subsahariana i a l'Amrica central, i director d'Efe a Catalunya. Com a articulista, ha collaborat en nombroses publicacions internacionals sobre qüestions relacionades amb la diversitat cultural. Va participar a 'El matí de Catalunya Rdio' amb Josep Cuní i Antoni Bassas i ha estat professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Va liderar lInstitut Europeu de la Mediterrnia durant cinc anys i, del 2008 al 2015, va ser director de la Fundació Anna Lindh per al dileg intercultural, amb seu a Alexandria. El 2008 va publicar 'El secret del brigadista', i el 2017, 'Venjana'. És membre del consell científic del Real Instituto Elcano i del consell consultiu del Diplocat. Actualment collabora a 'El Periódico de Catalunya'.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés