Publicado 26/06/2019 09:03

La conservació dels boscos públics ebrencs enfronta el dilema entre la conservació i la gestió de la massa forestal

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Agricultura reprendr després de l'estiu la tala d'arbres per regenerar el bosc de Refalgarí, al parc natural dels Ports, actuació denunciada pels ecologistes

ACN

La Sénia.-Aquesta és la histria d'un vell i encara vigent enfrontament entre dos visions que es manifesten sovint oposades sobre la gestió dels boscos en un país on ocupen dues terceres parts de la seva superfície. El dels partidaris de retornar el bosc a un estat de conservació sense prcticament cap intervenció humana, d'una banda, i el d'aquells que propugnen gestionar la massa forestal per, des de la perspectiva de la prevenció, fer-ne un aprofitament sostenible. La denúncia presentada pel grup ecologista Gepec per la tala d'arbres efectuada al bosc públic de Refalgarí, al massís dels Ports, és l'últim capítol d'aquesta eterna controvrsia. El Departament Agricultura reitera que es tracta d'actuacions necessries i que respecta les prescripcions de conservació trameses pel parc natural.

Les mquines van abandonar divendres el bosc de Refalgarí després d'haver-hi treballat durant les últimes setmanes efectuant actuacions de tala en una superfície de poc més de 20 de les 105 hectrees previstes. Un dels vehicles, condut per un experimentat tcnic gallec, disposa d'un bra i un capal capa de tombar un pi de qualsevol mida, trinxar-lo segons la mida desitjada i treure-li l'escora en qüestió de pocs segons. La intenció del Departament, titular de l'espai, és reprendre les tasques després de l'estiu, per evitar impactes en la flora i la fauna. Tot i que, d'entrada, es preveia que les tasques continuarien de forma manual davant les dificultats orogrfiques trobades, no es descarta que també hi torni a intervenir maquinria.Coneixedors de la tala i de l'informe que el parc natural dels Ports havia ems, amb prescripcions ambientals i recomanacions per dur-la terme, els ecologistes han posat el crit el cel. Argumenten, i així ho han ratificat després de les explicacions de la Generalitat, que no s'han respectat aquestes consideracions. Principalment, que és l'empresa que s'encarrega de la tala la que selecciona els arbres en funció del seu valor industrial i també que les tasques poden afectar espcies protegides de flora i fauna d'un valuós espai.Els retrets no estan dirigits únicament de forma genrica contra l'administració. El Gepec ha personalitzat el seu blanc en l'enginyer forestal del Departament a les Terres de l'Ebre responsable de dirigir aquests treballs. Eusebi Casanova, qui reconeix que no és el primer cop que viu friccions amb els grups conservacionistes li retreuen també el projecte de construcció d'una pista entre el Perelló i Tivenys creuant tota la serra del Boix- assumeix el paper de traslladar a l'opinió pública el com i el per qu d'aquesta actuació, de defensar-la sobre el mateix terreny.Deixar entrar la llum i regenerarLa zona de Rafalguerí, explica, té un pla d'ordenació aprovat que inclou un pla especial on es detallen les actuacions que s'hi ha de realitzar "els prxims 20 anys". Poden ser de millores, especialment, quan es tracta d'un bosc que no és adult. També es poden deixar com a "zones protectores. En d'altres, per l'elevada qualitat de la fusta es deixa per investigació tampoc s'actua. En aquest cas concret, es tracta d'impulsar la regeneració del bosc amb una esclarida que permeti que la llum arribi fins al sl i creixin nous exemplars. Unes mesures que també ajuden a la prevenció d'incendis, subratlla. Tot aix, de retruc, permet aprofitar la fusta aconseguida i reinvertir els guanys en noves actuacions.Una de les principals idees que Casanova intenta traslladar és que aquestes tasques formen part d'un "pla estrictament forestal", per a l'execució del qual se sollicita un informe al parc natural dels Ports que depn actualment del Departament de Territori i Sostenibilitat- amb les limitacions que s'han de respectar per no danyar la fauna i la flora de l'espai. L'enginyer forestal apunta que, juntament amb els tcnics del parc natural, s'han delimitat les zones on es troba la flora protegida, que s'han marcat sobre el terreny per excloure-les de l'espai d'actuació. També pel que fa a la fauna, s'ha delimitat un espai on s'ha corroborat la presncia d'una parella d'astors, on tampoc s'hi ha actuat, a l'espera de trobar un moment que sigui possible sense alterar els rapinyaires.Tot i negar insistentment qualsevol conflicte al respecte amb Territori, els responsables d'Agricultura sostenen que la competncia del parc natural a l'hora d'introduir condicionants o limitacions a la tala finalitza aquí. De fet, Casanova reconeix que el document incorporava recomanacions sobre la necessitat d'assenyalar un per un els arbres que s'havien de tallar i els que s'havien de conservar, tal i com retreuen els ecologistes. "Vam considerar que és un criteri estrictament forestal i no és viable marcar tota la superfície", respon. En aquest sentit, referma que els criteris sobre els exemplars, les densitats o les rees basals són marcades pel director de l'aprofitament, que les revisa anteriorment i pot introduir correccions en funció de l'evolució observada en les parcelles de prova. "La finalitat d'aquesta actuació, regenerar el bosc, en cap moment implica la necessitat de dir-li a l'operari quin arbre va fora i quin es queda. All que interessa és l'estat general del bosc, el rodal. En funció de l'arbrat que hi ha i volem que quedin, deixant clar quin és el criteri no és necessari marcar-li tots els arbres a peu", indica. Per exemple, assenyalant quin seria el dimetre mínim o mxim.L'administració "controla" tot el procésDe fet, una de les principals suspiccies plantejades pel Gepec era que el propi criteri de l'empresa que efectua la tala i la comercialització de la fusta prevalgui per sobre de qualsevol altra consideració. Casanova nega aquest extrem i recorda que, des fa cinc o sis anys, Agricultura va decidir modificar el sistema d'explotació fustera dels boscos públics. Així, mentre que anteriorment es treien a subhasta els aprofitaments de fusta, es marcaven els arbres i qui se l'acabava adjudicant el tallava i se l'emportava el conegut com a "rematant" era l'encarregat de fer tota l'actuació: des de tallar, treure les rames, transportar la fusta i vendre-la, ara és la Generalitat qui controla tot el procés. "Oferim productes acabats a la indústria", aclareix l'enginyer. Així, és la Generalitat qui encarregar els treballs a empreses especialitzades per fer només aquesta tasca i seguint les seves directrius. Una altra empresa diferent s'encarregar del transport. "S'acaba actuant sobre els arbres que el bosc necessita, el que diu el pla d'ordenació. No es deixa en mans d'un rematant, una empresa externa, que decideix quins es tallen i quins no", indica. Un sistema "diferent" amb objectius "diferents" que, sobre el paper, condiciona l'aprofitament a les prescripcions del document i beneficia el bosc.Al final del procés, és el Departament qui fa la venda a la indústria de la fusta. "Que subministris a la indústria no vol dir que els arbres més grans siguin els de més valor. El valor el dona el producte posat a la indústria. Qui executa els treballs fa que li diu el director de l'aprofitament. No són treballs a pes, a tones, sinó també per qualitats", afegeix. Detalla que els troncs més grans solen destinar-se a construir palets. Els més petits, per a biomassa. Sovint, són els de mitjana dimensió els més ben valorats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés