La magistrada imposa la mateixa pena a l'empresari Vicente Cotino, que va pagar a Olivas mig milió d'euros per uns serveis d'assessorament que mai va prestar
ACN
València.-El Jutjat penal número 6 de València ha condemnat expresident de la Generalitat Valenciana i de Bancaja José Luis Olivas a un any i mig de presó per emetre, a través de la seva empresa Imarol, una factura falsa per justificar un ingrés de 500.000 euros per uns serveis d'assessorament que mai va arribar a prestar a l'empresa Sedesa Inversions, segons ha informat el TSJ valencià. El pagament dels diners, "la causa i finalitat dels quals es desconeix” segons recull la sentència, la va efectuar l'empresari Vicente Cotino, nebot de l'expresident de les Corts Juan Cotino, a través de la seva empresa Sedesa Inversiones, que també ha estat condemnat a la mateixa pena per computar aquest pagament (500.000 euros més 80.000 d'IVA) com a despesa deduïble en la seva liquidació de l'Impost de Societats i “reduir de forma fraudulenta la base imposable de l'exercici fiscal del 2008" deixant així d'ingressar 150.000 euros a Hisenda.
La magistrada, que els considera autors dels delictes de falsedat en document mercantil i delicte contra la Hisenda Pública, apunta que els dos condemnats es van posar d'acord per crear un document que "aparentava ser una factura" per uns suposats serveis d'assessorament prestats per l'empresa d'Olives a la de Cotino, interessat a vendre les seves accions en Projectes Eòlics Valencians.A més, els dos acusats hauran d'indemnitzar amb 150.000 euros a l'Agència Tributària pels diners defraudats en l'exercici fiscal del 2008.La jutgessa conclou que la factura és falsa, que el servei d'assessorament d'Olives a Cotino va ser “inexistent” i que l'informe de tres pàgines aportat per l'expresident de la Generalitat Valenciana per justificar el cobrament dels diners és una documentació a la qual va tenir accés com a president de Bancaja, entitat que també va negociar amb Iberdrola la venda del seu paquet accionarial en el mateix projecte eòlic.Aquest document estava signat per l'esposa de l'expresident de la Generalitat, administradora de la mercantil i acusada únicament per l'Advocacia de l'Estat, que exercia l'acusació particular. La jutgessa l'absol per considerar que “no resulta suficientment acreditat que l'acusada participés en la ideació, desenvolupament i execució de l'emissió de la factura irregular duta a terme pels altres dos acusats”. La dona va signar el document el 2013, cinc anys després de la factura i "per indicació del seu marit, únic i veritable gestor de la societat".Segons la sentència, “no n'ha prou de ser administradora d'una persona jurídica per ser de forma automàtica criminalment responsable de les activitats de la mateixa típicament previstes en la norma penal”. La sentència, notificada avui a les parts, destaca la “contundent prova indiciaria” que “ens permet concloure l'existència d'una simulació de prestació d'assessorament i gestió” per Imarol a Sedesa Inversions.Davant la versió dels acusats i dels informes pericials que van aportar, la jutgessa fonamenta el seu pronunciament en el “detallat, contundent, rigorós i imparcial informe emès pels tècnics d'Hisenda” sobre el caràcter fictici del treball facturat.Sobre aquest punt subratlla que malgrat l'elevat de l'import de la remuneració, 500.000 euros, no existia contracte “ni concreció dels treballs, ni directrius, ni valoracions dels mateixos, ni correus electrònics, ni faxos entre Imarol i Sedesa Inversions, ni cap document que relacioni el pagament dels 500.000 euros més IVA amb el concepte de servei que recull la factura”. Recorda a més, que l'empresa d'Olives “manca de personal i d'infraestructura” i “des de la seva constitució no ha tingut pràcticament cap activitat”.Així mateix, la magistrada desgrana les declaracions prestats pels testimonis que van negar que l'expresident de Bancaixa intervingués en aquesta operació de compra-venda d'accions a la qual ell atribueix el cobrament de 500.000 euros.La jutgessa aplica l'atenuant simple de dilacions indegudes. Aclareix que aquestes dilacions “no s'han produït en el marc del procediment judicial”. I recorda que la causa es va instruir en només nou mesos, però considera que s'ha de valorar l'atenuant perquè “s'ha produït una demora molt rellevant entre la comissió del fet delictiu (2008) i la interposició de la querella” per part de l'Agència Tributària, al desembre del 2013.
