El govern municipal engega tot un seguit de mesures que podrien també culminar amb el canvi de nom de la plaça de Lluchmajor per 'plaça de la República'
ACN
Barcelona.-El districte de Nou Barris de Barcelona inicia un procés per esborrar els vestigis del franquisme i reivindicar la memòria històrica. El govern de l'Ajuntament de Barcelona ha presentat tot un seguit de mesures que començaran amb un encàrrec al Grup d'Història Nou Barris- Can Basté. Haurà d'elaborar un cens de les plaques del jou i les fletxes que encara perduren en algunes façanes i que indiquen que l'edifici s'havia construït durant el règim. A més, es revisarà el nomenclàtor per obrir-lo a "persones, entitats i associacions defensores de llibertats i a víctimes del feixisme". De fet, no es descarta canviar el nom de l'emblemàtica plaça de Lluchmajor per 'plaça de la República'.
De fet, es tracta d'una iniciativa que les entitats que formen part de la Taula per la República volen que es dugui a terme abans del 14 d'abril. Abans, però, es duran a terme moltes accions, que es volen concretar en el que queda d'any –aquest dimecres 2 de desembre es presentaran en el Consell Plenari del districte-, per tal que es comencin a dur a terme durant el 2016.L'últim estudi sobre simbologia franquista present a la via pública elaborat a Barcelona data del del 2008, en què es van comptabilitzar 4.361 plaques d'habitatges protegits del franquisme, 706 d'elles a Nou Barris, essent el segon districte amb més plaques. L'estudi també incloïa monuments, làpides i altres elements que, majoritàriament, ja s'han retirat.Tot i així, encara n'hi ha que perduren, sobretot a edificis privats, fet que va denunciar el passat mes d'octubre en una sessió plenària al barri l'Assemblea de Joves de Nou Barris 'la Miliciana', que fins i tot en van enretirar per iniciativa pròpia. Una vegada fet el cens, amb les plaques inventariades i classificades, l'Ajuntament s'adreçarà per carta a les comunitats de veïns per informar que les plaques es trauran de les façanes. Se'ls donarà un termini de resposta, i se'ls informarà que el govern municipal se'n farà càrrec de la retirada de la placa i de l'arranjament de l'espai on estava col·locada. En cas de no rebre resposta, el consistori entendrà que la comunitat és favorable a la retirada. Aquesta mesura entronca amb el compliment de la Llei 52\/2007 de Memòria Històrica, que insta les administracions a retirar la simbologia antidemocràtica dels espais de titularitat municipal. En el cas dels espais privats, com els edificis d'habitatges, la responsabilitat recau en els seus propietaris, però deixa marge a la intervenció pública per fer-los adaptar a la norma.A més de la retirada de plaques i símbols, el programa inclou revisar el nomenclàtor del Districte per obrir-lo a persones, entitats i associacions defensores de llibertats i protagonistes de diferents lluites, i a les víctimes del feixisme, com els assassinats, exclosos, vençuts, resistents, deportats i exiliats. En aquest sentit, es realitzaran estudis de viabilitat sobre el canvi de nomenclàtor d'alguns espais. De fet, una de les més destacades és el possible canvi d'una de les places més conegudes de Nou Barris: la plaça Lluchmajor, que podria passar a anomenar-se 'Plaça de la República'.Paral·lelament, es realitzaran tota una sèrie d'actes envers la memòria històrica de Nou Barris. Entre ells, hi haurà un acte commemoratiu a la plaça de Salvador Antich i una exposició del fotògraf Kim Manresa sobre els barris de Nou Barris de 1973 a 1983. A més, es potenciaran les rutes històriques pels barris.Aquestes iniciatives formaran part d'una ambiciosa 'Mesura de Govern de Dignificació de la Memòria Històrica de Nou Barris' que el Govern del Districte impulsarà i bastirà a través del treball conjunt i les aportacions de totes les entitats, associacions, i col·lectius veïnals del territori, així com amb els grups polítics.
