Publicado 24/2/2019 14:15:56 +01:00CET

La Comissió per la Dignitat homenatja Carles Rahola a Girona amb l'obra 'Egmont, per la llibertat i contra la repressió'

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El president de la Generalitat, Quim Torra, assisteix a l'acte que rememora l'assassinat del periodista mort fa 80 anys

ACN

Girona.-La Comissió per la Dignitat ha recuperat 'Egmont, per la llibertat i contra la repressió', un recull de lectures amb illustracions musicals en homenatge al periodista gironí Carles Rahola, assassinat fa 80 anys pel franquisme. Dues hores de concert a crrec de l'Orquestra Simfnica de Girona que ha repassat les notes que Beethoven va posar als textos que el 1787 va escriure Goethe, i que Joaquim Pena va portar al catal. 'Egmont, per la llibertat i contra la repressió' repassa la histria d'aquest compte belga a qui van assassinar fa 450 anys per mostrar-se respectuós amb els hugonots de Flandes. Ara, la Comissió per la Dignitat ha decidit portar a escena una obra que homenatja Carles Rahola i que "s'escau amb la realitat que viu Catalunya".

Teatre Municipal de Girona s'ha omplert per recordar Carles Rahola aquest diumenge. L'estrena d'Egmont, per la llibertat i contra la repressió', ha servit per rememorar el 80 aniversari de la mort del periodista gironí assassinat pel franquisme. Una obra que pretén buscar un parallelisme amb la situació actual que viu Catalunya, segons ha reivindicat el president de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes.A l'estrena hi ha assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la seva esposa, a més de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, la consellera de Cultura, Laura Borrs i altres personalitats. Tots plegats han acabat drets ovacionant la neta de Rahola al finalitzar l'obra, quan se l'hi ha entregat un ram de flors en memria del periodista.'Egmont, per la llibertat i contra la repressió' repassa la histria d'aquest compte belga que fa gairebé mig segle es va mostrar a favor de la llibertat dels collectius, en especial dels hugonots de Flandes. Una decisió que va comportar que el rei Felip II ordenés que el decapitessin. Cruanyes ha assenyalat que la recuperació d'aquesta obra pretén denunciar la situació de "repressió" que actualment viu Catalunya.