El material es gravar i arxivar per deixar constncia de tot el que va passar per també servir per extraure conclusions i si s'escau prendre decisions al respecte
ACN
Lleida.-La comissió 1-O de la Paeria ha fet una crida a mitjans de comunicació, institucions, cossos policials i també particulars per recopilar material audiovisual de les crregues de la policia espanyola durant la jornada del referndum d'autodeterminació a la ciutat de Lleida. El president de la comissió, Josep Maria Curri, ha explicat que la finalitat d'aquest recull és, principalment "donar fer" de tot el que va passar, per també editar el material per poder-ne extreure conclusions "cíviques i socials", i si s'escau prendre alguna decisió al respecte. A l'espera que s'acabi d'elaborar un protocol que determini els parmetres legals d'aquest recull, la comissió comenar a recopilar imatges a partir de la propera reunió, que ser la setmana que ve.
Josep Maria Curri ha explicat que un dels motius principals pels quals va néixer la Comissió 1-O a la Paeria va ser el de mirar de "deixar constncia" d'una forma "relaxada per seriosa i aprofundida" de tot el que va passar durant l'1 d'octubre de 2017 a la ciutat de Lleida. Es vol deixar per escrit, perqu quedi als arxius de l'Ajuntament de Lleida per també de forma audiovisual per poder fer-ne una edició i extreure les "conclusions adients". Curri ha recordat en relació a les crregues de la policia espanyola i la Gurdia Civil que van ser uns "fets greus" en que la ciutadania "es va mullar molt" actuant de forma desinteressada "més enll de la ideologia", i per aquest motiu, l'Ajuntament "té l'obligació de deixar constncia". Els membres de la comissió estan convenuts que els mitjans de comunicació tenen molta recopilació de tot aquest material i és per aix que a partir de la setmana que ve comenaran a fer peticions. També ho faran a nivell individual i institucional, així com també als diferents cossos policials: Mossos d'Esquadra, Gurdia Civil i policia espanyola. Curri, acompanyat d'altres membres de la comissió com els regidors Elena Ferré, Sandra Castro, Ignasi Amor, i Joan Ramon Castro, ha llegit una declaració fent aquesta crida a la recopilació de material al davant del CAP de Cappont, a la plaa que properament ser batejada amb el nom d'1 d'octubre. Aquest centre de votació va ser un dels que va rebre les crregues policials més contundents durant l'1-O i posteriorment, la plaa que hi ha al davant va ser batejada '1 d'octubre' amb uns cartells provisionals que aquest dimarts estaven tapats amb pintura. El nou govern de la Paeria est tirant endavant de forma oficial el canvi de nom tot i que encara no se sap quan es podr materialitzar.
