Publicado 17/1/2019 6:00:55 +01:00CET

El cmic 'Mandela i el general' de John Carlin i Oriol Malet es publicar en catal al mar

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'obra, editada per Comanegra, té com a protagonistes al polític sud-afric i a Constand Viljoen en l'poca de l'apartheid

ACN

Barcelona.-El cmic 'Mandela i el general' amb guió de John Carlin i illustracions d'Oriol Malet es va publicar al maig de l'any passat en francs per l'editorial Delcourt, després que sedités en angls, core i rab. Faltava, per, la versió en catal, que finalment veur la llum al mar de la m de Comanegra. En castell el publicar Penguin Random House també al mar. En una entrevista a l'ACN, Malet ha afirmat que "el cmic en catal té una maledicció" perqu les distribudores no s'hi atrevien i les editorials els fa por". L'obra, que té l'apartheid com a context, gira entorn a la relació entre el polític sud-afric Nelson Mandela i el comandant Constand Viljoen, convenut de la supremacia del blanc sobre el negre. Malet creu que el cmic pot ensenyar, sobretot en el context del procés catal, que és possible l'entesa a través de dileg i de la democrcia".

Un editor francs li va proposar a Malet la histria de 'Mandela i el general', basada en apunts periodístics i entrevistes que va fer l'escriptor i periodista britnic John Carlin a les acaballes de l'apartheid. "Tot el cmic és una conversa en present entre Carlin i el comandant Constand Viljoen", ha apuntat Malet, i aquesta es va alternant amb l'aparició de flashbacks. El llibre acaba amb la mort de Mandela i amb l'última part de la conversa entre els Carli i Viljoen. 'Mandela i el general' explica la histria de Viljoen que era "un afrikaner (persona d'un poble de l'frica del Sud, anomenat també 'ber', format pels descendents dels pagesos procedents dels Pasos Baixos), convenut de la supremacia del blanc sobre el negre a Sud-frica i era un militar condecorat i retirat, una llegenda". Malet ha explicat que quan Mandela va sortir de la presó, els defensors dels afrikaners i l'apartheid, com Viljoen, el veuen com "una amenaa i es formen cllules paramilitars per matar-lo". El cmic narra com Mandela aconsegueix seduir a Viljoen perqu es tregui del cap la idea d'acabar amb ell i evitar les primeres eleccions, i l'acaba incloent al primer govern democrtic. Malet ha recordat que Mandela també el va convncer perqu deixés les armes i fes un partit polític propi. "L'apartheid a Sud-frica va ser perjudicial pels oprimits i pels opressors, sobretot els que van ser educats en la causa com a opressors i creien que all era cert". El comandant ho exemplifica com ningú, ha dit Malet, perqu en un moment s'adona que tot all pel qual havia lluitat era fals i arriba a la conclusió que Mandela "era un home d'honor i la persona adequada per presidir el país". Malet ha assegurat que 'Mandela i el general' és un cmic sobre política i sobre polítics de molt alta volada. "Mandela solucionava les coses amb política i dileg i amb un concepte molt inclusiu de tot", ha dit. Una reflexió que l'ha portat a parlar del procés polític que viu Catalunya. Ha afirmat que les situacions són molt diferents, per ha reconegut que al cmic hi ha importants aprenentatges sobre el dileg. "L'apartheid intenta sotmetre una raa i els mataven i tractaven com animals i la diferncia (amb el procés) és molt gran, per el cmic ensenya que és possible l'entesa a través del dileg i de la democrcia, i trobar solucions, per falta talant democrtic per les dues bandes", ha afegit. Raül RomevaL'illustrador va visitar a Raül Romeva a la presó qui va poder llegir el cmic, com també ho han fet, ha explicat, la resta de presos independentistes. Amb ell va mantenir una llarga conversa sobre el cmic. Malet ha apuntat que es poden utilitzar moltes idees del cmic per explicar "posicionaments polítics d'uns i altres, quines tendncies al dilegs hi ha i qui ve d'un talant realment demcrata i qui no". Pel que fa les illustracions, ha explicat que no són molt realistes, sinó figuratives "amb un estil molt lliure". Ha indicat que és "un estil prcticament de cmic independent, molt personal", amb el qual l'illustrador s'hi sent identificat i que "serveix per explicar la histria". El condicionat que tenia el dibuixant era que Mandela i el comandant s'havien de reconixer.Cmics en catalSegons Malet, el cmic en catal té "una maledicció perqu les distribudores no s'atreveixen i les editorials van amb por" i ha celebrat que Comanegra ho publiqui aquest mar. "Era flagrant perqu com autor catal, des del primer minut a les entrevistes que he donat a Frana i a Estats Units, em demanaven que vinculés la histria de Mandela amb la realitat catalana i se sorprenien molt que no hi hagués" una edició catalana. Ha explicat que des de l'Institut Ramon Llull i altres entitats es destinaran esforos per solucionar-ho. "Aquí hi havia una industria del cmic molt forta i va desaparixer durant la dictadura". Ha lamentat que els cmics van passar a ser una cosa de segona i a ser vistos com pels nens. Una situació ben diferent a la d'Estats Units i altres pasos europeus com Frana. "Un autor de cmic a Frana té el mateix valor que un cineasta i un novellista i aquí no passa aix". També ha apuntat que el "poc mercat" de cmics que hi ha a Catalunya és en castell i el lector s'ha acostumat a llegir en aquest idioma. "Hi ha molta feina a fer perqu hi ha hagut mala praxis i no s'ha treballat el tema i el lector és en castell. Des de les institucions no s'ha fet el que s'havia de fer amb subvencions i s'ha mirat més per la literatura i no s'ha vist el cmic com a literatura i art". Així mateix, ha ressaltat que hi ha molts autors catalans de nivell internacional que a Frana els hi posen la catifa vermell i aquí són desconeguts.